Mig segle d'acollida per als preveres jubilats a la residència Sant Josep Oriol en forma de llibre
19 Juny, 2018
La residència sacerdotal de Sant Josep Oriol celebra els seus 50 anys. El 18 de juny de 1968 es va posar en marxa aquesta residència que acollia als preveres jubilats que no tenien on viure i que ha donat asil a més de 300 sacerdots.
El mateix 18 de juny, però 50 anys després es presentava el llibre La Residència Sacerdotal Sant Josep Oriol. Història. Escrita pel canonge Francesc Raventós, rector de la residència durant 46 anys. Amb una introducció del Dr. Josep M. Martí Bonet, director de l’arxiu diocesà de Barcelona. Un llibre que explica tota la història aquesta residència que ha estat un lloc d’acollida per aquells que ho han donat tot per Déu.
Un acte que va començar amb la poesia de Mn. Manuel Tort i que va seguir amb les paraules del Dr. Martí Bonet, de Mn. Francesc Raventós i on no ha faltat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Antoni Vadell.
Ja és aquí, aquest és el llibre
Amb aquestes paraules, despertant les rialles dels ancians, va començar el Dr. Martí Bonet les seves paraules plenes d’agraïment i animant-ne la lectura. “Estic emocionat, no ploro perquè em fa vergonya”. Així començava explicant el que significava per ell aquest llibre que narra la història de tots els preveres que ho deixen tot enrere per dedicar la vida a Déu. “Aquest llibre es pot tocar, es pot llegir i es pot estimar” explicava Bonet.
Aquest llibre té un gran inconvenient, un gran defecte – moment de silenci – que provoca addicció!
Les rialles dels assistents no van faltar en un acte en què tots els ancians se sentien representats.
La història
La idea de crear un centre pels preveres jubilats ve de lluny. L’any 1885 el llavors bisbe de l’arquebisbat de Barcelona, Mons. Català Albosa va tenir la idea de fer aquest centre per capellans ja jubilats. Un bisbe solidari amb el seu poble, que inclús va ajudar aquells que tenien la pesta, fent que les monges sortissin del convent per cuinar als malalts i oferint un duro al dia a preveres que ajudessin a aquestes persones marginades per la societat a causa de la pesta. Fins a l’any 1968 que després de tenir diferents noms, s’acaba creant la residència sacerdotal Sant Josep Oriol.
Mn. Francesc Raventós
No sóc historiador, sóc un tapaforats
Així es definiria el rector de la residència durant 46 anys, dels 50 que porta en peu la residència. Dos anys després que s’inaugurés aquesta residència va entrar aquí per fer les funcions d’un rector sense ser-ho, tot i que va acabar quedant-s’hi, fins a jubilar-se, vivint com a prevere jubilat. L’autor del llibre que es presentava per commemorar aquest mig segle, va explicar que el més apreciat que havia donat la residència: “Aquesta casa ens ha donat un do indispensable, el de l’acolliment”.
Una casa de caritat fraterna
El bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Antoni Vadell va expressar els sentiments que produïa la residència sacerdotal Sant Josep Oriol: “Aquesta és una casa de caritat fraterna i sobretot pastoral” explicava el bisbe.
La nostra vida és la pastoral
Una pastoral que segons Mons. Vadell implica donar-se a Déu. “Quan ens donem a Déu el cor se’ns eixampla. El cos és més feble però el cor s’eixampla”. Així van finalitzar les paraules del bisbe auxiliar que va donar una ofrena a l’autor del llibre, Mn. Raventós, per tots els anys d’implicació amb l’Església essent rector de la Residència Sacerdotal Sant Josep Oriol.
Al llarg d’aquest dijous l’escola cristiana se cita al Palau Firal i de Congressos Tarragona, on té lloc el Quòrum26. Sota el lema «Som constel·lació educativa», el congrés de la Fundació Escola…
La Conferència Episcopal Espanyola (CEE), amb motiu del 60è aniversari de la seva creació, presenta quatre videopòdcasts per commemorar aquest moment històric, amb entrevistes als que han estat els seus darrers presidents:…
El passat 16 d’octubre de 2026 va tenir lloc la primera de les tres sessions de formació del curs «Catequistes: descobrir, créixer, acompanyar», una proposta del Secretariat Diocesà de Catequesi adreçada als…
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...