Les Filles de la Caritat de la Província Espanya Est han presentat a Barcelona la seva memòria Improntas 2025 – Catalunya, en el marc d’una denúncia pública sobre un aspecte invisibilitzat de la crisi de l’habitatge: la situació de les persones en situació de vulnerabilitat i pobresa extrema.
Sota el títol «El problema de l’habitatge del qual ningú no et parla», l’entitat alerta que l’actual debat social i polític no està incorporant aquelles persones que es troben en les capes més invisibles del sistema, on l’accés a l’habitatge no es pot desvincular d’una intervenció social intensa, sostinguda i adequadament finançada.
Una crisi que no afecta tothom de la mateixa manera
Segons l’entitat, la crisi de l’habitatge s’està diagnosticant principalment des de la «normalitat», deixant fora una part rellevant de la societat. Aquest enfocament parcial invisibilitza les persones en situació de vulnerabilitat i, especialment, aquelles que ja es troben en pobresa extrema, que pateixen un deteriorament accelerat de les seves condicions de vida.
«Caure en la pobresa extrema és cada vegada més ràpid, però sortir-ne és molt més complex i costós, tant econòmicament com socialment», adverteix Ricardo Torregrosa, director executiu de l’acció social de les Filles de la Caritat Espanya Est.
En aquest context, subratllen que l’habitatge, per si sol, no és una solució suficient: per a les persones en pobresa extrema, l’accés real passa per combinar allotjament amb acompanyament social.
Dades a Catalunya: una intervenció sostinguda davant l’exclusió
A Catalunya, les Filles de la Caritat han invertit més de 12 milions d’euros en intervenció social durant el 2025, amb un equip format per 231 professionals, 505 persones voluntàries i 13 germanes, acompanyant 3.814 persones en situació de vulnerabilitat i pobresa extrema.
En l’àmbit residencial, l’entitat disposa de recursos d’inclusió que evidencien la dificultat d’accedir al mercat:
- Preu mitjà d’una habitació a Barcelona: 550 €
- Preu de l’habitatge per a les persones acompanyades: 1.135 € (amb una mitjana de mercat de 1.277 €)
Aquestes xifres contrasten amb ingressos com l’Ingrés Mínim Vital, que a Barcelona se situa entre 508 i 805 € per llar, fet que fa pràcticament impossible accedir al mercat sense suport.
Un sistema tensionat i amb recursos insuficients
L’organització denuncia que el sistema actual presenta una infrafinançament dels recursos destinats a la pobresa extrema, cosa que obliga les entitats socials a sostenir amb fons propis una part significativa de la intervenció.
A més, adverteixen que aquesta situació genera una dinàmica preocupant: un augment de la vulnerabilitat estructural, una major pressió sobre els recursos socials i el risc de cronificació de la pobresa extrema.
«Estem sostenint situacions que haurien de ser responsabilitat pública, en un context en què cada vegada més persones cauen als darrers esglaons del sistema», explica Ricardo Torregrosa.
Una crida a la coresponsabilitat
Davant d’aquesta realitat, les Filles de la Caritat reclamen una resposta conjunta:
- Administracions públiques: finançament suficient i intervenció específica per a les situacions de vulnerabilitat i pobresa extrema.
- Empreses: implicació a través de les seves polítiques socials i laborals.
- Societat: una major consciència sobre aquesta realitat invisibilitzada.
L’entitat insisteix que intervenir a temps davant la vulnerabilitat és clau per evitar la caiguda en la pobresa extrema, i és una opció més eficient tant des del punt de vista social com econòmic.
Històries que evidencien l’impacte
Durant la presentació, s’ha compartit el testimoni d’una dona de Ghana, la història de la qual demostra que l’habitatge, per si sol, no és la solució: cal l’acompanyament social i la intervenció de professionals. La intervenció social pot marcar la diferència entre l’exclusió i la recuperació.
Aquestes històries reflecteixen que, darrere les dades, hi ha una realitat complexa que requereix solucions integrals i sostingudes en el temps.
Font: Filles de la Caritat