La congregació denuncia l’impacte del problema de l’habitatge en les persones en situació de pobresa extrema
Les Filles de la Caritat de la Província Espanya Est han presentat a Barcelona la seva memòria Improntas 2025 – Catalunya, en el marc d’una denúncia pública sobre un aspecte invisibilitzat de la crisi de l’habitatge: la situació de les persones en situació de vulnerabilitat i pobresa extrema.
Sota el títol «El problema de l’habitatge del qual ningú no et parla», l’entitat alerta que l’actual debat social i polític no està incorporant aquelles persones que es troben en les capes més invisibles del sistema, on l’accés a l’habitatge no es pot desvincular d’una intervenció social intensa, sostinguda i adequadament finançada.
Segons l’entitat, la crisi de l’habitatge s’està diagnosticant principalment des de la «normalitat», deixant fora una part rellevant de la societat. Aquest enfocament parcial invisibilitza les persones en situació de vulnerabilitat i, especialment, aquelles que ja es troben en pobresa extrema, que pateixen un deteriorament accelerat de les seves condicions de vida.
«Caure en la pobresa extrema és cada vegada més ràpid, però sortir-ne és molt més complex i costós, tant econòmicament com socialment», adverteix Ricardo Torregrosa, director executiu de l’acció social de les Filles de la Caritat Espanya Est.
En aquest context, subratllen que l’habitatge, per si sol, no és una solució suficient: per a les persones en pobresa extrema, l’accés real passa per combinar allotjament amb acompanyament social.
A Catalunya, les Filles de la Caritat han invertit més de 12 milions d’euros en intervenció social durant el 2025, amb un equip format per 231 professionals, 505 persones voluntàries i 13 germanes, acompanyant 3.814 persones en situació de vulnerabilitat i pobresa extrema.
En l’àmbit residencial, l’entitat disposa de recursos d’inclusió que evidencien la dificultat d’accedir al mercat:
Aquestes xifres contrasten amb ingressos com l’Ingrés Mínim Vital, que a Barcelona se situa entre 508 i 805 € per llar, fet que fa pràcticament impossible accedir al mercat sense suport.
L’organització denuncia que el sistema actual presenta una infrafinançament dels recursos destinats a la pobresa extrema, cosa que obliga les entitats socials a sostenir amb fons propis una part significativa de la intervenció.
A més, adverteixen que aquesta situació genera una dinàmica preocupant: un augment de la vulnerabilitat estructural, una major pressió sobre els recursos socials i el risc de cronificació de la pobresa extrema.
«Estem sostenint situacions que haurien de ser responsabilitat pública, en un context en què cada vegada més persones cauen als darrers esglaons del sistema», explica Ricardo Torregrosa.
Davant d’aquesta realitat, les Filles de la Caritat reclamen una resposta conjunta:
L’entitat insisteix que intervenir a temps davant la vulnerabilitat és clau per evitar la caiguda en la pobresa extrema, i és una opció més eficient tant des del punt de vista social com econòmic.
Durant la presentació, s’ha compartit el testimoni d’una dona de Ghana, la història de la qual demostra que l’habitatge, per si sol, no és la solució: cal l’acompanyament social i la intervenció de professionals. La intervenció social pot marcar la diferència entre l’exclusió i la recuperació.
Aquestes històries reflecteixen que, darrere les dades, hi ha una realitat complexa que requereix solucions integrals i sostingudes en el temps.
Font: Filles de la Caritat
Mn. Lluís Bonet Armengol ha mort aquest divendres 7 d’agost, als 95 anys. Va ser rector de la parròquia de la Sagrada Família de Barcelona durant 25 anys, entre 1993 i 2018,…
Del 28 de juliol al 2 d'agost, al voltant d'un centenar d'adolescents de parròquies de l'Arquebisbat de Barcelona van participar en les convivències Be Apostle, organitzades pel Secretariat Diocesà de Pastoral amb…
L'estiu és un temps per descansar, desconnectar i gaudir de moments compartits. També és una bona ocasió per deixar-se portar per una bona història i, a través del cinema, reflexionar sobre les…
