El web de l’Arxidiòcesi de Barcelona, reconegut per la seva transparència

L'Arxidiòcesi de Barcelona s'inclou entre les altres 12 diòcesis guardonades, juntament amb la Conferència Episcopal Espanyola, amb una puntuació del 91%

17 Juny, 2026
smunoz

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha atorgat el «Segell Infoparticipa 2025» a l’Arxidiòcesi de Barcelona en reconeixement de les seves bones pràctiques de transparència i qualitat en la comunicació, a través dels continguts del seu web. En total, la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) i 24 diòcesis més han rebut aquest reconeixement en la segona edició de l’acte de lliurament celebrat a Madrid.

L’Arxidiòcesi de Barcelona obté un 91%

L’Arxidiòcesi de Barcelona s’inclou entre les altres 12 diòcesis guardonades, juntament amb la Conferència Episcopal Espanyola, amb una puntuació del 91%.

Les bones pràctiques s’han definit en aquesta segona edició per a les institucions eclesials espanyoles al web propi d’Infoparticipa, en 33 indicadors que s’apliquen per conèixer la informació publicada a les webs. El percentatge d’indicadors positius que han d’assolir els webs de les 69 diòcesis i la Conferència Episcopal Espanyola és d’un mínim del 90% per obtenir aquest reconeixement.

Més webs aconsegueixen el segell «Infoparticipa 2025»

L’informe destaca que, tot observant els resultats de les dues edicions, l’avaluació dels webs de les institucions eclesials mostra una progressió positiva dels resultats.

Així, en aquesta segona edició s’han concedit 25 segells, mentre que en la primera edició en van ser 20. En la primera, 6 institucions van obtenir el 100%. En aquesta segona edició, són 13 les que assoleixen el 100% de puntuació.

Des de 2023 avaluant els webs de les institucions eclesials espanyoles

L’origen del «Segell Infoparticipa» es troba en l’anàlisi de la comunicació pública. L’any 2012 es va analitzar i publicar el Mapa de Bones Pràctiques de la Comunicació Pública Local de Catalunya.

El 2023 s’hi incorpora, per primera vegada, l’avaluació dels webs de les institucions eclesials espanyoles. Aquest informe de la segona edició 2025 s’ha elaborat amb dades de les avaluacions realitzades durant poc més de tres mesos del 2026.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

7 days ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El qui de vosaltres no renuncia a tots els seus béns no pot ser deixeble meu.

(Lc 14,25-33)