Mons. Abadías, en la celebració de Tots Sants: «La vida té l’última paraula»

Desenes de persones assisteixen al Cementiri de Poblenou per recordar les persones que han mort lluny del seu país, en solitud i en pobresa

Fotografia: Agustí Codinach

«Quan una persona que estimem mor, és humà que sentim enyorança i neguit, com aquests núvols que veiem al cel, però després irromp amb força el sol. La fe ho transforma tot. La vida té l’última paraula. Tenim l’esperança en la vida eterna. A casa del Pare hi ha lloc per a tots. I malgrat la pèrdua, experimentem joia, amor, llum, felicitat». Amb aquestes boniques paraules, el bisbe auxiliar de Barcelona David Abadías, es va dirigir al centenar llarg de persones que participaven en l’Eucaristia de la solemnitat de Tots Sants. Un any més, el cementiri de Poblenou, va acollir aquest iniciativa promoguda pel Secretariat per als Marginats, per recordar especialment  aquelles persones que han mort lluny del seu país, en solitud i en pobresa.

A la celebració també va participar concelebrant el delegat de la Delegació de pastoral social i caritativa de l’arxidiòcesi de Barcelona, Mn. Joan Costa, així com el rector de la parròquia del Patriarca Abraham, Mn. Alberto Parra, i el diaca Àngel Zambrana, director del Secretariat per als marginats.

Demanar la intercessió dels Sants

«Alegreu-vos i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel». Aquest fragment  de L’Evangeli de les Benaurances, es va escoltar amb recolliment. Estàvem en terra sagrada, i hi havia la necessitat d’escoltar paraules d’esperança. «És inspirador el que vivim aquí, si vivim el misteri del sacrifici des de l’amor, els moments de creu agafen un nou sentit», va dir en la seva homilia Mons. Abadías, qui va agrair a Déu el regal de la fe i va demanar la intercessió dels sants. 

El bisbe auxiliar de Barcelona va tenir un record especial per «les persones que han mort en solitud, paradoxa d’un món amb excés de població». Va agrair tanta bondat del treballadors i voluntaris de les entitats socials, que atenen les persones en situació de pobresa. Tanmateix va animar tothom a «viure pendents dels altres, sobretot dels qui més ho necessiten».

Record d’aquells que ja no hi són

Durant l’Eucaristia es va llegir l’emotiva carta de Juan Carlos al seu amic Pedro, que va ser atès a l’Obra Social Santa Lluïsa de Marillac, a càrrec de les Filles de la Caritat. També es va recordar un usuari molt estimat del projecte Sostre. 

La celebració va acabar donant les gràcies per tantes persones que acompanyen altres germans que ho passen malament al final de la seva vida. Gent anònima, que no surt als mitjans de comunicació, i que donen tanta esperança, i amb el seu comportament ja estan construint en aquest món el regne de Déu. Després de cantar el Virolai, es van repartir clavells blancs i vermells, per posar en el nínxol d’un ésser estimat o en el d’algú que no tenia cap flor.

Glòria Carrizosa Servitje (Secretariat per als Marginats)
T'ha interessat aquest contingut? Subscriu-te al nostre butlletí electrònic. Cada setmana, l'actualitat de l'Església diocesana al teu correu.

T'interessarà ...