L’Hospital de Campanya celebra el primer aniversari

Els promotors de la iniciativa plantegen de cara al futur crear una xarxa d'esglésies d'acollida als sense sostre arreu del món

18 Gen, 2018
Montse Punsoda

Aquest 17 de gener ha fet un any que l’Església Santa Anna va obrir les seves portes als sense sostre amb l’objectiu d’acollir-los i ajudar-los a combatre el fred. Van passar els mesos i, sota el nom d’Hospital de Campanya, la iniciativa que va començar com un «caos» s’ha anat consolidant i compta ja amb amb comissions i grups que s’encarreguen de les diferents tasques. De combatre el fred s’ha passat a combatre la solitud i, avui dia , són més de 150 voluntaris que formen una família, juntament, amb el centenar d’indigents que passen diàriament i els promotors de la iniciativa, el rector, Mn. Peio Sánchez i la teresiana M. Victòria Molins.

Per celebrar aquest primer aniversari, es va organitzar una festa a l’Església Santa Anna, en què voluntaris i acollits van gaudir d’un berenar plegats i de diversos espectacles. Entre les funcions programades va destacar la de Viqui Molins i una altra germana teresiana que van despertar tot de rialles, davant la seva posada en escena com a pallasses. Tot plegat una festivitat per trencar amb la solitud i gaudir amb la família.

Del desconegut, a un familiar

“Al principi era un caos i en aquell moment mai hauria imaginat que s’haguessin fet tantes coses!”, -exclama la teresiana recordant els inicis-. “Després d’un any, si s’ha arribat fins aquí, és gràcies als voluntaris, al carisma tan fort d’ajudar als altres i, sobretot, a Déu”. Així ho explicava Molins, que assegura que “el més important és veure com aquells que van acollir, que comencen a ser protagonistes de la seva pròpia vida”.  

Mn. Peio explica com, rere aquells rostres al principi desconeguts, ara hi ha una “persona amb noms i cognoms, una història que hem acompanyat i molt sofriment”. Segons el rector, “és el fet de ser-ne conscient d’aquest patiment, el que t’empeny a continuar”. “Sovint pensem que només es necessari l’alimentació o un llit, però sobretot, és important el marc de relacions que un troba en una llar, i  que permet a aquell que està perdut recuperar unes relacions de normalitat”, afegeix.

En aquesta línia tant Molins com Mn. Sánchez destaquen com un element clau  pot ser el fet de celebrar el teu aniversari, i per això, mensualment es fa un àpat per felicitar tots aquells que fan anys. També durant la celebració del primer aniversari de l’Hospital de Campanya va haver-hi un moment perquè tots aquells que feien anys, tant voluntaris com acollits, bufessin espelmes.

Mirant cap al futur

Com a resultat d’aquest primer any de treball, segons Molins i Sánchez, es comença a treballar per una associació de persones del carrer que dirigiran ells mateixos, sota el nom “Cercant Futur”, i que pretén ajudar-los a “apoderar-se i lluitar pels seus drets” en les situacions que ho requereixin, expliquen.

També, com a objectius, a més de mirar la possibilitat d’obrir algunes nits i de continuar estenent el voluntariat, es vol estendre i internacionalitzar aquesta iniciativa. Segons explica Mn. Peio s’està treballant juntament amb el Padre Ángel, per crear una xarxa d’Hospitals de Campanya arreu del món.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)