50 anys de Missa Dominical

La revista celebra cinc dècades amb el mateix objectiu que va començar: ajudant a viure la litúrgia amb tota la seva riquesa i profunditat, realitzant-ho amb proximitat i empatia

14 Nov, 2018
Església de Barcelona

Fotografies: Antoni M.C. Canal

El Centre de Pastoral Litúrgica (CPL), commemora els 50 anys de la revista Missa Dominical. Un espai al servei de la litúrgia de l’Església universal. En un acte que ha presentat l’arquebisbe de Barcelona, Cardenal Joan Josep Omella. També han intervingut el director de la revista, Xavier Aymerich; el seu exdirector i membre de CPL, Josep Lligadas; i també l’arquebisbe-bisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives.

L’Església s’edifica amb la litúrgia, amb la paraula de Déu, amb la celebració dels misteris de Déu

Així ha definit el cardenal Omella què representa la litúrgia per a l’Església. 50 anys de Missa Dominical que han sigut motiu per explicar com es desencadena la història de la revista i el moment en què neix. Un context postconciliar que sorgeix per “donar resposta a la necessitat d’ajudar a posar en pràctica la reforma” explicava posteriorment l’actual director d’aquesta.

La revista oferia i ofereix materials per la formació dels preveres i dels laics en la formació de la litúrgia; així com uns materials pràctics per donar a conèixer la missa de forma digna i participada. Tot amb l’objectiu que “les comunitats puguin viure-la amb intensitat amb profunditat i amb tot el fruit l’Eucaristia del diumenge” argumentava el director. En aquests 50 anys es porten publicats 1.458 exemplars en català i 3.700 en castellà.

50 anys d’història

El primer número va sortir l’Advent de 1958. La seva idea primigènia és vigent i guia els seus continguts. “Ajudar a viure la litúrgia de l’Església amb tota la seva riquesa i profunditat, i fer-ho amb tota la proximitat i empatia, tant en el llenguatge com en el contingut, amb els homes i dones del nostre món”. Així ho ha explicat Josep Lligadas, membre del CPL i de la redacció de Missa Dominical.  

Les tres premisses

50 anys de servei a l’Església. Missa Dominical té tres premisses que han estat la base on s’ha sustentat la tasca de la publicació. Primerament, el sentit de l’Evangeli i l’Església. Cal tenir l’experiència de la fe en la comunitat; “és el que movia les llavors i el que les mou també ara” explica Lligadas. “La litúrgia cristiana ha de ser cristiana abans que litúrgia” finalitzava l’exdirector de la revista.

En segon lloc, la valoració i empatia amb les persones i el món. “La litúrgia ens porta a un àmbit diferent de la vida ordinària, però diferent no vol dir desconnectat” explicava Josep Lligadas. “Celebrar la fe agafa sentit quan inclou la vida, fora de les portes de l’església, de les persones que la celebren”.

Cal empatia per saber mirar a les persones i el món com un lloc on l’Esperit actua  

Per últim trobem l’estimació de la litúrgia. Missa Dominical està feta des de l’estimació de litúrgia, i d’una manera especial l’Eucaristia dels diumenges; com una peça fonamental. “Hi ha un moment en què Jesús ens convoca per fer visible això que som i vivim durant tota la nostra vida, un moment en què les coses quotidianes reben de ple el focus de l’Esperit” assegurava Lligadas. “La litúrgia, és el lloc on els creients ens reunim entorn del Senyor Jesús; refermem i compartim la nostra fe i humilment esperem que Ell defengui en el nostre camí cristià i ens condueixi cap a la plenitud del seu Jo”.

 

És la valoració d’aquest moment central de la vida cristiana i l’estimació dels gestos i paraules en què està construït, que s’ha fet i es fa Missa Dominical

 

La revista

La revista publica 16 números a l’any i arriba a més de 6.000 comunitats. És una revista de pastoral litúrgica que s’adreça als capellans i els equips de litúrgia de l’àmbit català, i també del castellanoparlant, per preparar l’Eucaristia de diumenges i festes. Inclou petits articles sobre litúrgia, orientacions generals per a la celebració, comentaris bíblics de les lectures del dia o esborranys d’homilies.

Els fruits de “Missa Dominical”

Ha creat tot un estil propi de celebrar, just després del Concili Vaticà II, quan encara no hi havia materials en català. Una gran contribució a la normalització lingüística de les celebracions en l’àmbit català i creant un pensament entorn de la celebració dominical fet des de Catalunya. A més ha treballat per difondre el cant a les assemblees litúrgiques a través del Cantoral de Missa Dominical.

També ha difós materials pràctics per a la pastoral litúrgica anomenats “fulls verds”. És una eina potent i senzilla. Missa Dominical ha donat peu a cartells i targetes. Molt útil per difondre les pregàries més comunes. A més, ha produït llibres i ha vist néixer la iniciativa Bloc MD, dels grups de litúrgia. El Bloc ha acabat aquest any per donar vida a una altra revista independent: Galilea.153.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)