Cinema Espiritual: «Los Rodríguez y más allá»

Paco Arango estrena nova pel·lícula destinada a finançar la Fundació Aladina que atén els nens amb càncer

31 Oct, 2019

Aquesta setmana, el cinema espiritual ens presenta l’estrena de la pel·lícula: «Los Rodríguez y más allá» de Paco Arango. El film espanyol s’estrena aquest dijous 31 d’octubre i explica la història d’una família comú que troba a la seva casa una porta còsmica, descobrint així, que el seu difunt avi era d’un altre planeta. Una pel·lícula solidària que destinarà els seus fons a finançar la Fundació Aladina que atén els nens amb càncer

Sinopsi

Una història còmica que narra la vida dels Rodríguez una família com qualsevol altra. Tot canvia quan descobreixen que el seu difunt avi procedia d’un altre planeta. El seu nét, Nicolás, obre el traster de la casa familiar i troba una porta còsmica, a través d’una nevera, on accedirà al més enllà. Tota la família Rodríguez rep poders que no poden controlar.

Les seves vides es compliquen encara més quan el planeta del seu avi contacta amb ells. Els Rodríguez viuran increïbles aventures per demostrar al petit de la família, que no hi ha res de dolent a tenir el tercer cognom més comú d’Espanya.

Una pel·lícula per una bona causa

El crític de cinema espiritual, Mn. Peio Sánchez, assegura que la història narra una família similar a la Família Adams amb tendència a espies com Agent 86. “Paco Arango fa cinema per curar” argumentava Mn. Sánchez explicant la funció solidària d’aquesta.

“Comèdia familiar sense una sola sorpresa, que imposa un humor esgotador” asseguren en Cinemanía que també esmenten la bona causa per a la qual va destinada la pel·lícula. Fotogramas, en canvi, destaca el film com “Un còmic burleta i tendre, com els d’abans”.  Per finalitzar, Mn. Peio ha assegurat que la història transmet “un riure que és risoteràpia perquè ens recupera a tots”.

Comentari de Mn. Peio:

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Dona, és gran la teva fe!

(Mt 15,21-28)