L’Església de Barcelona celebra la Jornada Mundial dels Pobres a Montserrat

«Tu Senyor ets la meva esperança». Amb aquestes paraules comença el papa Lleó XIV el missatge per la novena Jornada Mundial dels Pobres, què el diumenge 23 de novembre vam celebrar de forma solemne al santuari de la Mare de Déu de Montserrat. Érem més de 100 persones, en el centre els marginats, els exclosos de la nostra societat, però pel Senyor els seus preferits, acompanyats per voluntaris i membres de la pastoral social de la diòcesi de Barcelona. La missa va estar presidida pel P. Abad Manel Gasch, i concelebrada pel bisbe Javier Vilanova juntament amb el P. Joan Costa, delegat de pastoral social de la diòcesi, entre d’altres. Els cants de l’escolania de Montserrat, juntament amb altres cors europeus, van sonar a música celestial. I el Virolai a la nostra mare de Déu de Montserrat ens va emocionar. Per molts, era la primera vegada que veien aquelles bells cims, i la majestuositat del santuari. Va fer un dia assolellat i lluminós, en què vam tenir cura els uns dels altres, les nostres pregàries van sortir del cor. Un dia en què vam riure i compartir amb un dinar de germanor al restaurant del Mirador dels Apòstols. Tot just acabar la missa, una salutació del P abat i una bonica foto com a record d’aquest pelegrinatge.

Vam tenir ben presents les paraules del sant Pare, que recorda a «les nostres comunitats que els pobres estan en el centre de tota l’acció pastoral. No només de la seva dimensió caritativa, sinó també del que l’Església celebra i anuncia. Déu ha assumit la seva pobresa per enriquir-nos a través de les seves veus, les seves històries, els seus rostres. Tota forma de pobresa, sense excloure’n cap, és una crida a viure l’Evangeli i a oferir signes eficaços d’esperança».

Una esperança que un grup de privilegiats van poder viure el diumenge anterior, 16 de novembre, quan l’església va celebrar mundialment la jornada del marginat a la basílica de sant Pere a Roma. Va ser un pelegrinatge, impulsat per les germanetes de l’Anyell, que van acompanyar gent de Barcelona, València i Granada. Un somni fet realitat, com m’explicava el Valentí, mentre m’ensenyava orgullós les fotos on se’l veia dinant ben a prop del Papa. Ell va ser un dels dotze petits deixebles que van sentar-se a la taula al costat de Lleó XIV «Semblava un de nosaltres, sempre recordaré les seves paraules. Ha estat una setmana a Roma, que mai hagués pogut imaginar», em deia amb els records ben vius.

Després de dinar, ens va acollir el monjo Pau Valls, tot ell calidesa per agrair aquesta peregrinació: «no oblideu que vosaltres sou els més rics del món. La comunitat de Montserrat està molt contenta que hagueu vingut, és una gran joia rebre els preferits del Crist». Al final fotografies i abraçades per immortalitzar aquesta emotiva jornada. I de camí cap a Barcelona, el regal d’una vermellosa posta de sol reflectida en les muntanyes. I dins nostre, el repte de continuar fent realitat cada dia el Jubileu de l’Esperança.

Font: Secretariat Pastoral de Marginació (Glòria Carrizosa)