Els catecúmens s’apropen a la recta final

Amb l’inici de la Quaresma, els catecúmens arriben a la recta final, abans de rebre els sagraments. El 9 de febrer, 34 catecúmens adults van firmar el Llibre dels Elegits, el darrer pas per entrar a la família de l’Església. Així, val remarcar que, la majoria d’ells, celebraran els sagraments d’iniciació cristiana (bateig, comunió i confirmació) a la vetlla Pasqual de les seves respectives parròquies. Per altra part, el dia 28 d’abril, a les 19 h a la catedral de Barcelona, participaran de la celebració la resta de catecúmens.

Un ritu amb l’acompanyament del bisbe Toni

El bisbe Toni els va acompanyar en aquest moment determinant. Un camí que, quan arribi Pasqua, molts d’ells començaran a recórrer, i aquest és el de la filiació divina. Així, primer es van disposar a anar a la sala de la Mercè. Allà, doncs, va haver-hi una catequesi sobre el ritu, on s’introduí a què anaven a participar. Una sala omplerta pels mateixos catecúmens, però també els seus familiars i amics que els van acompanyar en aquest pas.

D’aquesta manera, el bisbe Toni va dirigir unes paraules als catecúmens, que es van quedar expectants amb el missatge. Amb tot, eren unes paraules que convidaven a seguir Jesús dins l’Església. També, animava a seguir tenint aquest esperit de conversió al llarg de la vocació cristiana. A més a més, se’ls va regalar uns rosaris de Terra Santa.

Pensar en la història de Salvació 

I amb les temptacions de Jesús al desert, es va iniciar la celebració Eucarística. Primerament, el bisbe Toni, que presidia la Missa, va convidar als presents a la reflexió. Veïns, companys, amics i, els mateixos catecúmens, van pensar en la seva història de Salvació. Una Salvació “que el Senyor ha fet en cadascú de nosaltres”. I és que, resumint, “la nostra història està al servei dels altres”. El testimoni cristià, doncs, serveix per apropar el consol als desconsolats i atenció, amor i companyia als desolats. També, seguint aquesta línia, va proposar “oferir al Senyor tota la nostra vida, perquè es converteixi en beguda de Crist pels altres”.

Així mateix, el bisbe auxiliar va seguir l’Evangeli de les temptacions per alertar. Per tant, no s’ha de buscar quelcom aliè, ja siguin èxits o medalles per omplir el nostre cor. “Busquem omplir el cor amb l’Amor de Déu, que és el que omple de sentit”. A més a més, va convidar a la intimitat de la pregària que demostra la petitesa humana. “Senyor -resava- jo sóc fràgil, però et necessito”.