La Fundació Escola Cristiana és premiada

La institució rep el Premi Blanquerna Educació 2017 per la seva contribució en la millora continuada de l'educació de Catalunya en els darrers 40 anys

15 Juny, 2017

La Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC) ha rebut aquesta setmana el Premi Blanquerna Educació 2017. El primer secretari general de la institució, el salesià P. Francesc Riu, i l’actual secretari, el jesuïta P. Enric Puig, han recollit el premi en un acte presidit per l’arquebisbe de Barcelona i president de la Fundació Escola Cristiana, Mons. Joan Josep Omella, i pel president de la Fundació Blanquerna, Dr. Salvador Pié.

Es el primer any que la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna-URL atorga el premi a una institució. Reconeix la contribució de la Fundació Escola Cristiana en la millora continuada de l’educació de Catalunya en els darrers 40 anys; pel seu compromís i diàleg amb les escoles per assolir els reptes de l’educació a cada moment, i per la seva actitud de servei a les escoles cristianes vetllant pel sentit d’una oferta educativa plural.

Provincials de congregacions religioses, autoritats de la Universitat Ramon Llull i de la Generalitat, juntament amb molts directors d’escoles cristianes i presidents de fundacions educatives, no s’han volgut perdre l’acte i l’oportunitat de felicitar a la Fundació.

Francesc Riu, qui a liderat la institució des de la seva creació, va fer un repàs històric de la Fundació, abans anomenat Consell de l’Escola Cristiana. Aquest consell va néixer amb el cardenal Narcís Jubany i és fruit d’una comissió de totes les escoles cristianes, que justament a Blanquerna, es reunien per decidir quin futur educatiu volien.

Enric Puig, actual secretari general, va agrair a la Fundació Blanquerna la valentia del guardó en un temps difícil per a l’escola concertada i va animar a tot el col·lectiu no perdre les arrels de servei.

L’arquebisbe Omella, agafant les paraules del Papa Francesc, va animar a tots a educar als joves amb una vida coherent i units, «ja què és un defecte treballar cadascú pel seu costat i buscar el nostre honor i glòria, i això és el pecat més gros que puguem tenir els cristians», va dir.

Benvinguda i elogis

Prèviament, el degà de la Facultat, Dr. Sergi Corbella, va destacar en el seu discurs de benvinguda la “gran importància del paper de la Fundació Escola Cristina de Catalunya en la configuració del model educatiu català i en la formació de bona part de la societat catalana actual”.

La Dra. Anna de Montserrat, vicedegana d’Educació, va fer la glossa d’elogis de la Fundació Escola Cristiana en què, entre d’altres coses, va destacar “la seva contribució en la millora continuada de l’educació a Catalunya en els darrers 40 anys; pel seu compromís i diàleg amb les escoles per assolir els reptes de l’educació a cada moment i pel servei realitzat a les escoles cristianes vetllant sempre pel sentit d’una oferta educativa plural en el marc del sistema educatiu català. Aquest vol ser un reconeixement a la trajectòria de compromís ferm i continuat durant 40 anys. Sabent que les trajectòries de les institucions són possibles gràcies a les persones. És també, doncs, un reconeixement a totes les persones que hi heu contribuït i aquelles que heu liderat la institució orientant a cada moment la resposta als reptes que s’han anat presentant”.

Sobre la Fundació

La Fundació Escola Cristiana de Catalunya es va configurar el 1977 a partir del Consell de l’Escola Cristiana de Catalunya, que va impulsar el cardenal Narcís Jubany. L’objectiu és promoure una educació de qualitat, d’acord amb els principis i valors cristians, oferint els serveis necessaris i el suport i ferm compromís amb les famílies, per a la coordinació de les escoles cristianes de Catalunya i la seva contínua actualització pastoral, pedagògica i organitzativa. Actualment la Fundació està formada per més de 400 centres que escolaritzen més de 250.000 estudiants catalans.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
fra Octavi Vilà, arquebisbe electe de Barcelona, ha rebut aquest dijous cinc seminaristes barcelonins del curs propedèutic. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Cardenal Omella: «Marxo enamorat d’aquesta terra i de tots els catalans»🫂🗣 Paraules del prelat barceloní el dia que ha donat la benvinguda a fra Octavi Vilà com a arquebisbe electe.🎥 Recupera la intervenció sencera al canal de Youtube: youtu.be/qfIyy84IU_Y ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Benvingut, arquebisbe @fraoctavi 🙏.11 de novembre de 2026, memòria de sant Martí de Tours, monjo i bisbe. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
🔴En directe - Declaració institucional de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella.A les 12.00 h.esglesia.barcelona/en-directe/ ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Sant Martí de Tours, bisbe😇Fill d’un tribú romà, als quinze anys fou escollit per a la guàrdia imperial. Deixà la carrera militar i es posà sota el mestratge de Sant Hilari. Primer menà vida eremítica, però després fundà un monestir a Ligugé, que fou el primer d’occident. Fou bisbe de Tours i morí a Candes l’any 397. Després de la seva mort, fou el primer en ser venerat com a sant, tot i no ser màrtir.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la girola de la catedral de Barcelona.Memòria de sant Martí, bisbe, en el dia de la seva sepultura. Nascut a Pannònia de pares gentils, essent soldat a la Gàl·lia i encara catecumen, va abrigar amb la seva capa un pobre en qui va veure Crist, i després de rebre el baptisme, va deixar les armes i va fer vida monàstica en un cenobi fundat per ell mateix a Ligugé, sota la direcció de sant Hilari de Poitiers. Després, ordenat sacerdot i elegit bisbe de Tours, tenint davant els seus ulls l’exemple del bon pastor, va fundar en diferents pobles altres monestirs i parròquies, va adoctrinar i va reconciliar el clericat i va evangelitzar els camperols, fins que va ser a la trobada del Senyor a Candes (397).🗣 «De sant Martí a Sant Andreu, tres setmanes trobareu», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El dia que el Fill de l’home es manifesti.

(Lc 17,26-37)