El rector de la parròquia de Sant Vicenç s’estrena en la festa de Sant Blai a Sarrià

Mn. Obach participa per primera vegada en la tradició popular de Sant Blai beneint els panets per al mal de gola

04 Febr, 2021
Església de Barcelona
Fotografies: Ramon Ripoll

Aquest 3 de febrer, s’ha celebrat la festivitat de Sant Blai. Són moltes les localitats catalanes que celebren la festa amb la tradició dels panets de Sant Blai beneïts. Concretament, és una tradició molt arrelada en el barri de Sarrià, on cada any, el rector de la parròquia de Sant Vicenç és l’encarregat de beneir els panets. Enguany, s’ha estrenat en aquest costum el nou rector Mn. Joan Obach.

Una tradició a Sarrià

Tal com marca la tradició, a primera hora del matí el rector de la parròquia, MnObach, es va dirigir a la pastisseria i allà dins l’obrador va beneir els panets. Segons la tradició oral, els panets de Sant Blai són miraculosos amb el mal de gola, per ser ell el protector i advocat dels mals de gola.

Els treballadors de la pastisseria van donar les gràcies i li van donar la benvinguda al rector de Sant Vicenç. La mateixa pastisseria fa molts anys que elabora els panets i és coneguda a Sarrià per ser la que cada 3 de febrer forneja una gran quantitat de panets de Sant Blai.

A la Parròquia de Sant Jaume de Barcelona, també és tradició la benedicció dels panets de Sant Blai, on hi ha una capella dedicada al Sant.

El miracle del mal de gola

La dita popular sobre el guariment del dolor de la gola prové d’un episodi explicat a les Actes del martiri. Segons expliquen, una mare si li va apropar amb el seu fill que s’havia empassat una espina i se li havia quedat travessada a la gola. En aquell moment Blai es va compadir i va imposar les mans sobre el nen que agonitzava. Després, va fer-li el senyal de la creu a la gola i va pregar a Déu. El jove es va refer i va treure l’espina de la gola, traient-se, així tot el dolor.

D’aquest episodi arrenca la devoció de Sant Blai, com advocat dels malalts de gola. Aquell miracle va ser el primer esdeveniment miraculós en relació al sant.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Mana’m que vingui caminant sobre l’aigua.

(Mt 14,22-36)