L’Ateneu Universitari Sant Pacià oferirà ensenyaments oficials a distància

El cardenal Omella presideix l’acte d'inauguració del curs 2021-22 amb el nunci apostòlic a Espanya Mons. Bernardito Auza

L’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP) ha inaugurat el curs acadèmic 2021-2022 , on s’inclouen les facultats de Teologia i Filosofia, la facultat Antoni Gaudí i l’Institut de Litúrgia ad instar Facultatis. La inauguració ha començat en una celebració presidida per Mons. Bernardito Auza, nunci apostòlic a Espanya i Andorra i l’arquebisbe de Barcelona, Card. Joan Josep Omella. També hi eren presents l’arquebisbe emerit, Card. Lluís Martínez Sistach, els bisbes auxiliars Mons. Sergi Gordo i Mons. Javier Vilanova, així com, amb els bisbes de les diòcesis catalanes. A continuació, a l’Aula Magna hi ha hagut la sessió acadèmica, que ha estat presidida pel cardenal de Barcelona i Gran Canceller de l’AUSP, Joan Josep Omella.

Un coneixement que ve del cor

«Comencem un curs ple de reptes, que demana una actitud renovada per respondre amb coherència, sinceritat i maduresa». Amb aquestes paraules el cardenal Joan Josep Omella ha iniciat l’homilia, convidant als membres de l’Ateneu a ser exemple de «saviesa plena de coratge». Ha recordat  la importància de no perdre la confiança en Déu i «reconèixer la seva saviesa en els més senzills». 

«Us animo a que el treball acadèmic no sigui un discurs distant. Cal que la nostra reflexió baixi al cor i es tradueixi en obres d’amor». En aquest sentit Omella ha animat a les Facultats de Teologia i Filosofia, l’Antoni Gaudí i a la de Litúrgia ad instar Facultatis a compartir i viure expressant la saviesa entesa des d’allò que necessita i demana l’Església, cada una des del seu ministeri. 

Transmissors de saviesa evangèlica

Referintse a la Facultat de Teologia, transmetre «el saber què demana Déu en aquest moment de la història» i promoure nous espais de comunió i trobada amb la fe. En aquesta línia, s’ha referit al Sínode com «un bon impuls per a una participacio mes sincera i compartida entre uns i altres». 

Assenyalant la facultat de Filosofia, la instat a ser capaç «d’arribar a les preguntes i veritats més profundes, sense descuidar la relació entre la fe i la raó, de manera que apropi més al Misteri». Respecte de la Facultat Antoni Gaudí, l’ha encomanat a ccrear camins entre la historia i l’art, sabent que és una saviesa polièdrica i expressa amb encert la bellesa del Misteri de Déu». Finalment, per a la Facultat de Litúrgia,  ser capaç de transmetre la saviesa que ajuda a entendre el sentit bíblic. Així, «facilitar la trobada amb Crist present a través dels signes sacramentals per inculcarnos la seva gràcia».

Modalitat en línia activada

Després de la missa, ha tingut lloc l’acte acadèmic, en el qual el Dr. Armand Puig i Tàrrech, rector de l’AUSP, ha comunicat que la Congregació per a l’Educació Catòlica accepta l’ensenyament a distància aplicable, amb certes condicions, a tots els centres eclesiàstics que estiguin preparats tècnicament per emetre un senyal via streaming, i que, per tant, les quatre facultats de l’AUSP –que han adequat aules i departaments-, també al CETEM de Mallorca i a la majoria d’Instituts Superiors de Ciències Religioses que depenen de la FTC, ja poden oferir formació acadèmica en la modalitat online.

A més de fer un repàs del curs anterior, el Dr. Armand Puig ha anunciat que del 26 al 28 d’octubre tindrà lloc la segona part del Congrés Internacional “Les ferides i les esperances d’un món malalt a la llum de la teologia de l’encarnació”, que se centrarà en el tema: El Déu encarnat com a generador de canvi en la història humana. Un congrés que «constitueix una resposta feta des de la teologia de l’encarnació, des de l’arrelament en la història del missatge cristià, que proclama la presència concreta de Déu en la història humana».

Lliçó inaugural

La lliçó inaugural del curs 2020-2021 ha anat a càrrec de la Dra. Maria Garganté Llanes, professora de la Facultat Antoni Gaudí (FHEAG), amb el títol: «Paisatge espiritual a la Catalunya del barroc: reflexions sobre art i patrimoni». A «Paisatge espiritual a la Catalunya del barroc: reflexions sobre art i patrimoni», la Dra. Maria Garganté reivindica el llegat de l’època del barroc al nostre país en part per la mitificació que es va fer del romànic com a estil artístic vinculat amb el naixement de Catalunya com a nació.

T'ha interessat aquest contingut? Subscriu-te al nostre butlletí electrònic. Cada setmana, l'actualitat de l'Església diocesana al teu correu.

T'interessarà ...