Migra Studium crea un nou espai de trobada interreligiosa a Barcelona

L’entitat renova aquesta proposta educativa de fa 10 anys que cada any visiten més de 3.500 persones

03 Des, 2020
Església de Barcelona
Fotografies: Fundació Migra Studium 

Fa més de 10 anys que la Fundació Migra Studium aposta per la diversitat cultural i religiosa. Un dels pilars d’aquest objectiu és l’Espai Interreligiós, que cada any rep més de 3.500 visites. Es tracta d’un espai adreçat a infants, adolescents i joves en període formatiu que contempla en el currículum competències relacionades amb la interculturalitat i/o la diversitat religiosa. També a persones adultes que treballen en l’àmbit de la diversitat o que necessiten eines per interaccionar en un context de pluralisme cultural i religiós.

Ara, la Fundació Migra Studium presenta el nou Espai Interreligiós, una actualització de contingut i de forma que sorgeix del diàleg constant amb la realitat. La Fundació ha apostat per una renovació de l’espai físic i una actualització de la proposta educativa, per ampliar i millorar els serveis que ja ofereixen i que són ara més necessaris que mai.

La nova proposta dona èmfasi al treball per a la cohesió social. Buscant sempre anar més enllà dels estereotips i prejudicis, i aproximant-se a la diferència en clau d’igualtat i oportunitat. Apostant per la persona com a centre de la relació, l’Espai subratlla la creativitat com a punt de partida per a construir nous espais de trobada. A més, la proposta nova arquitectònica dóna mobilitat, afavoreix la flexibilitat i permet adaptar-se a cada situació

Per afavorir aquesta trobada entre cultures, l’Espai Interreligiós ofereix activitats pràctiques i experiencials, afavorint sempre que sigui possible la trobada personal que ajudi a reconèixer l’altre.

En resum, la nova proposta de Migra Studium vol ser un contrapunt a les expressions d’hostilitat, de desconnexió i de coneixement superficial i ràpid d’allò que ens envolta

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Dona, és gran la teva fe!

(Mt 15,21-28)