Aquest primer diumenge de Quaresma ha tingut lloc la quarta trobada dels 7 Diumenges de Dolors i Goigs de Sant Josep, al Santuari de Sant Josep de la Muntanya. En aquest cas, la meditació s’ha dedicat a la Presentació de Jesús al Temple i ha anat a càrrec de Mn. José María Carod, director del Secretariat Diocesà de Pastoral Penitenciària.
Aquesta antiga devoció, documentada des del segle XVI, proposa recórrer set episodis de dolor i de goig en la vida de sant Josep. Alhora, és una oportunitat per descobrir com aquests moments il·luminen la vida quotidiana dels creients. Cada any, un sacerdot o estudiós de l’Escriptura acompanya els fidels en aquesta reflexió.
«Custodi del Redemptor»
En la seva predicació, Mn. Carod va convidar els assistents a endinsar-se en el cor de sant Josep en el moment de portar l’Infant al Temple de Jerusalem. «No era un home de moltes paraules, però sí de fe obedient», va recordar. «Josep compleix la Llei de Moisès amb humilitat, oferint el sacrifici dels pobres».
El predicador va subratllar que Josep és «l’esglaó que connecta el Messies amb la Llei» ja que, com a cap de família i fill de David, dona caràcter públic i legal a la presentació. En els seus braços, «el Verb fet carn entra a la casa del seu Pare», i en aquest gest s’hi «revela una paternitat que no és possessiva, sinó de servei», va explicar.
Mn. Carod va destacar també l’actitud d’admiració de Josep davant les paraules de Simeó, que anuncia que aquell Infant serà «llum per a les nacions» i «signe de contradicció» (cf. Lc 2,33), i la profecia del dolor adreçada a Maria. «Josep, sense dir cap paraula, esdevé company del sofriment anunciat. No pot evitar la profecia; només pot ser-hi», va afirmar.
Referent per a la Pastoral Penitenciària
En un moment especialment significatiu, el director de Pastoral Penitenciària va proposar sant Josep com a model per als voluntaris i capellans que acompanyen persones internes i víctimes. Segons va dir, «moltes vegades, com Josep, només podem escoltar. Escoltar i acompanyar». Una presència fidel, discreta i sostinguda enmig del dolor.
«La figura de sant Josep al Temple esdevé així icona del creient que obeeix, s’admira i acompanya; que presenta a Déu allò que ha rebut d’Ell, i que accepta que el camí de la salvació passa sovint per la foscor i la creu», va concloure el predicador.
Eucaristia, processó i crema de cartes
Després de la predicació es va celebrar l’Eucaristia i, tot seguit, es va fer una processó amb la imatge de Sant Josep de la Muntanya pels passadissos del Santuari. La jornada va finalitzar amb la tradicional crema de les cartes dipositades pels fidels, amb peticions i accions de gràcies, un gest carregat de confiança i abandonament en la intercessió del sant.
Els 7 Diumenges continuen preparant la solemnitat de sant Josep, ajudant els fidels a contemplar, diumenge rere diumenge, els dolors i goigs del qui «amb el Nen als braços, creua el llindar del Temple per lliurar-lo, sabent que, en realitat, és Ell qui el sosté».