La nit de Nadal

La nit de Nadal celebrem el solstici d’hivern, la nit més llarga de l’any. El temps vell s’acaba per ser renovat amb un temps nou a partir del primer raig de sol. Per aquest motiu, també ubiquem en aquesta data el naixement del nen Jesús, que amb el seu missatge de la bona nova ha de renovar-ho tot.

La nit de Nadal és d’aquelles nits màgiques només equiparable a la de Sant Joan, amb la qual manté analogies i semblances. És una nit foguera al voltant de la qual existeixen tota mena de creences. És el moment en què es manifesten genis que la resta de l’any es mantenen en un pla més discret. 

Una nit màgica

És en aquesta nit que hi havia hagut la creença generalitzada que els difunts hi tenien un paper important, sobretot aquelles ànimes en pena que cercaven el seu camí cap a l’eternitat i que no acabaven de trobar-lo. D’aquí que bona part dels relats de les llegendes d’ànimes en pena com el Mal Caçador, el Comte Arnau o l’Artús Damnat s’ubiquin en aquesta nit. També es considerava que sortir de cacera la nit de Nadal duia a la desgràcia.

D’altra banda, hi havia creences lligades als ramats i a la seva reproducció, com ara pensar que un xaiet nascut la nit de Nadal tenia dons especials. També s’atribuïa a algunes plantes l’increment de les seves propietats si florien la nit de Nadal. Tampoc en quedaven excloses algunes persones que, pel fet d’haver nascut aquesta nit, adquirien dons per exercir de saludadors.

La nit del solstici d’hivern és una nit de grans cerimònies i d’ofrenes relacionades amb els cultes solars. Les fogueres de Nadal, com ara la celebració de la Fia-faia, podrien tenir aquest origen remot. Però la celebració del naixement del Messies és la que marca el ritus d’aquesta nit, anunciat pel cant de la Sibil·la i celebrat durant la missa del gall.

Del llibre de la Col·lecció l’Ermità: Celebrem el Nadal d’Amadeu Carbó.

Per saber-ne més podeu consultar Edicions Morera