L’Església de Barcelona celebra la Jornada Mundial dels Pobres a Montserrat

El Secretariat Diocesà de Pastoral Social impulsa la celebració, concelebrada pel bisbe Javier Vilanova, en una jornada d’acollida i solidaritat

24 Nov, 2025
Església de Barcelona

«Tu Senyor ets la meva esperança». Amb aquestes paraules comença el papa Lleó XIV el missatge per la novena Jornada Mundial dels Pobres, què el diumenge 23 de novembre vam celebrar de forma solemne al santuari de la Mare de Déu de Montserrat. Érem més de 100 persones, en el centre els marginats, els exclosos de la nostra societat, però pel Senyor els seus preferits, acompanyats per voluntaris i membres de la pastoral social de la diòcesi de Barcelona. La missa va estar presidida pel P. Abad Manel Gasch, i concelebrada pel bisbe Javier Vilanova juntament amb el P. Joan Costa, delegat de pastoral social de la diòcesi, entre d’altres. Els cants de l’escolania de Montserrat, juntament amb altres cors europeus, van sonar a música celestial. I el Virolai a la nostra mare de Déu de Montserrat ens va emocionar. Per molts, era la primera vegada que veien aquelles bells cims, i la majestuositat del santuari. Va fer un dia assolellat i lluminós, en què vam tenir cura els uns dels altres, les nostres pregàries van sortir del cor. Un dia en què vam riure i compartir amb un dinar de germanor al restaurant del Mirador dels Apòstols. Tot just acabar la missa, una salutació del P abat i una bonica foto com a record d’aquest pelegrinatge.

Vam tenir ben presents les paraules del sant Pare, que recorda a «les nostres comunitats que els pobres estan en el centre de tota l’acció pastoral. No només de la seva dimensió caritativa, sinó també del que l’Església celebra i anuncia. Déu ha assumit la seva pobresa per enriquir-nos a través de les seves veus, les seves històries, els seus rostres. Tota forma de pobresa, sense excloure’n cap, és una crida a viure l’Evangeli i a oferir signes eficaços d’esperança».

Una esperança que un grup de privilegiats van poder viure el diumenge anterior, 16 de novembre, quan l’església va celebrar mundialment la jornada del marginat a la basílica de sant Pere a Roma. Va ser un pelegrinatge, impulsat per les germanetes de l’Anyell, que van acompanyar gent de Barcelona, València i Granada. Un somni fet realitat, com m’explicava el Valentí, mentre m’ensenyava orgullós les fotos on se’l veia dinant ben a prop del Papa. Ell va ser un dels dotze petits deixebles que van sentar-se a la taula al costat de Lleó XIV «Semblava un de nosaltres, sempre recordaré les seves paraules. Ha estat una setmana a Roma, que mai hagués pogut imaginar», em deia amb els records ben vius.

Després de dinar, ens va acollir el monjo Pau Valls, tot ell calidesa per agrair aquesta peregrinació: «no oblideu que vosaltres sou els més rics del món. La comunitat de Montserrat està molt contenta que hagueu vingut, és una gran joia rebre els preferits del Crist». Al final fotografies i abraçades per immortalitzar aquesta emotiva jornada. I de camí cap a Barcelona, el regal d’una vermellosa posta de sol reflectida en les muntanyes. I dins nostre, el repte de continuar fent realitat cada dia el Jubileu de l’Esperança.

Font: Secretariat Pastoral de Marginació (Glòria Carrizosa)

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)