L’ISCREB inaugura el nou curs

El Dr. Josep Otón, catedràtic i professor de l'ISCREB, pronuncia la lliçó inaugural de curs titulada 'Un Déu transparent?'

14 Nov, 2018
Església de Barcelona

L’Institut Superior de Ciències Religioses (ISCREB) ha començat el nou curs. La lliçó inaugural ha anat a càrrec del Dr. Josep Otón, catedràtic i professor de l’ISCREB, que ha exposat la seva conferència sota el títol Un Déu transparent? Durant l’acte també van intervenir, l’arquebisbe de Barcelona, Card. Joan Josep Omella, el director de centre Mn. Ramon Batlle, així com, el rector de l’Ateneu Sant Pacià, Mn. Armand Puig.

Transparència avui

El misteri i la transparència van ser el plat fort de l’acte, a partir de l’exposició del doctor en Història. En el seu torn, Otón va posar sobre la taula el concepte de transparència i el va anar desgranant.

D’una banda, va entrar en el significat que la transparència pren avui dia en el món modern. És a dir, una societat, que entén el mot com la cosa intel·ligible i allò clar que no amaga res. Així i tot, Otón alertava com aquest sentit de claredat perd força quan mirem algunes situacions actuals. D’una banda, la transparència que semblen oferir les xarxes socials, on les fotografies, els comentaris i les publicacions desvetllen la vida personal d’un. Ara bé, “més que transparència pot ser sobre actuació”, exposava. També, va posar com a exemple l’“excés d’informació”, que en comptes d’un missatge clar, acaba oferint un missatge “opac”.

De l’opacitat a l’autenticitat

En segon lloc, va recollir aquest significat mirant de contrastar-lo amb la concepció que la societat i els cristians tenen de Déu. Tal com va descriure: “Un Déu que ens supera, inabastable i que no entenem”. En aquest sentit el catedràtic, arribava a la conclusió d’un Déu que per la societat es percep com “opac”, ja que “supera la inteligència humana i xoca amb allò transparent i intel·ligible”.

Respecte a aquesta visió  poc clara de Déu, el ponent va declarar que no hi havia una altra manera d’entendre’l. En aquesta línia, va assegurar que si no té aquest factor de transcendent, un Déu ens deixa mancats del desig de misteri que el defineix. Dins l’Evangeli, però, cal destacar un sentit de claredat, de no amagar res, a través de Jesucrist. En aquest sentit, Otón va citar moments en què Jesús remet a la transparència. Per exemple, quan a l’Evangeli de Mateu diu: “allò que us dic a la fosca, digueu-ho a plena llum, allò que us dic a cau d’orella, proclameu-ho des dels terrats” .

Otón va assegurar, que en la mesura que els cristians són transparents, Déu esdevé transparent per a ells i aquests el transparenten als altres. “Però això comença per la nostra autenticitat”, alertava el catedràtic. “En la mesura en què la vida interior surt a l’exterior, canvia la visió del món”. “Així és com es transparenta la visió de Déu”.  

Exemple de fraternitat

Per acabar, Omella va agrair la “tasca missionera” que l’ISCREB fa a través de la formació cristiana. Una labor,  que exerceix amb plena “consonància amb la vida diocesana”. En aquest sentit, va destacar la fraternitat i diàleg que l’Institut demostra amb les diferents entitats. “Un tracte que demana el Pla Pastoral, ja amb el primer eix de la Fraternitat”, destacava Omella.  

“I el meu desig és que continueu en aquesta tasca formació de laics per donar resposta enmig una societat convulsa”. “Sempre amb transparència i coherència” – va dir fent referència a la lliçó d’Otón. “Tots dos conceptes van molt units i han de ser dins el cor dels cristians”.

Bons formadors pel futur

D’altra banda, en relació a la tasca que ha d’exercir l’ISCREB com a centre docent, el cardenal va subratllar el capítol 158 del document final del Sínode sobre els joves. En aquest punt es demana la necessitat de “gent ben formada i formadors per als joves, per tal de donar resposta als reptes evangelitzadors del món”. “Escola i universitat són espais meravellosos per l’encontre amb l’Evangeli i la cultura i volem que hi hagi un veritable diàleg de fe amb les preguntes del món contemporani”, va dir Omella.

Ponts de diàleg

El director de l’ISCREB, Ramon Batlle, per la seva banda, va anunciar la intenció de continuar “treballant fent sinergies i establint ponts de diàleg i cooperació conjunta”. També els canvis en l’equip de l’ISCREB, i noves iniciatives pedagògiques que s’inspiren en la Constitució apostòlica elaborada pel papa Francesc dedicada a les universitats i facultats apostòliques, Veritatis Gaudium. “Aquest text s’esdevé la norma orientadora per a les institucions acadèmiques eclesiàstiques. En ella, el sant Pare ens esperona a què els estudis eclesiàstics rebin la renovació sàvia i valenta». «Una renovació necessària, per a una transformació missionera d’una Església en sortida”, va dir.

Quant a números, en el darrer curs, el centre ha comptat amb un total de 827 alumnes. Aquesta xifra és el resultat de la suma dels 130 alumnes presencials, 478 alumnes virtuals, i 233 alumnes dels cursos d’extensió universitària.

A l’acte també es van lliurar els diplomes de diplomat i de llicenciat en Ciències Religioses corresponents al curs 2017-2018.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)