Després de registrar el 167è pelegrinatge diocesà a Lourdes, les restes de la santa ja peregrinen a la província eclesiàstica de Barcelona
L’Arxidiòcesis de Barcelona acull les relíquies de Santa Bernadette de Lourdes en el transcurs de la seva peregrinació entre els dies 5 i 6 de novembre. L’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes de Barcelona, Sant Feliu de Llobregat i Terrassa, han mostrat el seu entusiasme per rebre les restes a la ciutat comtal, just després d’haver visitat la població francesa de Lourdes. Fa més d’un segle que l’entitat va començar a pelegrinar a la ciutat francesa. Enguany, ha celebrat amb èxit el 167è viatge espiritual amb malalts a Lourdes.
Santa Bernadette, una pastora gascona, va manifestar que havia tingut una sèrie d’aparicions marianes el 1858. Després de la seva mort, l’Església catòlica va donar credibilitat als miracles i les visions atribuïdes a la santa. El 12 de juny de 1925 va ser beatificada i vuit anys més tard, el 8 de desembre del 1933, va ser canonitzada per Pius XI com a Santa Bernadeta de Lorda.
La cinquena i la sisena costella del costat dret; fragments del diafragma i del fetge; dues ròtules i dos fragments musculars, són les restes que s’han conservat. Ara estan viatjant gairebé per tota la península. Abans d’arribar a Barcelona, han fet parada a Tarragona i després es traslladaran a Sant Feliu de Llobregat. El tour va començar a la frontera francesa i ha anat recorrent les capitals d’Espanya en un cercle irregular que comença per l’oest, passa pel litoral mediterrani i acaba endinsant-se a algunes zones de l’interior.
La primera de les tres exhumacions del cos de Bernadette Soubirous va tenir lloc 30 anys després de la seva mort. A cada exhumació les persones presents estaven representant al Bisbe de Nevers Mons, que avalava el procediment. Els diferents testimonis expliquen que en obrir el sarcòfag el cos estava pràcticament intacte.
Al febrer del 58, una jove Bernadette va anunciar que havia tingut una visió: Se li va aparèixer una dona blanca a una cova anomenada Massavièlha, a la vora del riu Gave, després d’anar a recollir llenya amb la intenció de vendre-la. Posteriorment, les aparicions van començar a ser regulars. Allà la dona de la cova es va presentar com la Mare de Déu, sota l’advocació de la Immaculada Concepció per transmetre-li uns missatges. La biografia explica que li va fer descobrir el sentit de la vida cristiana.
Bernadette va ser fruit de la unió d’un matrimoni per amor, un fenomen estrany en aquella època, tal com expliquen a l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes de Barcelona. Va néixer al molí de Boly el 7 de gener de 1844. La santa va créixer en una família unida que s’estimava i on es resava. Viurà deu anys de felicitat en aquesta etapa tan decisiva de la infantesa, que molt possiblement la va capacitar per sostenir la misèria que la sobrevindria en el futur. Exposada a un públic mediàtic després de declarar les visions, va rebutjar rotundament l’èxit. No va acceptar regals: “Vull seguir pobra”, assegurava. Tampoc beneir els rosaris: “No porto estola” indicava. Ni volia vendre medalles: “No sóc comerciant” concloïa. Les autoritats encarregades de cuidar-la van acabar concloent que calia protegir-la perquè en aquelles condicions la vida a la presó era gairebé impossible d’aguantar. Quasi arribant a la vintena, la van admetre com a «malalta indigent» a l’Hospici de les Germanes de Nevers. L’església la va proclamar santa, no per la vidència, sinó per com hi havia respost a ella.
El dia 3 de novembre, les restes de santa Bernadette estaran a la Catedral de Terrassa, el dia 4 visitaran les Esglésies Romàniques d’aquella ciutat. El dia 5 arribaran a la Catedral de Barcelona a les 10.30 h del matí i se celebraran una sèrie d’activitats al llarg de la jornada, entre elles un “rosari seguint les meditacions de Bernadette” a les 18.00 h . El 6 seguiran a la Catedral i el cardenal Omella presidirà una missa a les 19.00 h. També visitaran la Casa General de les “Darderes” i el Cotolengo del Padre Alegre. El dia 7 podran ser venerades a la Catedral de Sant Feliu de Llobregat.
La parròquia de Sant Feliu de Cabrera de Mar és un dels temples singulars de l'Arxiprestat del Maresme, és esmentada per primera vegada en un document del 1025. Dedicada a Sant Feliu…
Les Festes de Sant Roc de Barcelona han celebrat enguany la seva 437a edició, consolidant-se com la festa més antiga del barri Gòtic i una de les tradicions més arrelades de la…
En ple Eixample de Barcelona, la parròquia de Sant Francesc de Sales conserva una història estretament vinculada a les religioses saleses i, posteriorment, als germans maristes. L’actual església forma part del conjunt…
