L’Església de Barcelona tanca la fase diocesana del Sínode 2021-2023

Més de set-centes persones es van reunir a l’acte de cloenda celebrat el passat 29 de maig al Col·legi Maristes – La Immaculada de Barcelona

30 Maig, 2022
Església de Barcelona

La corresponsabilitat dels laics a l’Església, el paper de la dona i l’ús d’un llenguatge intel·ligible per a la societat. Aquests són alguns dels reptes que s’han recollit en un document de síntesi elaborat a partir de totes les aportacions realitzades pels diferents grups sinodals de la diòcesi de Barcelona que durant aquest curs han treballat amb la voluntat de posar-se a l’escolta de l’Esperit, per reflexionar sobre la sinodalitat a l’Església catòlica.

Més de set-centes persones s’han reunit aquesta tarda en una trobada que marca la clausura de la primera fase d’un procés iniciat pel papa Francesc l’octubre de 2021. Aquest camí sinodal, que s’ha iniciat per primer cop en l’Església, té tres fases: una diocesana (octubre 2021-agost 2022), una altra continental (setembre 2022-març 2023) i la darrera universal (octubre 2023) que finalitzarà a Roma amb el Sínode dels Bisbes, on es recolliran totes les experiències i els testimonis d’aquest ampli camí sinodal arreu de l’Església universal. D’aquí el títol donat a tot aquest camí: «Per una Església sinodal: comunió, participació, missió».

El document de síntesi de la fase diocesana a Barcelona menciona una Església que potenciï el paper del laïcat, afavorint la seva implicació efectiva en la vida de les comunitats i grups, i de la diòcesi. En aquest sentit, es fa una especial menció al reconeixement real i efectiu de la igualtat i la dignitat de tots els batejats, especialment de les dones. Algunes aportacions demanen la possibilitat que assumeixin un paper actiu en la vida eclesial i «s’avanci en la reflexió sobre el seu accés al diaconat i, si fos possible magisterialment, al presbiterat». Igualment, s’aposta per impulsar els diferents ministeris laïcals, en la línia del recent del catequista, i la institució d’aquells que es descobreixin com a necessaris.

També s’insisteix en la necessitat d’emprar «un llenguatge eclesial utilitzat a qualsevol nivell (que) sigui senzill i clar, d’acord amb el temps en què vivim, comprensible per a tothom».

La propera fita d’aquest camí sinodal tindrà lloc el proper 11 de juny a Madrid, en què els responsables diocesans del Sínode d’arreu de les setanta diòcesis espanyoles es reuniran per compartir les diferents aportacions.

El glossari del Sínode

SÍNODE: El camí que recorrem junts tots els batejats, membres del Poble de Déu. Jesús és el camí, la veritat i la vida; els cristians, en els orígens, vam ser anomenats els deixebles del camí.

SINODALITAT: Tots «caminem junts», ens reunim convocats pel Senyor i, impulsats per l’Esperit, ens comprometem a anunciar l’Evangeli: és l’estil peculiar que qualifica la vida i la missió de l’Església.

DISCERNIMENT: La sinodalitat viscuda inclou un discerniment evangèlic fet mitjançant el «reconèixer/veure», l’«interpretar/jutjar» i l’«elegir/actuar», per arribar d’aquesta manera a una decisió pastoral compartida entre fidels i pastors, que ajudi a descobrir la voluntat de Déu en les situacions concretes.

COMUNIÓ: Junts vivim arrelats en l’amor i la unitat de Déu, Pare, Fill i Esperit Sant. Inspirats per l’escolta de la Paraula de Déu i enfortits per l’Eucaristia, tots tenim un paper a l’hora de discernir i viure la crida que Déu fa al seu poble.

PARTICIPACIÓ: És el punt que fa més forta la sinodalitat, ja que parteix del Baptisme que possibilita que en l’Església tots els components del Poble de Déu ‒laïcat, consagrats i pastors‒ siguin corresponsables de la comunió i la missió de l’Església.

MISSIÓ: Com a Església «en sortida», ja que l’Església existeix per evangelitzar i testimoniar l’amor de Déu enmig de la família humana, especialment a les perifèries espirituals i socials del nostre món.

Recupera els materials de treball sobre la fase diocesana del Sínode 2021-2023.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Tota plantació que no ha plantat el meu Pare celestial serà arrencada.

(Mt 15,1-2.10-14)