La dona de finals del segle XIX, protagonista de la nova exposició del Museu Diocesà
La dona de finals del segle XIX, protagonista de la nova exposició del Museu Diocesà
La mostra incorpora pintures d’autors com Auguste Renoir, Joaquín Sorolla i Ramon Casas, entre altres
26 Maig, 2022
Església de Barcelona
Fotografies: Catedral de Barcelona (Guillem F. Gel)
Aquest dijous s’ha inaugurat en el Museu Diocesà de Barcelona l’exposició «Dones. Entre Renoir i Sorolla». Fins al 25 de setembre es podrà visitar una selecció de quaranta-quatre pintures i escultures d’autors de finals del segle XIX i inicis del XX que plasmen els canvis socials que van protagonitzar les dones en aquest període històric.
La dona és protagonista dels nombrosos canvis socials que es produeixen al llarg dels segles XIX i XX. En l’exposició «Dones. Entre Renoir i Sorolla» pintors com Auguste Renoir, Joaquín Sorolla, Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Joaquim Torres-García i escultors de la rellevància de Manolo Hugué, Josep Clará, Josep Llimona o Pablo Gargallo representen el ric univers femení d’aquest període, distribuït en diversos àmbits: la dona i la intel·lectualitat, el retrat, l’univers interior, els nus i la conquesta de l’espai exterior per la dona.
Aquest projecte expositiu, el nucli del qual està conformat per obres que pertanyen a la Fundació Fran Daurel, s’ha realitzat amb anterioritat a Sevilla, a Lisboa, allí amb la participació de la Fundació Calouste Gulbenkian, així com en el Museu de Pontevedra i en el Museu de Belles Arts d’Alacant. En paraules de la comissària de l’exposició, Dra. Helena Alonso: «Es tracta d’un projecte que atén les premisses de cultura i territori i a les característiques pròpies de cada seu, per la qual cosa no posseeix un caràcter itinerant».
Alonso afegeix que: «En aquesta ocasió l’exposició ha incorporat una selecció de peces dels fons del Museu Diocesà de Barcelona i del Museu de Montserrat i ret, a més a més, un homenatge a dues dones importants de la societat barcelonina d’aquest moment: Dorotea de Chopitea i sor Eulàlia Anzizu, que van dur a terme un seguit d’accions en favor dels més necessitats i que perviuen avui a Barcelona». Dorotea de Chopitea y de Villota fou una laica salesiana, protectora i benefactora de diversos ordes catòlics i promotora d’obres socials. De la seva part, la religiosa Mercè Anzizu i Vila, monja del Reial Monestir de Pedralbes, fou l’artífex de la rehabilitació d’aquest monestir barceloní, a més d’escriptora, historiadora i arxivera.
Fins a la pròxima tardor, la sala principal del Museu Diocesà i la sala capitular de la catedral de Barcelona acolliran aquest projecte expositiu.
La basílica de Santa Maria de Mataró va celebrar aquest diumenge 25 d'octubre el 500è aniversari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida per l'arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella.…
El Museu Diocesà de Barcelona acull l'exposició Art sacre italià del segle XX dels Museus Vaticans, una selecció de pintures i escultures procedents de la Col·lecció d'Art Modern i Contemporani dels Museus…
«Déu compta amb tu» és el lema de la campanya de la Diada de Germanor 2026, que se celebra enguany el diumenge 8 de novembre. Una crida al compromís des de l’agraïment,…
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...