El Seminari acomiada el curs

L’Arquebisbe de Barcelona, Mons. Joan Josep Omella, presideix l’Eucaristia de cloenda del curs 2016-17 dels seminaristes de Barcelona i de Sant Feliu

15 Juny, 2017
Església de Barcelona

El Seminari Conciliar de Barcelona ha celebrat ja el tradicional sopar de final de curs.  La trobada va començar a les 20:00 amb l’Eucaristia, que va ser presidida per l’Arquebisbe de Barcelona i concelebrada pel bisbe de Sant Feliu, Mons. Agustí Cortés, i pel rector i formadors del seminari. Aquesta vegada va ser Mons. Agustí qui va predicar, on va plantejar “quina és la pregunta més adient que tot seminarista s’ha de fer a final de curs?”. “La resposta correcta no hauria de ser ara ja sé més coses”- va exposar el bisbe- que seria el que hauria de dir “un estudiant de Teologia”. “Tot seminarista s’hauria de plantejar -va continuar dient-, si s’ha deixat configurar cada cop més per Crist, si s’ha apropat més a Déu durant aquest curs”.

Brindis d’Omella

En finalitzar la Santa Missa tots els presents van gaudir d’un bon sopar en el menjador del mateix Seminari de Barcelona. A l’hora del brindis, l’Arquebisbe Omella es va mostrar familiar i proper felicitant els seminaristes per aquest curs, “una passa més que els aproxima al presbiterat”. Va compartir amb ells les seves inquietuds davant el nou nomenament i alguna anècdota referent al cas. El rector del Seminari, Mn. Josep Maria Turull, va posar punt i final al sopar fent un resum dels esdeveniments més importants que han anat succeint al llarg d’aquest curs, recordant, per exemple, els diferents seminaristes que ha rebut alguna de les ordes menors, les recents ordenacions diaconals, etc. També va esmentar algunes de les activitats que els seminaristes realitzaran durant aquest estiu, com el viatge a Roma dels seminaristes per acompanyar al Sr. Bisbe,  la peregrinació a Lourdes amb els malalts, etc.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
fra Octavi Vilà, arquebisbe electe de Barcelona, ha rebut aquest dijous cinc seminaristes barcelonins del curs propedèutic. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Cardenal Omella: «Marxo enamorat d’aquesta terra i de tots els catalans»🫂🗣 Paraules del prelat barceloní el dia que ha donat la benvinguda a fra Octavi Vilà com a arquebisbe electe.🎥 Recupera la intervenció sencera al canal de Youtube: youtu.be/qfIyy84IU_Y ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Benvingut, arquebisbe @fraoctavi 🙏.11 de novembre de 2026, memòria de sant Martí de Tours, monjo i bisbe. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
🔴En directe - Declaració institucional de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella.A les 12.00 h.esglesia.barcelona/en-directe/ ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Sant Martí de Tours, bisbe😇Fill d’un tribú romà, als quinze anys fou escollit per a la guàrdia imperial. Deixà la carrera militar i es posà sota el mestratge de Sant Hilari. Primer menà vida eremítica, però després fundà un monestir a Ligugé, que fou el primer d’occident. Fou bisbe de Tours i morí a Candes l’any 397. Després de la seva mort, fou el primer en ser venerat com a sant, tot i no ser màrtir.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la girola de la catedral de Barcelona.Memòria de sant Martí, bisbe, en el dia de la seva sepultura. Nascut a Pannònia de pares gentils, essent soldat a la Gàl·lia i encara catecumen, va abrigar amb la seva capa un pobre en qui va veure Crist, i després de rebre el baptisme, va deixar les armes i va fer vida monàstica en un cenobi fundat per ell mateix a Ligugé, sota la direcció de sant Hilari de Poitiers. Després, ordenat sacerdot i elegit bisbe de Tours, tenint davant els seus ulls l’exemple del bon pastor, va fundar en diferents pobles altres monestirs i parròquies, va adoctrinar i va reconciliar el clericat i va evangelitzar els camperols, fins que va ser a la trobada del Senyor a Candes (397).🗣 «De sant Martí a Sant Andreu, tres setmanes trobareu», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El dia que el Fill de l’home es manifesti.

(Lc 17,26-37)