Mn. Francesc Raventós molt present en la celebració de la residència St. Josep Oriol concelebrada pel cardenal Omella, Mons. Josep Àngel Saiz, Mons. Salvador Cristau i Mons. Sergi Gordo
28 Nov, 2018
La Residència Sacerdotal de Sant Josep Oriol continua amb les celebracions dels seus 50 anys. El 18 de juny de 1968 es va posar en marxa aquesta residència que acollia als preveres jubilats que no tenien on viure i que ha donat asil a més de 300 sacerdots.
El cardenal Joan Josep Omella ha estat l’encarregat de presidir la celebració amb la concelebració del bisbe de Terrassa, Mons. Josep Àngel Saiz Meneses, que ha llegit l’homilia. També concelebraven el bisbe auxiliar de Terrassa, Mons.Salvador Cristau; el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Sergi Gordo; juntament amb l’actual rector de la residència Mn. Josep Serra.
La celebració ha estat emotiva i sincera davant de tots els sacerdots jubilats, els acompanyants i amics que s’aplegaven a la capella de la residència. Cal destacar també el record del canonge Francesc Raventós, rector de la residència durant 46 anys, el qual seguia molt present en tots els assistents que no han dubtat en nomenar-lo en repetides ocasions.
“Aquesta celebració és també pels companys que ens acompanyen des del cel, tots els que han passat per aquí durant aquests 50 anys i que avui també els tenim amb nosaltres” assegurava el cardenal Omella un cop acabada l’Eucaristia.
El ministeri sacerdotal
Déu ens ha cridat al ministeri sacerdotal i la nostra consagració és per sempre amb Crist i en Crist
Així es referia Mons. Josep Àngel Saiz durant la seva homilia a la fidelitat dels sacerdots a Crist i a l’Església per la qual gairebé tots els presents han donat la seva vida. “La nostra eficàcia pastoral no és proporcional als projectes que portem a terme per molt importants que puguin ser –Assegurava Saiz- Sinó que depèn de la fe l’esperança i l’amor que posem en cada etapa de la nostra vida. En cada acció de cada dia gran o petita depenen de fer la voluntat de deu en cada moment”.
50 anys d’història
El Dr. Martí Bonet, arxiver de l’Arxiu diocesà de Barcelona, ha estat l’encarregat de fer un repàs de la història de la residència Sacerdotal Sant Josep Oriol. La idea de crear un centre pels preveres jubilats ve de lluny. L’any 1885 el llavors bisbe de l’arquebisbat de Barcelona, Mons. Català Albosa va tenir la idea de fer aquest centre per capellans ja jubilats.
Un bisbe solidari amb el seu poble. Inclús va ajudar aquells que tenien la pesta, fent que les monges sortissin del convent per cuinar als malalts i oferint un duro al dia a preveres que ajudessin a aquestes persones marginades per la societat a causa de la pesta. Aquesta, ha estat una història explicada pel Dr. Bonet que recordava el lema que els sacerdots han de tenir en compte: “La veritat ens farà lliures; passi el que passi sempre hem de dir la veritat”. La veritat d’una història plena de moments clau.
El 14 de gener de 1965 sota el pontificat del Dr. Gregorio Modrego va sorgir la Fundació Sant Josep Oriol i es van aprovar els seus estatuts. Per tant, 1970 el bisbe auxiliar de Barcelona, Ramon Daumal i Serra es converteix en el primer president delegat de la Fundació. Poc després Mn. Raventós es convertiria en rector de la residència que va dirigir fins al 2015.
Finalment, el 18 de juny de 1968 quan s’inaugura la Residència Sacerdotal Sant Josep Oriol per l’aleshores arquebisbe de Barcelona Mons. Marcelo González Martín. “Cal destacar la incommensurable ajuda de les germanes hospitalàries de la Santa Creu. Han tingut cura de la residència des de la seva creació” assegurava Mons. Saiz.
Al llarg d’aquest dijous l’escola cristiana se cita al Palau Firal i de Congressos Tarragona, on té lloc el Quòrum26. Sota el lema «Som constel·lació educativa», el congrés de la Fundació Escola…
La Conferència Episcopal Espanyola (CEE), amb motiu del 60è aniversari de la seva creació, presenta quatre videopòdcasts per commemorar aquest moment històric, amb entrevistes als que han estat els seus darrers presidents:…
El passat 16 d’octubre de 2026 va tenir lloc la primera de les tres sessions de formació del curs «Catequistes: descobrir, créixer, acompanyar», una proposta del Secretariat Diocesà de Catequesi adreçada als…
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...