Més de 700 persones tornen a casa després del Congrés Inspira amb noves idees per evangelitzar

Diferents realitats d'Esglésies s'uneixen a La Salle Bonanova escoltar-se i inspirar nous mètodes i idees per evangelitzar

«Ara ens toca tornar i valorar com apliquem tot el que hem viscut». Així marca el següent pas a seguir el delegat d’Anunci de la Fe i Iniciació Cristiana de l’Arquebisbat de Barcelona, Mn. Bruno Bérchez. Ho diu satisfet, just acabada la primera edició del Congrés Inspira, el qual assegura haver estat «un èxit» per la participació i l’acollida que ha tingut.

Al voltant de 700 persones de l’Arxidiòcesi i algunes, fins i tot, d’altres bisbats de Catalunya han assistit a aquesta trobada, que amb voluntaris i ponents ha arribat a reunir gairebé 750 persones. Escoles, parròquies, institucions religioses, congregacions, equips de matrimoni, un gruix de diferents realitats d’Església, totes aplegades a La Salle de la Bonanova que va acollir el Congrés. Tots amb el propòsit «d’escoltar-se els uns als altres, motivar-se i recollir idees de cara a crear unes comunitats més missioneres», explica Bruno Bérchez. «Estem contents perquè aquest era el propòsit del Congrés i així ha estat. La gent ha sortit sorpresa per tantes aportacions i tothom s’ha emportat alguna cosa per aplicar al seu entorn».

Intervencions i aportacions

Cada una de les intervencions que hi va haver es va complementar amb les altres, ja que eren diferents veus que explicaven realitats diverses provinents de llocs molt variats. Entre aquests, Mons. Héctor Pérez, bisbe de Mèxic DF, que de manera molt propera i amena va parlar com, tot i les dificultats, cal afrontar el canvi d’època. En la mateixa línia dinàmica, i amb l’humor que sempre el caracteritza, el fundador d’Infinitomasuno, Juan Manuel Cotelo, convidava tots els presents a «despertar i sortir de la comoditat». Un relat que acompanyava perfectament el de la responsable de Divine Renovation, Hannah Vaughan, vinguda d’Anglaterra expressament per animar a sortir de les «parròquies de manteniment», més ancorades en la monotonia, i anar a buscar l’«Església més viva».

Aquestes i altres veus inspiradores com el sotssecretari del dicasteri per a la Doctrina de la Fe, Armando Matteo; el rector d’Eglise Lyon Centre, Xavier Grillon; i el degà de la Facultat de Teologia de València, Santiago Pons van donar múltiples aportacions per posar en pràctica i renovar la missió evangelitzadora. Tots ells en la línia d’acceptar el canvi d’època, tal com deia Santiago Pons, que sense perdre la il·lusió i l’esperança plantejava que «el problema no és Déu, sinó que el món ha canviat. Si no canviem acabarem desapareixent»

Entre els assistents escoltaven atents el Cardenal Joan Josep Omella, i els bisbes auxiliars, Mons. David Abadías i Mons. Javier Vilanova i Pellisa. Aquest últim, de fet, també va intervenir com a ponent, parlant de posar «Jesucrist en el centre de la parròquia».

A part de les ponències, va haver-hi uns espais de taules rodones per comentar tot tipus de temes relacionats amb idees per evangelitzar avui dia, com aplicar les xarxes socials o ser parròquies més acollidores, entre d’altres. També es van escoltar testimonis d’algunes parròquies que duen a terme nous mètodes evangelitzadors. Entre aquestes, la del Monestir de Sant Cugat, la de Sant Jaume de Montcada, la parròquia de Montornès, o fins i tot, des de Madrid, la parròquia San Clemento Romano.

Sensacions

«Ha estat una sorpresa! Jo no sabia a què venia, però en dues jornades els cors han quedat tocats i plens d’il·lusió i joia per veure que és possible fer camí junts». Així ho diu el David, un dels participants del Congrés, qui assegura que cal anar a buscar «un canvi de mentalitat i visió per fer de les parròquies una casa familiar i propera per aquella persona que entra nova i que busca veritats». «És una tasca de tots! Ja hi ha parròquies que han començat a caminar d’aquesta forma, ara ens toca a nosaltres!», assegura il·lusionat.

En la mateixa línia, un sacerdot de parròquia, assegura que no sabia ben bé què es trobaria en començar, però en sortir dissabte tenia clar el camí: «manos a la obra anem a seguir l’estel d’Inspira».

Entre els organitzadors hi ha la Silvia Ruzo, qui destaca que ha estat un «Congrés increïble amb un gran caràcter d’acollida marcat per tots els participants, que han creat un gran equip, amb diferents realitats de l’Església».

També entre els membres de la vida religiosa, han arribat impressions com la del caputxí fra Eduard Rey, el qual destaca «el caràcter que ha adquirit de trobada transversal de l’Església de Barcelona, però amb un pes especial de la gent que podríem dir “de parròquia”, no sols de moviments».

Una flama que s’ha de mantenir

Amb aquestes sensacions, tal com diu Mn. Bérchez, cal continuar endavant. Com explica Ruzo cal que «no es quedi en una petita flama encesa si no que encengui molts cors». Una flama encesa gràcies a totes les aportacions ofertes que han incidit en diferents idees i intuïcions clau. Entre aquestes el delegat Anunci de la Fe i Iniciació Cristiana esmenta tres especialment. La consciència d’un canvi d’època que ens demana sortir per anunciar; el treball que cal fer de manera sinodal; i mantenir una visió missionera. Tal com argumenta Mn. Bérchez, «cal replantejar si funciona allò que fem i ser somiadors, assumint uns tempos i organitzant com arribar allà on volem anar».

En aquest sentit, l’arquebisbe de Barcelona, Card. Joan Josep Omella, que durant tot el Congrés va participar com un assistent més, en l’homilia de la missa de dissabte, va animar a seguir tots plegats aquest propòsit missioner. Fent-se eco d’allò que va viure en la primera fase del Sínode, va encoratjar a escoltar els altres. «No anem a la nostra, guiem-nos per allò que ens diuen els altres i el que Déu ens està dient», va afegir.