L’Església admet a ordes sagrats 7 candidats del Seminari de Barcelona

Quatre seminaristes barcelonins i tres de Sant Feliu celebren amb el bisbe Agustí Cortés un nou pas cap al sacerdoci

29 Nov, 2019
Església de Barcelona

En una celebració senzilla, però amb una profunda càrrega eclesial, Mons. Agustí Cortés, bisbe de Sant Feliu de Llobregat, ha admès als ordes sagrats set seminaristes formats al Seminari Conciliar de Barcelona: Sergio Adán, Joan Francesc Cortès, Alfons de Alarcón, Samuel Gutiérrez, Pau Manent, Andreu Salinas i Josep Sellarès. L’Església reconeix, així, en ferm la seva vocació sacerdotal i acull públicament, i amb alegria, el seu compromís i disponibilitat: «Sóc aquí».

Esdeveniment de l’Esperit

Després d’uns quants anys d’intensa formació acadèmica i espiritual, en el decurs dels quals el propòsit dels aspirants, recolzat en les qualitats necessàries, han assolit un grau suficient de maduresa, l’Església reconeix en aquests set candidats un «germen autèntic de vocació sacerdotal». Per això l’admissió als ordes és qualificada, segons paraules del mateix bisbe Agustí, com a «veritable esdeveniment de l’Esperit». «En l’acte de discerniment d’una vocació sacerdotal —ha recordat en l’homilia Mons. Cortés— és l’Esperit Sant mateix qui es reconeix Ell mateix en el candidat i en l’Església particular, tot convertint la seva crida en una veritable aventura de l’Esperit». 

La Capella Major del Seminari Conciliar de Barcelona s’ha quedat petita per acollir la solemne celebració eucarística en la qual ha tingut lloc el ritu d’admissió. Una vintena de ministres ordenats i més de tres-cents fidels procedents de les parròquies on els candidats han col·laborat pastoralment han volgut acompanyar els nous admesos, tot manifestant amb la seva pregària i proximitat que la vocació reconeguda és una vocació eclesial i de servei. Els set nous candidats en ferm al presbiterat han declarat públicament la seva voluntat de continuar la seva preparació per rebre un ministeri a l’Església, així com el compromís de formar el seu esperit de tal manera que puguin servir fidelment Crist, el Senyor, i el seu Cos que és l’Església.

Recerca de la veritat

El bisbe de Sant Feliu, Mons. Agustí Cortés, durant l’homilia ha destacat con Jesús ens ensenya que la recerca de la veritat resideix en la mateixa fi de cada un. “Per això Jesús ens parla de la fi perquè entenguem el present”, explicava Cortés. “La nostra fi previscuda per nosaltres és el gran element de la pedagogia de Déu en un cristià que es presenta per ser servidor de l’Església. Crisis, fracasos, desilusions eduquen el nostre amor, el nostre cor i ens diuen on és la nostra veritat”, afegia Mons. Cortés. 

En aquest sentit, el bisbe dirigint-se als joves candidats, va assegurar que “si veritablement dius Jesucrist sóc per a tu, segurament la teva vocació al Sacerdoci serà veritable vocació de l’Esperit”. “Viure a la fi ens garanteix que el present sigui segons el nostre esperit”. 

Nova i decisiva etapa

El ritu s’ha completat amb la pregària de benedicció del bisbe sobre els set candidats: «Beneïu bondadosament aquests fills vostres que, pel sagrament de l’Orde, volen consagrar-se al vostre culte i al servei dels seus germans». I ha conclós: «Concediu-los de perseverar amb fidelitat a la vostra crida d’adherir-se amb amor sincer a Crist sacerdot de rebre dignament l’ofici apostòlic.»

Amb l’admissió als ordes s’inicia una nova i decisiva etapa en la formació inicial d’aquests set aspirants al sacerdoci. La seva vocació ha estat reconeguda per l’Església, però la seva configuració amb Crist bon Pastor no ha fet més que començar. Cridats a conformar tota la seva vida al misteri de la Creu del Senyor, els set nous admesos als ordes sagrats afronten el futur des de la convicció que la seva vida els pertany cada vegada menys, ja que són cridats a lliurar-la, del tot i per sempre, al servei de Déu i dels germans.

 

Samuel Gutíerrez

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Tota plantació que no ha plantat el meu Pare celestial serà arrencada.

(Mt 15,1-2.10-14)