El web de l’Arxidiòcesi de Barcelona, reconegut per la seva transparència

L'Arxidiòcesi de Barcelona s'inclou entre les altres 12 diòcesis guardonades, juntament amb la Conferència Episcopal Espanyola, amb una puntuació del 91%

17 Juny, 2026
smunoz

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha atorgat el «Segell Infoparticipa 2025» a l’Arxidiòcesi de Barcelona en reconeixement de les seves bones pràctiques de transparència i qualitat en la comunicació, a través dels continguts del seu web. En total, la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) i 24 diòcesis més han rebut aquest reconeixement en la segona edició de l’acte de lliurament celebrat a Madrid.

L’Arxidiòcesi de Barcelona obté un 91%

L’Arxidiòcesi de Barcelona s’inclou entre les altres 12 diòcesis guardonades, juntament amb la Conferència Episcopal Espanyola, amb una puntuació del 91%.

Les bones pràctiques s’han definit en aquesta segona edició per a les institucions eclesials espanyoles al web propi d’Infoparticipa, en 33 indicadors que s’apliquen per conèixer la informació publicada a les webs. El percentatge d’indicadors positius que han d’assolir els webs de les 69 diòcesis i la Conferència Episcopal Espanyola és d’un mínim del 90% per obtenir aquest reconeixement.

Més webs aconsegueixen el segell «Infoparticipa 2025»

L’informe destaca que, tot observant els resultats de les dues edicions, l’avaluació dels webs de les institucions eclesials mostra una progressió positiva dels resultats.

Així, en aquesta segona edició s’han concedit 25 segells, mentre que en la primera edició en van ser 20. En la primera, 6 institucions van obtenir el 100%. En aquesta segona edició, són 13 les que assoleixen el 100% de puntuació.

Des de 2023 avaluant els webs de les institucions eclesials espanyoles

L’origen del «Segell Infoparticipa» es troba en l’anàlisi de la comunicació pública. L’any 2012 es va analitzar i publicar el Mapa de Bones Pràctiques de la Comunicació Pública Local de Catalunya.

El 2023 s’hi incorpora, per primera vegada, l’avaluació dels webs de les institucions eclesials espanyoles. Aquest informe de la segona edició 2025 s’ha elaborat amb dades de les avaluacions realitzades durant poc més de tres mesos del 2026.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si t’escolta, t’hauràs guanyat el germà.

(Mt 18,15-20)