Miquel Torres, nou director de Justícia i Pau Barcelona

Especialitzat en tercer sector, àmbit missioner, cultura de la pau, diàleg interreligiós pren el relleu a Eduard Ibáñez aquest 1 de juny

31 Maig, 2021
Església de Barcelona

Especialitzat en tercer sector, àmbit missioner, cultura de pau, diàleg interreligiós i gestió de la diversitat, Miquel Torres ha treballat sempre pels drets de les minories des de la perspectiva de la transformació social. Des d’ara és el nou director de Justícia i Pau Barcelona. Pren el relleu a l’advocat Eduard Ibáñez que el mes de març va anunciar, després de més de 19 anys (abril 2002-març 2021), que finalitzava el seu servei en la direcció d’aquesta entitat de l’arxidiòcesi de Barcelona.

El president de Justícia i Pau Barcelona, Eudald Vendrell, va informar del relleu en la direcció el passat 18 de maig en l’assemblea anual de socis i sòcies de Justícia i Pau Barcelona, celebrada en format telemàtic. Miquel Torres assumeix el càrrec aquest dimarts 1 de juny.

Trajectòria professional

Nascut a Sabadell (1971), Miquel Torres Valdivia s’ha especialitzat en cultura de pau i diversitat religiosa. És formador i acompanyant espiritual ignasià. Ha treballat en l’àmbit interreligiós, migratori i de la diversitat social a casa nostra i a països del sud. És màster en Diversitat Religiosa (Universitat de Girona, 2020). Expert en Acompanyament Espiritual (Universitat de Comillas, 2018). Postgrau en Cultura de Pau i Gestió dels Conflictes (Càtedra UNESCO-UAB, 2000) i diplomat en Teologia (Martí Codolar, 1995). 

Entre 1996 i l’any 2000 va confundar FICONPAZ, un organisme de l’arxidiòcesi de Bogotà que treballa per construir una cultura de pau a Colòmbia. Va gestionar també projectes de cooperació i equips de Càritas a Colòmbia i ha fet acompanyament en processos de pau.

El 2009-2010 va coordinar les accions amb les esglésies cristianes i de diàleg interreligiós a l’Oficina d’Afers Religiosos de Barcelona. Ha dirigit durant sis anys Metges del Món Catalunya i ha estat president de la seu catalana. A més a més, ha estat vocal de drets humans a la Junta Estatal i la Xarxa Internacional d’aquesta entitat (2006-2012). En la seva darrera etapa professional ha coordinat i dirigit la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGiC).

Ha exercit com a professor de castellà i català amb persones refugiades a la Fundació Servei Solidari (2019), i també ha estat professor de missionologia i cultura de pau a l’escola San Pío X a Madrid (2001-2005).

Té experiència com a voluntari al CEAR Barcelona, a la pastoral gitana de l’Arquebisbat de Barcelona, com a formador de missioners a OCASHA-Cristians amb el Sud i a la Plataforma Kethané, fent mediació amb població gitana i com a formador en lideratge.

Sempre ha estat lligat a la tasca pastoral a Sabadell, Sevilla, Granada, Màlaga, Madrid i Barcelona. Una dedicació pastoral que ha desenvolupat al llarg dels anys en diferents àmbits. Entre aquests, com a catequista, animador litúrgic, celebrant funerals, dinamitzador de grups de joves, escola de pares i escoles bíbliques. Actualment, i després de formar-se com acompanyant des del mètode ignasià, dedica el seu temps lliure a acompanyar religioses i religiosos de l’Amèrica Llatina LGTBI.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

N’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols.

(Lc 6,12-19)