La Universitat Ramon Llull inaugura el nou curs 2020-21

El rector de la URL agraeïx als professors i alumnes l'esforç dedicat al llarg de la pandèmia per tal de mantenir el funcionament del centre

06 Oct, 2020
Església de Barcelona

Amb motiu de l’inici de curs, la Universitat Ramon Llull (URL) ha celebrat l’acte inaugural del curs 2020-21. Enguany, ha tingut lloc a la Facultat d’ESADE , on s’han reunit els membres del patronat i del professorat, així com alguns dels alumnes per fer balanç del curs anterior i plantejar alguns dels reptes de la Universitat. Al llarg de l’acte acadèmic, ha estat especialment present en els parlaments l’acció educativa enmig la pandèmia del COVID-19. Tal com s’ha dit, la pandèmia «ha posat a prova la gestió de la Universitat», que ha actuat sempre amb un esforç constant, agraït pel rector Josep Maria Garrell durant la seva intervenció.

Com és tradició, l’acte ha anat precedit de la celebració de l’Eucaristia, que enguany ha tingut lloc al Monestir de Santa Maria de Pedralbes on ha presidit la missa Mn. Salvador Pié, president de la Fundació Blanquerna des del 1981 i membre fundador de la Universitat Ramon Llull.

Valors fets per l’ADN cristià

En el moment de l’homilia, Mn. Salvador Pié, ha remarcat que «els valors cristians formen part de l’ADN de la Universitat des dels seus inicis». En aquest sentit, ha exposat com «la inspiració cristiana de l’URL té una dimensió sociocultural que abraça creients i no-creients i com l’eucaristia és el millor signe de la seva proximitat en la nostra tasca d’ensenyament».

En la seva intervenció, el president de la Fundació Blanquerna ha mencionat les paraules de la recentment publicada encíclica del Sant Pare: «Fratelli tutti«. «És un document signat per a tots i que es dirigeix a tothom i que destaca el Bon Samarità», explicava. Una paràbola que convida a la fraternitat, i un exemple – subratllava Mn. Pie– de com «un, sense conèixer l’altre, el dedica digne per a ell». «Ens revela una característica essencial de l’ésser humà: «estem fets per a la plenitud que sorgeix de l’amor». «Nosaltres estem convidats a trobar-nos en un nosaltres més forts que les petites individualitats», ha afegit.

Finalment, Pié ha recalcat com al llarg d’aquests mesos ha destacat aquest «nosaltres», ajudant aquells que més ho necessitaven. Ha recordat que «de la mateixa manera que el pa és quotidià a casa nostra, Jesús ha de ser en la nostra Universitat Ramon Llull», ha afegit.

«El Còvid ens ha posat a prova»

Després de la celebració, ha tingut lloc l’acte acadèmic a Esade Forum. D’acord amb el protocol de seguretat i de prevenció davant la pandèmia s’ha fet amb aforament reduït i s’ha emés per streaming, per a seguir-ho des de casa.

L’obertura dels parlaments l’ha fet el president Patronat de l’URL, Josep Martínez Rovira, el qual ha demanat un minut de silenci amb motiu de totes les víctimes de la pandèmia. Així, la situació del Còvid no ha quedat a part, sinó que ha estat un dels temes principals, sobretot en el moment de fer balanç del curs passat.

Martínez Rovira ha assegurat com «el Còvid ens ha posat a prova en l’àmbit personal com col·lectiu». «Mai havíem hagut de fer front a una situació similar». Ha aprofitat l’esment, per agrair i declarar la seva satisfacció davant la feina feta al llarg del confinament, per tal de mantenir la «funció de la Universitat». Un període on s’ha dut a terme diverses accions. Entre aquestes, augmentat fons propis dedicats a beques i ajuts, així com dur a terme l’adaptació de les instal·lacions. «Fins que la situació hagi tornat a naturalitat ara hem d’oferir més que mai el servei que se’ns demana», ha declarat.

La secretària general de l’URL, Anna Berga, ha esmentat les dades i les accions més significatives del curs passat. En el resum de la memòria ha destacat com «Malgrat les adversitats, els membres de l’URL s’ha guiat pel rigor, la innovació i la qualitat, des del seu compromís amb les persones i la societat».

Encarant el repte de la digitalització

També el rector de l’URL, Josep Maria Garrell, ha destacat l’excepcionalitat del curs passat. Amb un sincer agraïment a tot el professorat i alumnes, ha destacat com van posar en marxa en molt poc temps la continuïtat de les classes en línia per tal que el motor educatiu no s’aturés.

Encarant el nou curs, Garrell ha exposat que «el model d’ensenyament-aprenentatge serà mixt», i «explorant les possibilitats de les noves tecnologies». «La pandèmia està actuant de catalitzador de canvis i alguns passaran a formar part de la normalitat nova que es construirà en l’era postpandèmica», ha afegit. En aquesta línia ha exposat com totes «les universitats hauran de fer front al repte de la digitalització, amb pas decidit cap a la sostenibilitat».

La distància justa i exacta dels eriçons

«Pensar la densitat del present. La Covid-19 i els eriçons de Schopenhauer». Aquest ha estat el títol de la lliçó inaugural, a càrrec del catedràtic de l’URL, professor a Blanquerna-URL i a la Facultat de Filosofia-URL, el Dr. Francesc Torralba. En plena situació de pandèmia el filòsof ha destacat la necessitat d’allunyar-nos per entendre la situació completament. «La crisi que patim exigeix disciplina, interrogant-nos sobre la maduresa de la ciutadania. Estem lligats formant un tot, tal com diu el Sant Pare», deia Torralba.

Tal com deia el filòsof, l’enteniment de tot plegat és complicat però sí podem reflexionar sobre les transformacions que hi ha hagut a la societat. Una societat que igual que els eriçons de Schopenhauer, ha hagut d’aprendre la distància justa però necessària, entre uns i altres, per tal de trobar l’equilibri, tant en els contagis com en els vincles emocionals. «Professor i alumne, dos amics o bé una parella – comentava Torralba-. En totes aquestes pluralitats rau trobar la distància ideal. Les interaccions s’han de fer amb la distància adequada. Som éssers de comunitat, però la situació ens obliga a mantenir la distancia. Tot i voler estar junts, hem de ser conscients. Podem sentir-nos pròxims a algú que és llunyà i poc pròxims tot i estar al costat.

Entre la mort i l’esperança

Torralba ha destacat com la irrupció de la malaltia «ens ha posat davant la dimensió de la mort», ja que el «Coronavirus mostra mort en tota la seva nitidesa» i els ha estat la protagonista en tot «l’huracà mediàtic» explicava. Així i tot, enmig del més fosc de la pandèmia, s’ha fet palès que «no ens sortirem si no és junts». «La pandèmia ens demostra que som un cos social íntim i interdependent». D’aquí una de les ensenyances que s’ha obtingut, i bones de preservar en l’era post COVID que vindrà.

«El coronavirus ens situa enfront de la nostra veritat. La nova actitud vital, «ha d’inventar una nova vida que es gesti amb els valors d’aquests últims mesos, com la solidaritat. Torralba ha convidat a «treure lliçons de la crisi actual» amb una mirada cap a l’esperança. Tal com ha dit «l’esperança es desplega enmig les incerteses i sabent que som sostinguts per Déu a cada instant», ha afegit.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

6 days ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Surt pels camins i pels horts i insisteix que vingui gent fins que s’ompli la casa.

(Lc 14,15-24)