L’Abat Oliba CEU inaugura el curs acadèmic 2022-23 amb el bisbe Sergi
L’Abat Oliba CEU inaugura el curs acadèmic 2022-23 amb el bisbe Sergi
La lliçó magistral ha anat a càrrec de la professora dels graus d'Educació, Maite Signes, amb el nom De l'art d'aprendre a l'ofici d'ensenyar: educació i resiliència
30 Set, 2022
Església de Barcelona
La universitat Abat Oliba CEU ha celebrat l’acte d’inauguració del nou curs acadèmic. Un curs que arriba amb una novetat tan significativa com la tornada a la normalitat, segons ha expressat amb satisfacció el rector, Rafael Rodríguez-Ponga. El bisbe auxiliar de Barcelona Mons. Sergi Gordo ha assistit i ha presidit la missa que ha tingut lloc prèviament a l’acte.
Acte inauguració
En la seva intervenció, Rafael Rodríguez-Ponga s’ha referit al creixement que, per tercer any consecutiu, ha experimentat la nostra universitat en el nombre d’alumnes. Un creixement que, a més del nou edifici, ara es vol projectar cap a noves àrees de coneixement, com el de les ciències de la Salut. Aquests i altres aspectes havien quedat en gran mesura reflectits a la memòria del curs anterior, que ha estat presentada pel secretari general, Pablo Nuevo, i resumida en un vídeo.
La lliçó magistral ha anat a càrrec de la professora dels graus d’Educació, Maite Signes, amb el nom De l’art d’aprendre, a l’ofici d’ensenyar: educació i resiliència. Signes ha insistit en que el docent ha de conjugar coneixement amb un genuí “saber fer”. «L´ofici d´ensenyar té una dimensió oculta no exempta de màgia», ha assenyalat.
Segons ha assenyalat, la tasca del mestre implica, necessàriament, “conèixer, preocupar-se i ocupar-se” de l’alumne i tenir sempre present que “cada persona que tenim al davant és única i irrepetible”.
Bones notícies per al coneixement
En representació de la Generalitat, ha intervingut la directora general d’Universitats, Maria Victoria Girona Brumós, que ha exposat l’aposta del govern autonòmic per posar “l’economia del coneixement” al centre de les polítiques a Catalunya.
D’acord amb aquest propòsit, l’any passat es va assolir un 14% d’increment en el finançament destinat a coneixement i investigació. I l’objectiu és que els propers pressupostos continuïn en aquesta línia ascendent. «Treballem intensament per poder donar bones notícies», ha declarat Girona.
El torn d’intervencions ha tancat el gran canceller de la Universitat i president del CEU, Alfonso Bullón de Mendoza. Al seu breu parlament, ha al·ludit a la càrrega burocràtica que pesa sobre les universitats ia la “gran aventura intel·lectual” que una universitat no pot deixar de ser. Després de les seves paraules, el cor ha interpretat el Gaudeamus Igitur.
Contra el virus del fatalisme
Abans de l’acte, s’ha celebrat una missa, oficiada pel capellà gran, Mn. Alberto Sols, i el bisbe auxiliar de Barcelona, Mn Sergi Gordo. En la seva homilia, aquest ha recordat que “el mal mai no té l’última paraula, sinó que la té Déu”. Per això, ha cridat els universitaris a bandejar el mal de fatalisme, un mal que s’expandeix als nostres dies com un virus, ha observat. Tendim a pensar que “no som ningú per canviar el rumb de la història”, però la realitat és que “hem estat creats per fer el bé”.
El bisbe s’ha referit al deure dels cristians a «ser persones de pau». «No pot ser que en un món tants cristians encara patim el mal de la guerra». Si tots fóssim «agents de pau, un altre gall cantaria». Finalment, subratllant el sínode, com una oportunitat per als joves a «escoltar-nos i escoltar l’esperit sant».
L’Arquebisbat de Barcelona ha iniciat el procés per transformar l’Oficina de Transparència en un Servei de Protectorat, amb la finalitat de millorar l’atenció a totes les persones jurídiques sotmeses a la jurisdicció…
La Catedral de Barcelona va acollir dissabte 24 d'octubre una trobada dels catecúmens de l'Arquebisbat de Barcelona amb el bisbe auxiliar, Mons. David Abadías. Una seixantena de persones procedents de parròquies de…
La basílica de Santa Maria de Mataró va celebrar aquest diumenge 25 d'octubre el 500è aniversari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida per l'arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella.…
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...