Celebració dels cinquanta anys de la primera llar Mercedària a Catalunya

L'Orde de la Mercè celebra amb els voluntaris i col·laboradors les noces d'or d'aquest espai d'acollida i reincerció

08 Març, 2023
Montse Punsoda

«Aquesta celebració és per honrar tots els religiosos que han passat per la Llar Mercedària, una veritable obra de Déu». Així resumia el primer director de la Llar Mercedària de Barcelona, el P. José Sesma, el sentiment de celebrar els cinquanta anys de la creació del primer lloc d’acollida mercedari a Catalunya i Espanya. Un espai on conviuen dia a dia una comunitat mercedària amb persones preses de tercer grau o que acaben de sortir de la presó, i necessiten, a poc a poc, reintegrar-se a la societat.

Amb motiu d’aquestes noces d’or, els membres de l’Orde de la Mercè de Barcelona, juntament amb els voluntaris, treballadors de la Fundació Obra Mercedària i col·laboradors van reunir-se cúria provincial ubicada a la Plaça Castella del barri del Raval de Barcelona. A l’Església de Sant Pere Nolasc, dedicada al fundador dels Mercedaris, es va celebrar la missa d’Acció de gràcies, a càrrec del bisbe auxiliar Mons. Javier Vilanova Pellisa. Entre els assistents destacaven representants del Departament de Justícia de la Generalitat, així com, diversos membres de Càritas Diocesana de Barcelona, entre aquests, el director Salvador Busquets.

Una obra de Déu a Barcelona

Molts germans mercedaris van venir expressament de fora de Catalunya per assistir a la celebració. Un d’ells, el Pare José Sesma, vingut de València, que en el moment dels parlaments, va explicar emocionat els inicis de la Llar Mercedària.

Va ser el 12 de març de 1972 quan els mercedaris van engegar aquesta iniciativa al barri de Vallcarca. Un projecte que arribava a Barcelona per ajudar enmig d’un context social «molt sensible», detallava Sesma. Segons va explicar el mercedari, els principis van ser complicats, fins al punt de sospesar si el més adient era tancar. «Tanquem o la mantenim oberta? – li van preguntar -. La resposta la va tenir clara: «És una obra de Déu i, per tant, la mantindrem i continuarem servint’hi».

«Donar la mà més meravellosa»

L’actual director de la Llar Mercedària, el Pare Jesús Bel, també sacerdot al Centre Penitenciari de Brians 1, va destacar les ganes de continuar la seva tasca, dia a dia. «Volem continuar sent una llar on vivim i on som família i esperança per aquells que venen. Perquè creiem amb les persones i amb la segona, tercera i quarta oportunitat», va dir. Una oportunitat que va tenir el Pepe, un dels usuaris que fa vuit anys va passar per la Llar i que va intervenir en els parlaments agraint el suport i el caliu rebut, tant dels germans mercedaris, com dels voluntaris, que li van donar, «una mà meravellosa quan més ho va necessitar».

El secretari de Mesures Penals i Reinserció a la Víctima del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Amand Calderó, va agrair també en nom de la Generalitat la tasca al servei de la societat dels Mercedaris a Barcelona. Un servei que com va dir el president de la Fundació Mercedària i Provincial de l’Orde de la Mercè, el Pare José Juan, ha de continuar sent capaç de fer «una lectura realista i de compromís amb les necessitats». «Hem de saber reflexionar per fer bé la nostra feina que ens demana estar-hi fent mercè», va dir.

Al servei de la persona

Entre els parlaments no va faltar la intervenció del bisbe Javier Vilanova Pellisa. En el moment de l’homilia va agrair en nom de l’arxidiòcesi aquests cinquanta anys de servei. «Un exemple de fraternitat, ajudant aquell que més ho necessita». «No cal assenyalar, sinó abraçar la vida del germà per viure la nostra afiliació – va dir-. Aquesta és la vida autèntica que el Senyor ens demana», va dir.

En el moment del brindis, el bisbe Javier, va destacar la presència de tantes realitats diferents en aquella celebració, i va posar en relleu l’èxit del «treball en xarxa», com durant les Olimpíades. «Treballem tots pel més important, la persona, independentment de qui sigui i d’on vingui», va dir.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No calia, precisament en dissabte, deslligar aquesta filla d’Abraham.

(Lc 13,10-17)