L’Església de Barcelona tanca la fase diocesana del Sínode 2021-2023

Més de set-centes persones es van reunir a l’acte de cloenda celebrat el passat 29 de maig al Col·legi Maristes – La Immaculada de Barcelona

30 Maig, 2022
Església de Barcelona

La corresponsabilitat dels laics a l’Església, el paper de la dona i l’ús d’un llenguatge intel·ligible per a la societat. Aquests són alguns dels reptes que s’han recollit en un document de síntesi elaborat a partir de totes les aportacions realitzades pels diferents grups sinodals de la diòcesi de Barcelona que durant aquest curs han treballat amb la voluntat de posar-se a l’escolta de l’Esperit, per reflexionar sobre la sinodalitat a l’Església catòlica.

Més de set-centes persones s’han reunit aquesta tarda en una trobada que marca la clausura de la primera fase d’un procés iniciat pel papa Francesc l’octubre de 2021. Aquest camí sinodal, que s’ha iniciat per primer cop en l’Església, té tres fases: una diocesana (octubre 2021-agost 2022), una altra continental (setembre 2022-març 2023) i la darrera universal (octubre 2023) que finalitzarà a Roma amb el Sínode dels Bisbes, on es recolliran totes les experiències i els testimonis d’aquest ampli camí sinodal arreu de l’Església universal. D’aquí el títol donat a tot aquest camí: «Per una Església sinodal: comunió, participació, missió».

El document de síntesi de la fase diocesana a Barcelona menciona una Església que potenciï el paper del laïcat, afavorint la seva implicació efectiva en la vida de les comunitats i grups, i de la diòcesi. En aquest sentit, es fa una especial menció al reconeixement real i efectiu de la igualtat i la dignitat de tots els batejats, especialment de les dones. Algunes aportacions demanen la possibilitat que assumeixin un paper actiu en la vida eclesial i «s’avanci en la reflexió sobre el seu accés al diaconat i, si fos possible magisterialment, al presbiterat». Igualment, s’aposta per impulsar els diferents ministeris laïcals, en la línia del recent del catequista, i la institució d’aquells que es descobreixin com a necessaris.

També s’insisteix en la necessitat d’emprar «un llenguatge eclesial utilitzat a qualsevol nivell (que) sigui senzill i clar, d’acord amb el temps en què vivim, comprensible per a tothom».

La propera fita d’aquest camí sinodal tindrà lloc el proper 11 de juny a Madrid, en què els responsables diocesans del Sínode d’arreu de les setanta diòcesis espanyoles es reuniran per compartir les diferents aportacions.

El glossari del Sínode

SÍNODE: El camí que recorrem junts tots els batejats, membres del Poble de Déu. Jesús és el camí, la veritat i la vida; els cristians, en els orígens, vam ser anomenats els deixebles del camí.

SINODALITAT: Tots «caminem junts», ens reunim convocats pel Senyor i, impulsats per l’Esperit, ens comprometem a anunciar l’Evangeli: és l’estil peculiar que qualifica la vida i la missió de l’Església.

DISCERNIMENT: La sinodalitat viscuda inclou un discerniment evangèlic fet mitjançant el «reconèixer/veure», l’«interpretar/jutjar» i l’«elegir/actuar», per arribar d’aquesta manera a una decisió pastoral compartida entre fidels i pastors, que ajudi a descobrir la voluntat de Déu en les situacions concretes.

COMUNIÓ: Junts vivim arrelats en l’amor i la unitat de Déu, Pare, Fill i Esperit Sant. Inspirats per l’escolta de la Paraula de Déu i enfortits per l’Eucaristia, tots tenim un paper a l’hora de discernir i viure la crida que Déu fa al seu poble.

PARTICIPACIÓ: És el punt que fa més forta la sinodalitat, ja que parteix del Baptisme que possibilita que en l’Església tots els components del Poble de Déu ‒laïcat, consagrats i pastors‒ siguin corresponsables de la comunió i la missió de l’Església.

MISSIÓ: Com a Església «en sortida», ja que l’Església existeix per evangelitzar i testimoniar l’amor de Déu enmig de la família humana, especialment a les perifèries espirituals i socials del nostre món.

Recupera els materials de treball sobre la fase diocesana del Sínode 2021-2023.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No calia, precisament en dissabte, deslligar aquesta filla d’Abraham.

(Lc 13,10-17)