L’Església de Barcelona tanca la fase diocesana del Sínode 2021-2023
L’Església de Barcelona tanca la fase diocesana del Sínode 2021-2023
Més de set-centes persones es van reunir a l’acte de cloenda celebrat el passat 29 de maig al Col·legi Maristes – La Immaculada de Barcelona
30 Maig, 2022
Església de Barcelona
La corresponsabilitat dels laics a l’Església, el paper de la dona i l’ús d’un llenguatge intel·ligible per a la societat. Aquests són alguns dels reptes que s’han recollit en un document de síntesi elaborat a partir de totes les aportacions realitzades pels diferents grups sinodals de la diòcesi de Barcelona que durant aquest curs han treballat amb la voluntat de posar-se a l’escolta de l’Esperit, per reflexionar sobre la sinodalitat a l’Església catòlica.
Més de set-centes persones s’han reunit aquesta tarda en una trobada que marca la clausura de la primera fase d’un procés iniciat pel papa Francesc l’octubre de 2021. Aquest camí sinodal, que s’ha iniciat per primer cop en l’Església, té tres fases: una diocesana (octubre 2021-agost 2022), una altra continental (setembre 2022-març 2023) i la darrera universal (octubre 2023) que finalitzarà a Roma amb el Sínode dels Bisbes, on es recolliran totes les experiències i els testimonis d’aquest ampli camí sinodal arreu de l’Església universal. D’aquí el títol donat a tot aquest camí: «Per una Església sinodal: comunió, participació, missió».
El document de síntesi de la fase diocesana a Barcelona menciona una Església que potenciï el paper del laïcat, afavorint la seva implicació efectiva en la vida de les comunitats i grups, i de la diòcesi. En aquest sentit, es fa una especial menció al reconeixement real i efectiu de la igualtat i la dignitat de tots els batejats, especialment de les dones. Algunes aportacions demanen la possibilitat que assumeixin un paper actiu en la vida eclesial i «s’avanci en la reflexió sobre el seu accés al diaconat i, si fos possible magisterialment, al presbiterat». Igualment, s’aposta per impulsar els diferents ministeris laïcals, en la línia del recent del catequista, i la institució d’aquells que es descobreixin com a necessaris.
També s’insisteix en la necessitat d’emprar «un llenguatge eclesial utilitzat a qualsevol nivell (que) sigui senzill i clar, d’acord amb el temps en què vivim, comprensible per a tothom».
La propera fita d’aquest camí sinodal tindrà lloc el proper 11 de juny a Madrid, en què els responsables diocesans del Sínode d’arreu de les setanta diòcesis espanyoles es reuniran per compartir les diferents aportacions.
El glossari del Sínode
SÍNODE:El camí que recorrem junts tots els batejats, membres del Poble de Déu. Jesús és el camí, la veritat i la vida; els cristians, en els orígens, vam ser anomenats els deixebles del camí.
SINODALITAT: Tots «caminem junts», ens reunim convocats pel Senyor i, impulsats per l’Esperit, ens comprometem a anunciar l’Evangeli: és l’estil peculiar que qualifica la vida i la missió de l’Església.
DISCERNIMENT: La sinodalitat viscuda inclou un discerniment evangèlic fet mitjançant el «reconèixer/veure», l’«interpretar/jutjar» i l’«elegir/actuar», per arribar d’aquesta manera a una decisió pastoral compartida entre fidels i pastors, que ajudi a descobrir la voluntat de Déu en les situacions concretes.
COMUNIÓ: Junts vivim arrelats en l’amor i la unitat de Déu, Pare, Fill i Esperit Sant. Inspirats per l’escolta de la Paraula de Déu i enfortits per l’Eucaristia, tots tenim un paper a l’hora de discernir i viure la crida que Déu fa al seu poble.
PARTICIPACIÓ: És el punt que fa més forta la sinodalitat, ja que parteix del Baptisme que possibilita que en l’Església tots els components del Poble de Déu ‒laïcat, consagrats i pastors‒ siguin corresponsables de la comunió i la missió de l’Església.
MISSIÓ: Com a Església «en sortida», ja que l’Església existeix per evangelitzar i testimoniar l’amor de Déu enmig de la família humana, especialment a les perifèries espirituals i socials del nostre món.
La parròquia de Sant Feliu de Cabrera de Mar és un dels temples singulars de l'Arxiprestat del Maresme, és esmentada per primera vegada en un document del 1025. Dedicada a Sant Feliu…
Les Festes de Sant Roc de Barcelona han celebrat enguany la seva 437a edició, consolidant-se com la festa més antiga del barri Gòtic i una de les tradicions més arrelades de la…
En ple Eixample de Barcelona, la parròquia de Sant Francesc de Sales conserva una història estretament vinculada a les religioses saleses i, posteriorment, als germans maristes. L’actual església forma part del conjunt…
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... See MoreSee Less
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni... See MoreSee Less
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less