L’Església admet a ordes sagrats 7 candidats del Seminari de Barcelona

Quatre seminaristes barcelonins i tres de Sant Feliu celebren amb el bisbe Agustí Cortés un nou pas cap al sacerdoci

29 Nov, 2019
Església de Barcelona

En una celebració senzilla, però amb una profunda càrrega eclesial, Mons. Agustí Cortés, bisbe de Sant Feliu de Llobregat, ha admès als ordes sagrats set seminaristes formats al Seminari Conciliar de Barcelona: Sergio Adán, Joan Francesc Cortès, Alfons de Alarcón, Samuel Gutiérrez, Pau Manent, Andreu Salinas i Josep Sellarès. L’Església reconeix, així, en ferm la seva vocació sacerdotal i acull públicament, i amb alegria, el seu compromís i disponibilitat: «Sóc aquí».

Esdeveniment de l’Esperit

Després d’uns quants anys d’intensa formació acadèmica i espiritual, en el decurs dels quals el propòsit dels aspirants, recolzat en les qualitats necessàries, han assolit un grau suficient de maduresa, l’Església reconeix en aquests set candidats un «germen autèntic de vocació sacerdotal». Per això l’admissió als ordes és qualificada, segons paraules del mateix bisbe Agustí, com a «veritable esdeveniment de l’Esperit». «En l’acte de discerniment d’una vocació sacerdotal —ha recordat en l’homilia Mons. Cortés— és l’Esperit Sant mateix qui es reconeix Ell mateix en el candidat i en l’Església particular, tot convertint la seva crida en una veritable aventura de l’Esperit». 

La Capella Major del Seminari Conciliar de Barcelona s’ha quedat petita per acollir la solemne celebració eucarística en la qual ha tingut lloc el ritu d’admissió. Una vintena de ministres ordenats i més de tres-cents fidels procedents de les parròquies on els candidats han col·laborat pastoralment han volgut acompanyar els nous admesos, tot manifestant amb la seva pregària i proximitat que la vocació reconeguda és una vocació eclesial i de servei. Els set nous candidats en ferm al presbiterat han declarat públicament la seva voluntat de continuar la seva preparació per rebre un ministeri a l’Església, així com el compromís de formar el seu esperit de tal manera que puguin servir fidelment Crist, el Senyor, i el seu Cos que és l’Església.

Recerca de la veritat

El bisbe de Sant Feliu, Mons. Agustí Cortés, durant l’homilia ha destacat con Jesús ens ensenya que la recerca de la veritat resideix en la mateixa fi de cada un. “Per això Jesús ens parla de la fi perquè entenguem el present”, explicava Cortés. “La nostra fi previscuda per nosaltres és el gran element de la pedagogia de Déu en un cristià que es presenta per ser servidor de l’Església. Crisis, fracasos, desilusions eduquen el nostre amor, el nostre cor i ens diuen on és la nostra veritat”, afegia Mons. Cortés. 

En aquest sentit, el bisbe dirigint-se als joves candidats, va assegurar que “si veritablement dius Jesucrist sóc per a tu, segurament la teva vocació al Sacerdoci serà veritable vocació de l’Esperit”. “Viure a la fi ens garanteix que el present sigui segons el nostre esperit”. 

Nova i decisiva etapa

El ritu s’ha completat amb la pregària de benedicció del bisbe sobre els set candidats: «Beneïu bondadosament aquests fills vostres que, pel sagrament de l’Orde, volen consagrar-se al vostre culte i al servei dels seus germans». I ha conclós: «Concediu-los de perseverar amb fidelitat a la vostra crida d’adherir-se amb amor sincer a Crist sacerdot de rebre dignament l’ofici apostòlic.»

Amb l’admissió als ordes s’inicia una nova i decisiva etapa en la formació inicial d’aquests set aspirants al sacerdoci. La seva vocació ha estat reconeguda per l’Església, però la seva configuració amb Crist bon Pastor no ha fet més que començar. Cridats a conformar tota la seva vida al misteri de la Creu del Senyor, els set nous admesos als ordes sagrats afronten el futur des de la convicció que la seva vida els pertany cada vegada menys, ja que són cridats a lliurar-la, del tot i per sempre, al servei de Déu i dels germans.

 

Samuel Gutíerrez

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El gra va créixer i es va fer un arbre.

(Lc 13,18-21)