L’Abat de Montserrat resa perquè «acabi aquesta dura prova»

El Santuari de Montserrat invoca la fi de la pandèmia en la pregària del Rosari proposada pel papa Francesc

22 Maig, 2021
Església de Barcelona

Aquest 22 de maig el Santuari de Santa Maria de Montserrat ha invocat la intercessió de la Mare de Déu per la fi de la pandèmia. La iniciativa del papa Francesc, organitzada pel Pontifici Consell per a la Promoció de la Nova Evangelització, proposa a Montserrat com un dels 30 Santuaris més representatius del món. 

«El Papa Francesc ha demanat que en aquest mes de maig tota l’Església invoqui la intercessió de la Mare de Déu per la fi de la pandèmia i, de manera particular, ens convida a pregar pels més afectats. Avui, des d’aquí, a Montserrat, tota l’Església prega unànimement pels voluntaris. El ciri que avui crema tot el dia davant la Santa Imatge de la Mare de Déu de Montserrat vol ser per a tots un signe lluminós de fraternitat i d’esperança», han explicat a l’inici de la pregària.

Mentre s’encenien els ciris de l’altar, s’ha demanat perquè «en comunió amb el Sant Pare, seguint l’exemple de les primeres comunitats cristianes en aquest temps de prova que vivim, elevem al Senyor per la intercessió de la Mare de Déu la nostra súplica insistent per la fi de la pandèmia. Els ciris encesos amb la flama de la llàntia que crema davant la Santa Imatge de la Mare de Déu poden il·luminar i transformar aquests moments de foscor en una aurora de llum nova».

El rés del rosari per la fi de la pandèmia

L’Abat de Montserrat, el P. Josep M Soler, ha iniciat el rés del rosari que ha començat amb l’Evangeli segons sant Lluc (24, 1-6.9), en el primer ministeri de Glòria, la resurrecció de Nostre Senyor Jesucrist. En el segon ministeri de Glòria s’ha llegit el passatge de l’Ascensió de Jesús al cel (Mc. 16, 14-15.19). Seguidament en el tercer ministeri de Glòria s’ha llegit la vinguda de l’Esperit Sant sobre els apòstols reunits en pregària amb la Mare de Déu dels Fets dels Apòstols (2, 1.3-4). Per últim, en el quart ministeri de Glòria s’ha llegit el passatge de l’assumpció de Maria al cel del Profeta Isaïes (61,10).

«Torna a nosaltres els teus ulls misericordiosos en aquesta pandèmia del coronavirus»

Després del cant de la Salve Regina i les lletanies el P. Abat de Montserrat ha pregat a la Mare de Déu per la fi de la pandèmia. «Oh Mare de Déu, torna a nosaltres els teus ulls misericordiosos en aquesta pandèmia del coronavirus, i consola als que estan decaiguts i ploren pels seus éssers estimats morts, enterrats a vegades d’una manera que fereix l’ànima», ha demanat l’Abat Josep M Soler. «Mare de Déu i Mare nostra, pregueu per nosaltres Déu, Pare de misericòrdia, perquè acabi aquesta dura prova i ressorgeixi un horitzó d’esperança i de pau.» També ha tingut unes paraules pels que s’han vist afectats per la crisi econòmica conseqüència de la sanitària. «Infon confiança als quals estan preocupats pel futur incert i per les conseqüències sobre l’economia i el treball.»

Seguidament ha demanat a la Mare de Déu: «Protegiu els metges, les infermeres, el personal sanitari i els voluntaris que en aquests moments d’emergència estan en primera línia, i posen la seva vida en perill per salvar altres vides. Acompanyeu els seus esforços i doneu-los força, bondat i salut. Estigueu a prop dels qui nit i dia assisteixen els malalts, els preveres i les persones consagrades que, amb sol·licitud pastoral y compromís evangèlic, tracten d’ajudar i de donar suport a tots». Finalment el Pare Abat de Montserrat ha demanat a la Mare de Déu que il·lumini la ment «dels homes i les dones de ciència perquè trobin les solucions apropiades per superar la malaltia». Les paraules han finalitzat amb un «Verge de Montserrat, pregueu per nosaltres».

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

3 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No és el fill del fuster? D’on li ve, tot això?

(Mt 13,54-58)