La rogativa per demanar que plogui es completa en un dia marcat per la pluja

El Sant Crist de la Sang surt en processó pels carrers de Ciutat Vella amb una gran acollida de les entitats i fidels

13 Març, 2024
Església de Barcelona
Fotografia: Agustí Codinach

Aquest dissabte l’Arxiconfraria del Sant Crist de la Sang ha sortit en processó, després de nou dies de pregària, per fer per fer una rogativa de pluja amb motiu de la situació de sequera que hi ha territori. Gràcies a la divina providència o per pura casualitat la processó va venir precedida d’una intensa pluja que va fer una breu aturada quan el seguici sortia de la Basílica del Pi amb el Sant Crist.  

El sentit de la pregària 

L’arquebisbe de Barcelona, Card. Joan Josep Omella va presidir la missa a Santa Maria del Pi abans de la processó. Concelebrant, destacava el bisbe auxiliar, Mons. Javier Vilanova i Pellisa, juntament amb el rector de la basílica, Mn. Lluís Ramis.  

El Cardenal Omella, en el moment de l’homilia, va centrar-se en la pregària i quan d’important és aquest moment de trobada amb Déu. «La pregària té sentit i es fa efectiva si es fa de cor», va dir. Va exposar com, no només ha de ser una trobada personal, sinó també comunitària, unint tots els fidels sota una mateixa crida.  

Processó per Ciutat Vella 

Precisament, la processó era alhora un tipus convocatòria per a una «pregària comunitària». Així ho explica el prohom primer de l’Arxiconfraria, Jordi Sacasas, segons el qual «aquesta petició per la pluja es va fer extensiva a tots els fidels que van acompanyar el Sant Crist de la Sang en el moment de la processó». El Sant Crist capitanejava el seguici amb l’arquebisbe de Barcelona, que el presidia acompanyat de Mons. Javier Vilanova i totes les entitats que s’hi van sumar. La majoria dels assistents, inclosos el Cardenal, sent previnguts van anar acompanyats del paraigüa al llarg de tot el recorregut.  

Es va recorrer des de la basílica del Pi, passant pel C/ Cardenal Casañas, la Rambla, el c/ Hospital fins a la plaça del Pedró, on es va fer la pregària. Tornant cap a la basílica van passar pel c/ del Carme, la Rambla, Portaferrissa i Pi fins a finalitzar. 

Jordi Sacasas destaca la quantitat de fidels i entitats que es van sumar a la iniciativa, entre els quals destacava el Cos de Portants de la Catedral de Barcelona, així com, el de l’Arxiprestat de Mataró. Hi havia també el grup Escola Cantorum de la Universitat de Barcelona, que van acompanyar amb els seus cants la processó, possible també, gràcies als voluntaris de l’Arquebisbat de Barcelona i a tots els fidels que es van afegir creant una multitud entorn el Sant Crist de la Sang. 

Satisfacció per la bona acollida i participació 

«Realment estem molt contents i satisfets de l’acollida que ha tingut! – explica Jordi Sacasas -. La valoració és positiva perquè hem vist que ha increpat la societat, i al fer-se  pel carrer s’ha estès a tothom. Ha estat una crida de dir, “això ens implica a tots i ara cal prendre’ns la situació seriosament”, argumenta el responsable de l’Arxiconfraria.  

Jordi Sacasas assegura que molts van trucar preguntant sobre si es mantindria la processó o no, en cas que la pluja continués. En aquest sentit, argumenta que segurament molts més s’haurien unit a la processó, però «el mateix propòsit de la pregària, és a dir, la pluja que va haver-hi, va restar una mica l’assistència dels fidels», diu amb humor.  

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook

12 hours ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

N’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols.

(Lc 6,12-19)