Les mascotes, sota la protecció de sant Antoni Abat

La parròquia de la Puríssima Concepció ha tornat a ser l’escenari principal per a la benedicció de les mascotes

18 Gen, 2021
Església de Barcelona
Ramon Ripoll

La parròquia de la Puríssima Concepció ha tornat a ser l’escenari principal per a les mascotes. Molts fidels s’han acostat amb els seus gossos, gats o conills a demanar a sant Antoni, dels rucs, o del porquet, la protecció d’un dels tres sants de la «setmana dels barbuts». Aquest any, però, hi ha hagut una protagonista desconeguda els altres anys, la mascareta.  La pandèmia, malgrat tot, no ha impedit la benedicció dels animals. Mn. Joan Bladé, vicari de la parròquia va beneir els animals portats a coll pels seus propietaris i aquest varen gaudir de la pregària, la festa.

Qui era Sant Antoni? 

Sant Antoni, considerat el pare del monacat, és considerat patró dels animals domèstics i, sobretot, dels ases, cavalls i mules, és a dir, dels animals de treball. La vida del sant va ser escrita per Sant Atanasi. A aquesta narració, s’hi afegeixen nombrosos components llegendaris. Una de les més conegudes explica com, després de retornar miraculosament la salut a la filla del governador d’una ciutat propera, el sant va guarir també un porquet que era esguerrat. D’ençà d’aquell dia, l’animalet el va seguir. Aquesta és la raó per la qual, segons la veu popular, es representa el sant amb un garrinet als peus. Una altra història explica que un ase, al qui havien de matar perquè estava malalt, es va posar a córrer totalment recuperat després d’agenollar-se davant una ermita dedicada al sant.

En la tradició catalana, la setmana dels barbuts, és la que inclou els dies 15, 16 i 17 de gener, corresponents a les celebracions de les festes dels sants, Pau Ermità, Maur abat i Antoni abat. Els tres sants són representats en la iconografia amb llargues barbes, d’aquí el popular nom de la setmana dels barbuts. Aquesta setmana es, tradicionalment, considera com la més freda de l’any.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Què no donaria l’home a canvi de la seva vida?

(Mt 16,24-28)