Cuba per la llibertat religiosa

«Hi ha llibertat de culte però no llibertat plena de religió». Així ho explica el sacerdot cubà Ronaldo Montes D’Oca en el reportatge d’aquesta setmana per Rome Reports. El pare Rolando estudia Comunicació a Roma. Es forma a la Ciutat Eterna per tornar a la seva Cuba natal i comunicar amb major eficàcia la vida i l’activitat de l’Església a l’Illa; però no ho tindrà fàcil.

L’església i els mitjans cubans

Una església sense presència estable dels mitjans de comunicació, solament en alguns moments especials on els bisbes poden expressar-se. «Volíem tenir aquesta possibilitat com alguna cosa que aportar a la societat i que, de moment, no està reconeguda»; explicava el sacerdot cubà.

A grans problemes, grans solucions. L’Església cubana ha sabut aprofitar la seva situació per desenvolupar una creativitat especial com són les cases de missió. Davant les dificultats imposades pel règim comunista per edificar temples, les llars s’han convertit, literalment, en Esglésies domèstiques.

Dificultats de l’Església cubana

«Hi ha dificultats perquè normalment no es poden construir temples, ara s’han inaugurat tres però portem molts anys demanant poder construir temples en poblacions on no els tenen». Explicava el P. Ronaldo. En pràcticament tots els pobles de Cuba existeixen comunitats cristianes amb molta vitalitat sense necessitar un temple. Allí es formen grups de persones on se celebra l’Eucaristia i els sagraments ja pot ser en una casa com sota un arbre.

El pont entre l’Església i el govern comunista porta tendint-se durant 60 anys pedra a pedra, amb molt esforç d’enteniment i de diàleg. No obstant això, tal com explica el pare Rolando, queda encara bastant per fer en termes de llibertat religiosa.

La llibertat

En la llibertat religiosa cal fer un llarg camí encara

Segons el P. Ronaldo encara queda molt recorregut per fer per arribar a la llibertat plena de religió que a poc a poc es va construint gràcies al diàleg. En el camí hi ha hagut gestos grans i importants, com la presència dels Pontífexs a l’Illa, i també altres tímids però significatius, com la recent visita del nou president Díaz Canel al santuari de la Verge de la Caritat del Coure. El que és indubtable, segons aquest sacerdot, és que el poble cubà és profundament religiós. Unes arrels que ni 60 anys de marxisme ateu han pogut erradicar.