Life Teen: “És meravellós veure com l’Esperit Sant mou la vida de les parròquies i joves a Espanya”

Prop de 380 catequistes, seminaristes i sacerdots van acudir a la trobada organitzada per Life Teen aquest cap de setmana a Montserrat

07 Març, 2023
auxiliarmcs

Consagrats i laics. Sacerdots i monges. Catequistes i seminaristes. Joves i grans. Hi havia gent de tot arreu d’Espanya: Barcelona, Madrid, València, Múrcia, Bilbao, Mallorca, Toledo… I també hi havia gent de la resta del continent i del món com Àustria, Eslovènia, Portugal, Argentina o els Estats Units. És sorprenent veure tanta gent, diversa, en un mateix lloc. Gent diferent, però units en Jesús i per la seva missió de catequitzar la bona notícia de l’Evangeli.

Life Teen, que ha organitzat aquesta trobada a Montserrat, és una organització catòlica que pretén apropar els joves a Crist mitjançant facilitar materials i continguts catòlics a les parròquies. La Life Teen European Training, aquesta va ser la sisena edició, és l’esdeveniment de catequistes de Life Teen més gran fora dels Estats Units. El seu president, Randy Raus, va comentar que Life Teen està “explotant” a Espanya i que “és meravellós veure com l’Esperit Sant mou les vides de les parròquies i els joves a Espanya”.

El desig del cor

Jordi Massegú, impulsor de Life Teen España, va ser el conductor de la trobada. Segons ell, el cor té un anhel immens d’estimar i ser estimat i cada cop costa més saciar aquest desig al món. Per això, Massegú, assegura que la parròquia és aquesta “comunitat” on sentir-se estimat i aprendre a estimar.

El primer dia, Randy Raus, president de Life Teen, va donar la benvinguda amb Massegú. En aquesta primera sessió, Raus, va donar 5 claus per a la catequizació. Aquests consells són: Que hi hagi un equip dedicat; no format per tipus “guais i genials” sinó “persones reals que segueixin la crida que es rep pel baptisme”, un lideratge fort del rector, ser “audaços per proclamar la veritat”, celebrar la missa de diumenge per a joves i famílies; “els joves poden estar realment compromesos amb la litúrgia” i portar els joves a trobarse amb Crist a través del Santíssim; “no podem deixar de tenir trobades amb el Senyor”.

Randy Raus president de Life Teen
Randy Raus president de Life Teen

Més d’Ell i menys d’un mateix

El dissabte al matí el Pare Bernabé va impartir una xerrada sobre perseverar en crida de la catequesi. Segons el prevere “vivim en una societat emocional i volem viure sempre en aquesta emoció, però això dura poc”. El Pare Bernabé insistia que quan l’emoció i el sentiment desapareix “queda allò autèntic, la vocació, la crida”. Manifestava que un és catequista per Déu i la seva Gràcia i no pas per un mateix i els seus mèrits. Deia que, davant del desànim, i de pensar que un no val, els catequistes recordessin que amb Déu es pot i que es deixessin sorprendre per Ell.

D’altra banda, el nord-americà Dawayne Miller, membre de Life Teen, manifestava la necessitat de parlar amb caritat i claredat. Segons Miller sempre cal tenir compassió dels altres i tractar amb amor el proïsme, però mai deixar de dir la veritat.

Una mica característic de Life Teen són els smallgroups (grups petits) on després d’una catequesi, els joves se separen per grups reduïts per compartir els seus parers i explicar com estan. Per aquest motiu, es va aprofitar part del matí de dissabte perquè els diferents assistents, es dividissin per smallgroups i compartissin les seves experiències i inquietuds com a catequistes.

A la tarda, diferents participants van poder participar de diferents tallers, com ara: Despertant la cultura de la vida; on van donar les claus per formar-se per defensar la vida, El cor de lloança; allí es va explicar en què consisteix i els diferents tipus de lloança o Navegant la cultura juvenil; on es van analitzar els elements culturals dels joves actuals.

L’amor a la creu

També hi va haver una sessió feta per Miquel Feliu, un jove que fa uns anys li van detectar un sarcoma d’Ewing. Tot i aquesta malaltia, Miquel, va parlar de com ser feliç enmig del dolor. Va dir que la creu és el camí de salvació. “Veig com el Senyor estava amb mi durant les sessions de radioteràpia”.

A la nit, a la basílica de Montserrat, va tenir lloc la “Mercy Night”, una lloança. Hi havia persones dempeus, altres agenollades, i algunes assegudes, unes amb els braços enlaire i altres més recollides. Però totes, unides en lloança a Déu, en un mateix esperit, als peus de la Moreneta. Durant aquella estona, hi havia gairebé 40 sacerdots als laterals confessant els que s’acostaven a la recerca de misericòrdia i un cor dirigia el cant amb què es donava glòria a Déu.

Diumenge, es va celebrar una missa presidida pel delegat de joventut de Barcelona, Mn. Carlos Bosch, que va predicar per als gairebé 400 catequistes, congregats a Montserrat. La trobada va acabar amb una altra sessió que va concloure amb una cançó de lloança on tots van mostrar el seu entusiasme i alegria. Mateo, un jove catequista d’una parròquia de la diòcesi de Barcelona, va assegurar que ha pogut veure com això “no es tracta de fer sinó de deixar que sigui el Senyor, el centre de la missió”.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No calia, precisament en dissabte, deslligar aquesta filla d’Abraham.

(Lc 13,10-17)