L’Escola Cristiana rememora a Xavier Melgarejo per a la formació en identitat i missió dels docents

Una iniciativa de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, conjuntament amb l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona i en col·laboració amb el Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia

13 Maig, 2024
Església de Barcelona

Imatge cedida / Carmen Secanella

Amb el nom “Programa Xavier Melgarejo”, la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC) – conjuntament amb l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB) i en col·laboració amb el Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia- planteja una formació en l’àmbit de la identitat i missió per a la primera setmana de juliol. La  proposta vol retre homenatge a qui va ser el primer guardonat pel Premi Blanquerna Educació arran del seu estudi sobre els sistema educatiu finlandès però, especialment, per la seva manera de fer, sentir i actuar que el feia proper i compromès amb la millora del sistema educatiu català des de l’humanisme cristià. El claretià Josep Sanz, que va tenir especial tracte amb Melgarejo, recorda com en l’acte de comiat pel traspàs de qui va ser director de l’escola del Col·legi Claret de Barcelona, va ser definit per l’Anna Ramis -que aleshores era responsable del “Programa Família-Escola, Acció Compartida” (FEAC) de l’Escola Cristiana- com «un profeta en el món educatiu, com una persona que ens comunicava una paraula que aportava llum i orientació».

La figura de Melgarejo, presentada per Eloi Aran (FECC), serà el punt de partença per a les matinals que tindran lloc a la seu del Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia, on es tractaran tres aspectes de confluència vocacional per als docents: l’educació, l’espiritualitat i la transformació social; trets que es troben vinculats en el llegat del psicòleg i pedagog català. Cadascuna de les temàtiques es treballarà amb un parell de ponències específiques, testimoniatges actuals i, també, una estona destinada a la pregària i reflexió personals.

Aquesta primera edició compta amb formadors habituals del Departament de Pastoral de l’Escola Cristiana i l’ISCREB, com en Josep Oton, però també s’ha cercat la implicació dels docents que han format part de grups de reflexió sobre educació a Cristianisme i Justícia, com Claustre Besora i Manu Andueza, actual coordinador de l’àrea teològica del centre d’estudis; o, des de l’àmbit de l’educació en relació a l’espiritualitat, Laura Rius, col·laboradora a EIDES (l’Escola Ignasiana d’Espiritualitat). Pel que fa a la vessant de la transformació social en relació a la vocació educativa, aquesta serà guiada pel músic i teòleg José Laguna a través de la proposta educativa del papa Francesc en el Pacte Educatiu Global. Pel que fa als temps de reflexió personal es proposaran diferents metodologies de pregària, com ara una meditació cristiana guiada per Pere Agustí Maragall.

El “Programa Xavier Melgarejo” és la proposta en format presencial del segon curs del “Certificat de Competència en Pastoral Educativa”, una aposta conjunta de la FECC i l’ISCREB que facilita una formació global en carisma cristià a la comunitat educativa – independentment de l’específica de l’ERE (Ensenyament de la Religió) – al llarg de tres a sis anys.

Recursos:

Font: FECC

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)