L’art subsaharià arriba al Museu Diocesà

La Catedral acollirà la presentació de les 300 peces que configuren la nova col·lecció africana provinent del moviment missioner de Barcelona

19 Maig, 2017
Montse Punsoda

El Museu Diocesà de Barcelona ampliarà la seva mostra amb l’aportació d’una col·lecció d’art subsaharià provinent del moviment missioner de l’església de Barcelona. L’acte de presentació de la mostra tindrà lloc el dissabte 27 de maig a les 10.30 h a la Catedral (Sala Mare de Déu de la Mercè) , durant el qual el missioner barceloní Fèlix Miquel, explicarà la seva experiència a la localitat de Chad i la procedència de les diferents peces que configuren aquesta col·lecció.

El delegat del Museu, el Dr. Josep M. Martí Bonet, canonge de la Catedral de Barcelona i Mn. Manuel Roig, delegat de missions de l’Arquebisbat, obriran l’acte i presentaran la ponència que du per títol: Aportació al Museu Diocesà de Barcelona de l’art subsaharià provinent del moviment missioner diocesà.

El ponent farà una exposició sobre el context històric, cutural i artístic de la zona subsahariana arribant així a la mostra en qüestió.  La col·lecció està formada per 300 peces provinents de diferents localitats subsaharianes (Congo, Camerun, Chad…), moltes d’elles d’especial rellevància artística. A la presentació es mostrarà i detallarà les més destacades de la mostra. A més a més, aquesta col·lecció d’art subsaharià quedarà oberta al públic, ja que des d’aquest dia passaran a formar part del museu.

L’acte inclourà, un cop finalitzi la presentació, una introducció sobre l’últim treball de Pere Puigderaljols “L’escut de Catalunya a la Catedral”.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No és el fill del fuster? D’on li ve, tot això?

(Mt 13,54-58)