L’Arquebisbat de Barcelona clou l’Any Jubilar de l’Esperança i el Pla Pastoral «Sortim!»

Una celebració presidida pel cardenal Omella marca el final de vuit anys de camí pastoral i obre un nou temps de missió i esperança per a l’Arxidiòcesi

29 Des, 2025
Montse Punsoda

Fotografies: Agustí Codinach

La Catedral de Barcelona ha acollit aquest diumenge 28 de desembre, en el marc de la festa de la Sagrada Família, la celebració de clausura de l’Any Jubilar de l’Esperança i del Pla Pastoral Diocesà «Sortim!», que durant vuit anys ha marcat el camí pastoral de l’Arxidiòcesi de Barcelona.

La celebració va ser presidida per l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, i concelebrada pels bisbes auxiliars Mons. David Abadías i Mons. Javier Vilanova, juntament amb el Capítol de la Catedral i un gran nombre de preveres diocesans, entre els quals destacaven els arxiprestes de les diverses zones pastorals. Hi van participar també representants dels arxiprestats i, de manera especial, els membres de la Comissió del Pla Pastoral.

«La porta jubilar es tanca, però la missió s’obre»

En la seva homilia, el cardenal Omella va subratllar el caràcter profundament eclesial i familiar de la celebració, recordant que la Catedral, com a Església Mare, acollia una comunitat que peregrina unida, com a Poble de Déu, en la festa de la Sagrada Família de Natzaret.
L’arquebisbe va destacar que l’Any Jubilar de l’Esperança ha estat a l’Arxidiòcesi «una veritable escola d’esperança», viscuda enmig d’una societat marcada per la incertesa, les desigualtats i la manca d’horitzons, però també il·luminada per signes esperançadors, com la recerca de sentit de transcendència entre els joves. «Va recordar que l’esperança cristiana no és una idea abstracta, sinó una virtut teologal que neix del cor mateix de Déu i que té en Crist el seu fonament».
Omella va recordar que la clausura del jubileu no pot significar un retorn a “com abans”. Tal com va dir, «la porta jubilar es tanca, però l’Església no pot viure amb les portes tancades». «L’esperança rebuda, va dir, compromet l’Església a sortir, a tocar les nafres del poble i a ser una veu profètica en defensa de la dignitat de tota persona». «Si després d’aquest temps seguim vivint igual —va advertir—, alguna cosa se’ns ha escapat», va advertir.

Vuit anys del Pla Pastoral «Sortim!»: un impuls que continua

La celebració va servir també per donar gràcies pels vuit anys del Pla Pastoral Diocesà «Sortim!», que ha coincidit amb el camí sinodal i amb el procés de reestructuració pastoral de l’Arxidiòcesi. El cardenal Omella va agrair l’esforç i la generositat de parròquies, comunitats, moviments, vida consagrada, ministres ordenats, agents de pastoral i famílies, destacant que res del que s’ha viscut no ha estat en va. Va recordar els cinc eixos del Pla Pastoral —la fraternitat, els joves, els pobres, el discerniment i l’anunci explícit de l’Evangeli—, tots ells culminats en l’eix central: l’encontre amb Crist, principi i fonament de tota acció evangelitzadora. «Esperança i missió — va concloure— són les dues claus que ens emportem d’aquesta cloenda».

El cardenal Omella va insistir que, tot i cloure’s el Pla Pastoral «Sortim!», no es tanca de cap manera l’impuls missioner de l’Arxidiòcesi. Tal com va expressar, «avui tanquem un pla pastoral, però no tanquem l’impuls missioner; esperança i missió són les dues claus que ens emportem al final d’aquesta cloenda de l’Any Jubilar i del Pla Pastoral».

El símbol del camí recorregut i del futur obert

Al final de la celebració, Andreu Ibarz, responsable de la Comissió Diocesana del Pla Pastoral, va intervenir per situar el Pla «Sortim!» entre dos temps jubilars: l’Any Jubilar extraordinari de la Misericòrdia, on va néixer i elaborar-se, i l’Any Jubilar de l’Esperança, que n’ha reforçat el nucli essencial: «Crist al centre». Ibarz va destacar que, «més enllà d’un text, el Pla ha estat un impuls a la conversió pastoral de tota l’Arxidiòcesi». En aquest context, es va realitzar un gest simbòlic amb el lliurament d’una Memòria-Compendi del Pla Pastoral al Cardenal. Posteriorment, el cardenal Omella va fer entrega personalment d’aquest resum als diferents arxiprestats, com a signe del camí compartit i de la continuïtat dels eixos pastorals en el futur.

Abans de finalitzar, el cardenal va insistir que, tot i cloure’s el Pla Pastoral, l’Església de Barcelona està cridada a continuar «sortint”, sent «testimonis d’esperança enmig del món», amb la confiança que «Déu sempre té l’última paraula».

Com a record i signe d’enviament, es va lliurar als assistents un punt de llibre amb la flor del panot, logotip del Pla Pastoral «Sortim!». Tal com va explicar l’arquebisbe, aquest punt de llibre és també una llavor, cridada a ser plantada perquè doni fruit, com a expressió que l camí viscut no s’acaba, sinó que continua en la vida i la missió quotidiana de tota la comunitat diocesana.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)