Mig segle d'acollida per als preveres jubilats a la residència Sant Josep Oriol en forma de llibre
La residència sacerdotal de Sant Josep Oriol celebra els seus 50 anys. El 18 de juny de 1968 es va posar en marxa aquesta residència que acollia als preveres jubilats que no tenien on viure i que ha donat asil a més de 300 sacerdots.
El mateix 18 de juny, però 50 anys després es presentava el llibre La Residència Sacerdotal Sant Josep Oriol. Història. Escrita pel canonge Francesc Raventós, rector de la residència durant 46 anys. Amb una introducció del Dr. Josep M. Martí Bonet, director de l’arxiu diocesà de Barcelona. Un llibre que explica tota la història aquesta residència que ha estat un lloc d’acollida per aquells que ho han donat tot per Déu.
Un acte que va començar amb la poesia de Mn. Manuel Tort i que va seguir amb les paraules del Dr. Martí Bonet, de Mn. Francesc Raventós i on no ha faltat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Antoni Vadell.
Amb aquestes paraules, despertant les rialles dels ancians, va començar el Dr. Martí Bonet les seves paraules plenes d’agraïment i animant-ne la lectura. “Estic emocionat, no ploro perquè em fa vergonya”. Així començava explicant el que significava per ell aquest llibre que narra la història de tots els preveres que ho deixen tot enrere per dedicar la vida a Déu. “Aquest llibre es pot tocar, es pot llegir i es pot estimar” explicava Bonet.
Aquest llibre té un gran inconvenient, un gran defecte – moment de silenci – que provoca addicció!
Les rialles dels assistents no van faltar en un acte en què tots els ancians se sentien representats.
La idea de crear un centre pels preveres jubilats ve de lluny. L’any 1885 el llavors bisbe de l’arquebisbat de Barcelona, Mons. Català Albosa va tenir la idea de fer aquest centre per capellans ja jubilats. Un bisbe solidari amb el seu poble, que inclús va ajudar aquells que tenien la pesta, fent que les monges sortissin del convent per cuinar als malalts i oferint un duro al dia a preveres que ajudessin a aquestes persones marginades per la societat a causa de la pesta. Fins a l’any 1968 que després de tenir diferents noms, s’acaba creant la residència sacerdotal Sant Josep Oriol.
No sóc historiador, sóc un tapaforats
Així es definiria el rector de la residència durant 46 anys, dels 50 que porta en peu la residència. Dos anys després que s’inaugurés aquesta residència va entrar aquí per fer les funcions d’un rector sense ser-ho, tot i que va acabar quedant-s’hi, fins a jubilar-se, vivint com a prevere jubilat. L’autor del llibre que es presentava per commemorar aquest mig segle, va explicar que el més apreciat que havia donat la residència: “Aquesta casa ens ha donat un do indispensable, el de l’acolliment”.
El bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Antoni Vadell va expressar els sentiments que produïa la residència sacerdotal Sant Josep Oriol: “Aquesta és una casa de caritat fraterna i sobretot pastoral” explicava el bisbe.
La nostra vida és la pastoral
Una pastoral que segons Mons. Vadell implica donar-se a Déu. “Quan ens donem a Déu el cor se’ns eixampla. El cos és més feble però el cor s’eixampla”. Així van finalitzar les paraules del bisbe auxiliar que va donar una ofrena a l’autor del llibre, Mn. Raventós, per tots els anys d’implicació amb l’Església essent rector de la Residència Sacerdotal Sant Josep Oriol.
La Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC) ha celebrat aquest primer d’octubre la segona edició de l’activitat educativa curricular «EduAplec Laudato Si – Vall de Núria». Ho ha fet en col·laboració amb…
Aquest dijous s’ha inaugurat l’exposició, Infància en exili, infància sagrada, una proposta artística de Jimena Lucas. L'artista vol sensibilitzar la ciutadania sobre la realitat dels infants que es veuen obligats a abandonar…
Una de cada set persones al món viu avui amb un trastorn mental, moltes vegades en silenci i marcades per l'estigma i la solitud. Per això, el papa Lleó XIV dedica la…
