La dona de finals del segle XIX, protagonista de la nova exposició del Museu Diocesà

La mostra incorpora pintures d’autors com Auguste Renoir, Joaquín Sorolla i Ramon Casas, entre altres

26 Maig, 2022
Església de Barcelona

Fotografies: Catedral de Barcelona (Guillem F. Gel)

Aquest dijous s’ha inaugurat en el Museu Diocesà de Barcelona l’exposició «Dones. Entre Renoir i Sorolla». Fins al 25 de setembre es podrà visitar una selecció de quaranta-quatre pintures i escultures d’autors de finals del segle XIX i inicis del XX que plasmen els canvis socials que van protagonitzar les dones en aquest període històric.

La dona és protagonista dels nombrosos canvis socials que es produeixen al llarg dels segles XIX i XX. En l’exposició «Dones. Entre Renoir i Sorolla» pintors com Auguste Renoir, Joaquín Sorolla, Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Joaquim Torres-García i escultors de la rellevància de Manolo Hugué, Josep Clará, Josep Llimona o Pablo Gargallo representen el ric univers femení d’aquest període, distribuït en diversos àmbits: la dona i la intel·lectualitat, el retrat, l’univers interior, els nus i la conquesta de l’espai exterior per la dona.

Aquest projecte expositiu, el nucli del qual està conformat per obres que pertanyen a la Fundació Fran Daurel, s’ha realitzat amb anterioritat a Sevilla, a Lisboa, allí amb la participació de la Fundació Calouste Gulbenkian, així com en el Museu de Pontevedra i en el Museu de Belles Arts d’Alacant. En paraules de la comissària de l’exposició, Dra. Helena Alonso: «Es tracta d’un projecte que atén les premisses de cultura i territori i a les característiques pròpies de cada seu, per la qual cosa no posseeix un caràcter itinerant».

Alonso afegeix que: «En aquesta ocasió l’exposició ha incorporat una selecció de peces dels fons del Museu Diocesà de Barcelona i del Museu de Montserrat i ret, a més a més, un homenatge a dues dones importants de la societat barcelonina d’aquest moment: Dorotea de Chopitea i sor Eulàlia Anzizu, que van dur a terme un seguit d’accions en favor dels més necessitats i que perviuen avui a Barcelona». Dorotea de Chopitea y de Villota fou una laica salesiana, protectora i benefactora de diversos ordes catòlics i promotora d’obres socials. De la seva part, la religiosa Mercè Anzizu i Vila, monja del Reial Monestir de Pedralbes, fou l’artífex de la rehabilitació d’aquest monestir barceloní, a més d’escriptora, historiadora i arxivera.

Fins a la pròxima tardor, la sala principal del Museu Diocesà i la sala capitular de la catedral de Barcelona acolliran aquest projecte expositiu.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni ... See MoreSee Less
View on Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Mireu un autèntic israelita, un home que no enganya.

(Jn 1,45-51)