Cristians units per la justícia

La catedral acull la pregària ecumènica amb motiu de la Setmana de Pregària per la unió dels cristians, del 18 al 25 de gener

21 Gen, 2019
Església de Barcelona
Fotografia portada: Agustí Codinach

Aquest divendres, va tenir lloc a la Catedral de Barcelona la Celebració Ecumènica. Es tracta de la cita que tenen cada any les diferents confessions cristianes per reforçar la unitat. Una trobada, que marca l’inici de la Setmana de Pregària per a la unitat dels Cristians. Entre el 18 i 25 de gener, hi ha diferents actes programats a la diòcesi amb motiu de la convocatòria.

El degà del Capítol de la catedral va presidir la celebració al temple, on van assistir els fidels de les diverses confessions presents a la diòcesi. Entre aquests, destacava el director general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, Marcel·lí Joan, així com, la directora del Secretariat d’Ecumenisme a Barcelona, Montserrat Puigdellívol. Nomenada fa pocs mesos, la directora va pronunciar per primera vegada el discurs de benvinguda, destacant el lema d’enguany: ‘Cerca la justícia i només la justícia’.

Treballar per la justícia

“Se’ns proposa  el lema Cerca la justícia i només la justícia, del text del llibre del Deuteronomi, en un context bíblic, que promou la concòrdia i la reconciliació” – destacava Puigdellivol en les seves paraules.

“La nostra pregària és de comunió, d’aquí la seva força”. Amb aquestes paraules la directora d’ecumenisme destacava el sentit de la trobada. Una celebració entre “diferents” que dóna exemple i contrasta enmig d’un món pres per “la corrupció, la cobdícia i la injustícia imposen la desigualtat i la divisió”. “Els cristians, amb les comunitats que individualment representem, sovint som còmplices de la injustícia”, denunciava Puigdellívol. Tanmateix, va destacar com els cristians han de ser “testimonis de la justícia». Tal com va dir, «instruments de la gràcia salvífica de Crist per aquest pobre món esqueixat«.

Va animar a continuar incentivant les relacions interconfessionals. Uns lligams que, al llarg dels anys, han  passat “de la ignorància a establir relacions de diàleg i fraternitat”. Així, va recalcar el repte de “treballar per la justícia en el món”, “un compromís” de les diferents confessions.

Testimonis

Després de la celebració de la Paraula, tot seguit, es  van intervenir dos testimonis. El primer va ser l’Arximandrita Hristodoulos, Rector de la Parròquia Ortodoxa Grega a Barcelona i Vicari Episcopal per Espanya Oriental i Andorra del Patriarcat Ecumènic de Constantinoble. Aquest va exposar el sentit de la justícia en la Bíblia, i com Déu és just, estima la justícia i demana a l’home que sigui just amb Déu i amb els seus  germans. També va parlar de Crist com a expressió suprema de la “justícia de Déu” i del que això demana als cristians. “L’home està encaminat a buscar la justícia de Déu” – exposava l’Arximandrita-  no ens hem de referir només a justícia en el sentit jurídic sinó, també, en el sentit humà, social i econòmic”.

El segon testimoniatge sobre el lema d’aquest any el va presentar S.E.R. Felicísimo Cordero, Bisbe de l’Església Carismàtica Episcopal, que es va centrar especialment en les tres lectures de la celebració. Així, va citar en diversos moments pensaments del papa Francesc sobre el deure dels cristians envers la justícia. En aquesta línia, va centrar les seves reflexions en aquestes tres actituds: la mansuetud, la humilitat i el perdó.

Homilia

En el moment de l’homilia, el degà de la catedral va subratllar l’ideal d’unitat: “que tots siguem un”. En aquest sentit, va recalcar la “cerca de la justícia i només la justícia – fent referència al lema – de manera que la “justícia ragi com l’aigua”. Va animar els cristians presents a “demanar perdó”, ja que, “estem cridats a donar un testimoni comú a favor de la justícia i ser testimonis de l’amor de Crist”.

“Sou convocats aquesta setmana a examinar-vos”, va exortar-los. «Tots tenim un motiu de penitència i una ocasió de situar-nos davant de Déu”. El pare José Ramon Pérez va esperonar que, tot i les temptacions, la força de Déu pot guarir. En aquesta línia, el degà va assegurar que estem “cridats a viure en l’esperança”. “La nostra esperança és el Senyor i confiem en la seva paraula”. “Ens cal tenir fe en la presència de l’Esperit Sant perquè ens ajudi a caminar cap a la voluntat del Déu. Siguem honestos en Déu”, va afegir.

Per la pau de tothom

Després de l’homilia, va pronunciar-se el cant de meditació “Misericordias Domini in aeternum cantabo”, de Henry Jan Boton. Seguidament, es va fer la pregària lletànica. Tal com estipula, es una oració pels cristians de totes les confessions: les Esglésies Ortodoxes, per la Comunió Anglicana, per les Comunitats de la Reforma, per l’Església Catòlica Romana.

A més a més de la pregària per la unitat de les diferents confessions es va fer una interreligiosa. Per això, es va pregar pels jueus, pels musulmans i per tots els altres creients, que el Totpoderós els condueix al coneixement de Jesucrist, plenitud de la veritat revelada”.Un moment destacat, com a signe de la pau, va ser  l’Oració del Senyor, resada per tots els presents. Així, tots van entonar el cant “Un sol Senyor, sola una fe, un sol baptisme, un sol Déu i Pare”, la benedicció i la cloenda amb música d’orgue.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Déu reclamarà més d’aquells a qui ha donat més.

(Lc 12,39-48)