La seva cosina, Dolors Casanovas, ens descobreix el perfil humà del futur beat: “El seu confessor va donar-li una sagrada forma tot dient: «si mai et veus molt apurat pren-te-la»"
10 Oct, 2019
Maria Dolors Casanovas, de 87 anys, és la cosina segona de Joan Roig Diggle. Roig va ser assassinat amb 19 anys la nit de l’11 al 12 de setembre de 1936. El passat 2 d’octubre el papa Francesc va autoritzar la futura beatificació del jove catòlic. Però, per conèixer què va passar, el millor és que ens ho expliqui algú que coneix totes les històries familiars. “L’anècdota que més tinc a la memòria és quan un dia vam anar a comprar amb la meva àvia i el John unes costelles perquè ell havia dit que li venien molt de gust –assegurava- com la seva mare era anglesa, era molt estricta i no el deixava escurar les costelles”, recorda la M. Dolors entre riures.
L’estampa de Joan Roig
El Joan, o John com l’anomenaven a casa, era una persona molt estimada a la família, així com en el seu entorn. La seva memòria encara és ben present pels seus familiars que el recorden amb nostàlgia i amb l’esperança que algun dia sigui sant. “Sempre porto aquesta estampa a la cartera – ens ensenyava la M. Dolors – però un dia de pluja em van atracar i em van robar la cartera. El meu marit, l’Anselm, va anar a veure si la trobava l’endemà. Quina va ser la sorpresa que va trobar l’estampeta sota d’una fulla, tota seca”. La familiar de Joan Roig ho explica encara ara amb cara de sorpresa. Sense arribar creure’s, del tot, el miracle d’haver trobat la petita estampa enmig del carrer. Una imatge que porta un tros de l’americana que duia el jove John quan va ser assassinat. “Per mi era el més important que hi havia a la cartera i miri que hi duia cèntims, però l’estampa del John era un record sentimental i únic” assegurava mirant-la amb ulls nostàlgics.
“En John era una persona molt familiar, súper catòlic, molt obert i senzill”, assegurava la Maria Dolors Casanovas. La cosina segona de Roig ha explicat com la seva mare va estar a punt d’anar a la casa del Masnou la nit que es van endur al jove màrtir. “La meva mare estava molt nerviosa i el pare del John, el Ramon, li va dir que anés al Masnou amb ell, que allà estaria més tranquil·la. Ella s’hi va negar perquè ens tenia a nosaltres de petits. Sort, perquè si no hagués vist com s’enduien al John!” explicava la Maria Dolors al seu marit l’Anselm i al Lluís, el gran dels seus quatre fills. “Som una família molt unida, entre tots sempre hem fet molta pinya i ara seguim així” explicava.
El martiri del cosí John
La nit de l’11 de setembre de 1936, els milicians van colpejar la porta del jove Joan de 19 anys. Quelcom que tot l’entorn sabia que podria passar, tot i que sempre tenien l’esperança que no succeís mai. Uns dies abans, Mn. Llumà, el seu confessor, va donar-li la sagrada forma tot dient: «si mai et veus molt apurat pren-te-la». Al cap d’uns dies el van anar a buscar i quan van picar a la porta ell se la va prendre, “va combregar” explicava la Maria Dolors. Després se’l van endur a Santa Coloma de Gramanet on el van assassinar amb cinc trets al cor i un al cap. “Quan el vam traslladar de Santa Coloma al Masnou, se li veia ben bé el forat de la bala aquí al front” assegurava la seva cosina segona assenyalant-se la part anterior del cap.
Ara comença un nou cicle. El papa Francesc ha autoritzat la beatificació del jove Joan “John” Roig Diggle. Només falta trobar la data que l’Església de Barcelona pugui viure un dia tan especial, no només per la Maria Dolors i la seva família, sinó també per l’arxidiòcesi, que veurà un jove cristià convertir-se en beat.
La basílica de Santa Maria de Mataró va celebrar aquest diumenge 25 d'octubre el 500è aniversari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida per l'arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella.…
El Museu Diocesà de Barcelona acull l'exposició Art sacre italià del segle XX dels Museus Vaticans, una selecció de pintures i escultures procedents de la Col·lecció d'Art Modern i Contemporani dels Museus…
«Déu compta amb tu» és el lema de la campanya de la Diada de Germanor 2026, que se celebra enguany el diumenge 8 de novembre. Una crida al compromís des de l’agraïment,…
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...