L’Hospitalitat, camí a Sant Jaume

Durant aquestes vacances l’Hospitalitat ha continuat amb els pelegrinatges, però aquesta vegada direcció Sant Jaume. El passat dimarts 14 d’agost, una vintena de persones discapacitades o amb mobilitat reduïda, la majoria en cadira de rodes, va aconseguir la “Compostel·lana”, per haver realitzat amb èxit la part final del Camino de Santiago. Aquesta gran fita ha estat possible gràcies a un equip de 80 voluntaris de l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes de Barcelona, Sant Feliu de Llobregat  i Terrassa que els van acompanyar. Tots plegats, plens de solidaritat i d’esforç en front de les dificultats de mobilitat d’uns,  van aconseguir superar les darreres etapes que porten a la plaça de l’Obradoiro als peus de l’apòstol Sant Jaume.

Caminar en equip

El fet de caminar junts ha fet néixer entre els participants vincles d’amistat, amb l’acompanyament diari que ha portat a créixer en la fraternitat entre els petits equips que es van formar. Aquests grups de pelegrinatge anaven organitzats en quatre persones, entre aquests un membre amb mobilitat reduïda i tres acompanyants hospitalaris.

“Han estat unes vacances diferents”, explica el Quim Benet un dels hospitalaris participants en aquesta aventura i volcal de la pastoral Hospitalaria. “Ens hem sentit acollits pel paisatge, hem compartit conversacions i vivències, hem expressat les nostres alegries i, també, les nostres pors, i hem descobert que junts és més fàcil superar-les”. “I entre rialles i somriures, hem anat encenent una flama d’amistat que ens ha guiat tot el Camí”, afegeix.

Emoció  de l’arribada

El passat 15 d’agost tota la comitiva va arribar, a punt per participar en la Missa del Pelegrí. Una celebració en què Maria els esperava amb els braços oberts a la Catedral de Santiago de Compostela. La Verge és molt preuada per l’Hospitalitat i «estàndard de l’associació», per la qual cosa poder celebrar la missa del pelegrí aquell dia de l’Assumpció de la Mare de Déu, va ser un gran goig.

L’emoció va exaltar-se entre els pelegrins, per tot l’esforç que havia suposat arribar fins allà, als peus de la mare de Déu. Realitzar el Camí portant una cadira de rodes no havia estat fàcil, sobretot, per les persones amb mobilitat reduïda que, tot i anar acompanyades, havien demostrat una gran vàlua emprenent aquesta ruta.

Superar-se un mateix

Les persones amb discapacitat expressaven amb alegria i grans somriures la seva enorme satisfacció. Entre ells, en Jaume, un noi amb paràlisis cerebral i sempre somrient. Tal com recorda el Quim, un dels hospitalaris, aquest noi “va portar l’equip de cap al llarg del trajecte». «Anava per on volia amb la seva cadira de rodes, i es comunicava mitjançant un plafó amb lletres i un indicador lligat al cap amb el qual senyalava les lletres”. “Quan vam arribar al Monte del Gozo – explica l’Hospitalari- ens va transmetre que per ell era i havia estat un veritable somni allò que estava a punt de realitzar”.

A través d’aquell plafó, senyalant les lletres una per una, el Jaume va dir-los amb orgull, que segurament era l’única persona que havia fet el Camí amb la barbeta. Com que no movia els braços, havia fet les etapes movent la cadira amb un comandament col·locat a la seva barbeta, que ell movia amb una admirable precisió. En arribar a la plaça de l’Obradoiro es va posar a plorar de l’emoció. “Aquells sentiments ens van arribar veritablement al cor de tots els hospitalaris”, exposa el Quim.

“Buen camino”

A través d’aquesta experiència del Camino l’Hospitalitat de Lourdes, ha constatat un cop més que no caminem sols i que el secret és compartir i créixer dia a dia com a éssers humans. “D’aquesta manera, les persones podem aconseguir totes les fites que ens vulguem proposar”, explica el Quim.  L’Hospitalitat desitja “Buen Camino” a totes aquelles persones que busquen el seu creixement interior vers aquell que és l’Amor, el nostre Pare del Cel.