L’Arquebisbat de Barcelona promou la restauració de la imatge de la Mare de Déu de la Mercè

Durant el procés de restauració s’instal·larà al cambril de la basílica barcelonina una rèplica de la talla, feta a la segona meitat del segle XX, perquè es pugui seguir venerant

06 Oct, 2021
Església de Barcelona

Ha entrat en els laboratoris del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) la talla de fusta policromada i daurada de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de Barcelona. L’escultura ha deixat provisionalment la seva ubicació habitual, el cambril situat a l’absis de la basílica de la Mare de Déu de la Mercè de Barcelona, per entrar a les dependències del CRBMC, fer-ne les anàlisis i la seva conservació-restauració.

Durant la restauració es podrà visitar per al culte la rèplica d’aquesta escultura de la Mare de Déu de la Mercè que va fer l’escultor Josep Barbero a la segona meitat del segle XX. La imatge se situarà en el mateix cambril, a l’absis de la basílica.

Descripció historicoartística

L’escultura de la Mare de Déu de la Mercè és una talla de fusta policromada i daurada, d’època gòtica (ca.1361), l’autoria de la qual s’atribueix a Pere Moragues, escultor, arquitecte i orfebre barceloní. Més enllà del seu valor històric i artístic, la imatge forma part d’un dels principals conjunts de patrimoni cultural immaterial del país degut a la seva estreta vinculació amb l’orde mercedària, present en 23 països, i al seu patronatge sobre la ciutat de Barcelona, que es remunta al segle XVII, i que donà lloc a les festes de la Mercè, de les que aquest 2021 s’han complert els 150 anys.

Estat de conservació

A partir de l’examen organolèptic de l’obra, s’observen, d’una manera generalitzada, fissures, aixecaments, pèrdues, zones amb desgasts i zones erosionades de les capes de preparació i pictòrica de la peça. Això és producte, bàsicament, dels moviments de dilatació i contracció de la fusta, de l’acció puntual d’insectes xilòfags, del pas del temps i de la manipulació de la peça. A més, la superfície pictòrica es troba coberta per un vernís oxidat i una capa de pols i brutícia ambiental.

L’estat de conservació de la talla de la marededéu es pot considerar entre regular i dolent. Regular pel que fa a  l’estat de conservació del suport de fusta i dolent a nivell puntual de capes de preparació i policromia.

Intervenció de conservació–restauració

Es proposa una actuació de conservació i restauració de la talla policromada de la Mare de Déu de la Mercè que es durà a terme en dues fases:

1a fase: any 2021: estudi tècnic i conservació curativa

Durant aquesta fase, es farà una fixació preliminar dels aixecaments de les capes de preparació i pictòrica, prèvia al desmuntatge de la peça del seu cambril, i  l’embalatge i el transport especialitzat al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC), on es començarà el procés amb la desinsectació de la talla a la cambra d’anòxia del CRBMC.

La part més important de l’actuació, en aquesta fase, és l’estudi tecnicocientífic: s’observa, a simple vista, que l’escultura ha estat molt manipulada i que ha sofert diverses intervencions i repolicromies. És difícil conèixer i entendre amb un examen simplement ocular les seqüències pictòriques i alhora avaluar l’estat original. Per a això, es proposa recórrer a diverses tècniques d’examen i a anàlisis fisicoquímiques. D’aquesta manera es podrà saber l’abast real de l’estat de conservació dels diferents estrats que la formen.

Es documentarà la peça fotogràficament en les diverses etapes del procés de conservació, i es faran exàmens amb diferents sistemes d’il·luminació aplicats a la fotografia, així com amb tècniques fotogràfiques basades en radiacions IR i UV, que, juntament amb la radiografia, possibilitaran conèixer materialment l’obra. Això es complementarà amb les anàlisis fisicoquímiques que es duran a terme al propi laboratori del CRBMC, encaminades a determinar la naturalesa dels materials que constitueixen l’obra i a caracteritzar els productes afegits en intervencions anteriors i els productes d’alteració i/o d’envelliment.

Per completar la conservació curativa es farà la fixació definitiva dels aixecaments de capa de preparació i pictòrica, l’estabilització de les fissures, la neteja superficial i les proves de neteja i de remoció de vernissos, seguint el protocol de neteges del CRBMC. Finalment, amb totes les dades obtingudes es plantejarà la proposta de restauració definitiva de la talla, de cara al 2022.

2a fase: any 2022: Restauració de l’escultura

A partir del resultat del projecte de conservació i restauració que s’ha fet el 2021, i retorn de la talla in situ.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No calia, precisament en dissabte, deslligar aquesta filla d’Abraham.

(Lc 13,10-17)