Life Teen: “És meravellós veure com l’Esperit Sant mou la vida de les parròquies i joves a Espanya”

Prop de 380 catequistes, seminaristes i sacerdots van acudir a la trobada organitzada per Life Teen aquest cap de setmana a Montserrat

Consagrats i laics. Sacerdots i monges. Catequistes i seminaristes. Joves i grans. Hi havia gent de tot arreu d’Espanya: Barcelona, Madrid, València, Múrcia, Bilbao, Mallorca, Toledo… I també hi havia gent de la resta del continent i del món com Àustria, Eslovènia, Portugal, Argentina o els Estats Units. És sorprenent veure tanta gent, diversa, en un mateix lloc. Gent diferent, però units en Jesús i per la seva missió de catequitzar la bona notícia de l’Evangeli.

Life Teen, que ha organitzat aquesta trobada a Montserrat, és una organització catòlica que pretén apropar els joves a Crist mitjançant facilitar materials i continguts catòlics a les parròquies. La Life Teen European Training, aquesta va ser la sisena edició, és l’esdeveniment de catequistes de Life Teen més gran fora dels Estats Units. El seu president, Randy Raus, va comentar que Life Teen està “explotant” a Espanya i que “és meravellós veure com l’Esperit Sant mou les vides de les parròquies i els joves a Espanya”.

El desig del cor

Jordi Massegú, impulsor de Life Teen España, va ser el conductor de la trobada. Segons ell, el cor té un anhel immens d’estimar i ser estimat i cada cop costa més saciar aquest desig al món. Per això, Massegú, assegura que la parròquia és aquesta “comunitat” on sentir-se estimat i aprendre a estimar.

El primer dia, Randy Raus, president de Life Teen, va donar la benvinguda amb Massegú. En aquesta primera sessió, Raus, va donar 5 claus per a la catequizació. Aquests consells són: Que hi hagi un equip dedicat; no format per tipus “guais i genials” sinó “persones reals que segueixin la crida que es rep pel baptisme”, un lideratge fort del rector, ser “audaços per proclamar la veritat”, celebrar la missa de diumenge per a joves i famílies; “els joves poden estar realment compromesos amb la litúrgia” i portar els joves a trobarse amb Crist a través del Santíssim; “no podem deixar de tenir trobades amb el Senyor”.

Més d’Ell i menys d’un mateix

El dissabte al matí el Pare Bernabé va impartir una xerrada sobre perseverar en crida de la catequesi. Segons el prevere “vivim en una societat emocional i volem viure sempre en aquesta emoció, però això dura poc”. El Pare Bernabé insistia que quan l’emoció i el sentiment desapareix “queda allò autèntic, la vocació, la crida”. Manifestava que un és catequista per Déu i la seva Gràcia i no pas per un mateix i els seus mèrits. Deia que, davant del desànim, i de pensar que un no val, els catequistes recordessin que amb Déu es pot i que es deixessin sorprendre per Ell.

D’altra banda, el nord-americà Dawayne Miller, membre de Life Teen, manifestava la necessitat de parlar amb caritat i claredat. Segons Miller sempre cal tenir compassió dels altres i tractar amb amor el proïsme, però mai deixar de dir la veritat.

Una mica característic de Life Teen són els smallgroups (grups petits) on després d’una catequesi, els joves se separen per grups reduïts per compartir els seus parers i explicar com estan. Per aquest motiu, es va aprofitar part del matí de dissabte perquè els diferents assistents, es dividissin per smallgroups i compartissin les seves experiències i inquietuds com a catequistes.

A la tarda, diferents participants van poder participar de diferents tallers, com ara: Despertant la cultura de la vida; on van donar les claus per formar-se per defensar la vida, El cor de lloança; allí es va explicar en què consisteix i els diferents tipus de lloança o Navegant la cultura juvenil; on es van analitzar els elements culturals dels joves actuals.

L’amor a la creu

També hi va haver una sessió feta per Miquel Feliu, un jove que fa uns anys li van detectar un sarcoma d’Ewing. Tot i aquesta malaltia, Miquel, va parlar de com ser feliç enmig del dolor. Va dir que la creu és el camí de salvació. “Veig com el Senyor estava amb mi durant les sessions de radioteràpia”.

A la nit, a la basílica de Montserrat, va tenir lloc la “Mercy Night”, una lloança. Hi havia persones dempeus, altres agenollades, i algunes assegudes, unes amb els braços enlaire i altres més recollides. Però totes, unides en lloança a Déu, en un mateix esperit, als peus de la Moreneta. Durant aquella estona, hi havia gairebé 40 sacerdots als laterals confessant els que s’acostaven a la recerca de misericòrdia i un cor dirigia el cant amb què es donava glòria a Déu.

Diumenge, es va celebrar una missa presidida pel delegat de joventut de Barcelona, Mn. Carlos Bosch, que va predicar per als gairebé 400 catequistes, congregats a Montserrat. La trobada va acabar amb una altra sessió que va concloure amb una cançó de lloança on tots van mostrar el seu entusiasme i alegria. Mateo, un jove catequista d’una parròquia de la diòcesi de Barcelona, va assegurar que ha pogut veure com això “no es tracta de fer sinó de deixar que sigui el Senyor, el centre de la missió”.