La democràcia de l’espectacle

  Vivim en una degradació palpant de la qualitat democràtica de les societats occidentals. El món necessita una reacció immediata per vèncer als discursos i lideratges basats en la por i la manipulació d’informació. Així comença la primera trobada de l’any 2019 del cicle dels Dilluns dels Drets Humans. «De la postveritat a la postdemocràcia».

La qualitat de la informació està perdent qualitat de manera accelerada. Per tant, la democràcia també va perdent aquesta qualitat que la torna en una “tertúlia on qui la diu més grossa és el que s’endú el titular”. Explicava la subdirectora de eldiario.es i directora de Catalunya Plural, Neus Tomàs.

Per altra banda, “El punt clau en la defensa destaca en la pluralitat dels mitjans”. Així ho explicava el Doctor en Sociologia per la Universitat de Yale i professor de Ciències Polítiques a la Universitat Carlos III de Madrid, Robert Fishman. “Massa sovint molts periodistes no poden escriure el que pensen perquè els canvien el titular abans d’escriure la història. Això ha de canviar. És molt important que el periodista expliqui el que en pensa”.

La política del tuit

La política convertida en espectacle i els mitjans lluitant per veure qui s’emporta més clics amb les notícies més inversemblants. Actualment guanya qui té el millor tuit. “Hem malacostumat al ciutadà a donar respostes senzilles a respostes complexes” explicava Tomàs. Segons el sociòleg Fishman; “la societat espanyola té una gran capacitat de no veure les mentides. Només cal veure el que va passar el març del 2004”. Per Fishman la democràcia requereix de dos factors: tolerància i acceptació. “La tolerància cap als que pensen diferent de nosaltres i l’acceptació de l’altre”.

78% dels espanyols admet rebre informació falsa, en contra del 38% a Europa

La crisi dels mitjans

“La societat necessita uns mitjans forts” explicava la Neus Tomàs. Avui en dia la gran majoria de mitjans de comunicació estan endeutats. Per tant, això provoca que aquests mitjans depenguin dels bancs i la publicitat per sobreviure. Un fet que provoca, en moltes ocasions, falta de llibertat. “Hi haurà un moment que la societat entengui que els mitjans, perquè tinguin qualitat, s’han de pagar”. Explicava la  subdirectora de eldiario.es. “Si no paguem per la informació, sotmetrem al mitjà a viure sota la dictadura del clic fàcil i de la publicitat”. Segons Fisman, “la democràcia tampoc és gratis. Hem d’anar-la guanyant, defenent i exercint constantment”.

Com utilitzar les xarxes

Les xarxes poden ser tant una amenaça com un instrument per vèncer aquesta amenaça. Per altra banda, totes les persones que tenen valors ètics i criteri han de “combatre les amenaces de formes noves” explicava Robert Fishman. “Cal dir a les persones que callen, que actuïn davant les injustícies”. Per Fishman davant les mentides d’un Vox s’ha de “reformular la manera de parlar amb la gent. Començar un nou tipus de conversa molt més resolutiva contra els que menteixen amb desvergonyiment”.

La dona i l’Església

El proper Dilluns dels Drets Humans hi haurà una nova conferència titulada: “Cap a un 8 de març dins l’Església”. Les ponents seran Viqui Molins, religiosa teresiana, activista i impulsora d’iniciatives socials. També hi haurà Neus Forcano, filòloga, professora de llengua i literatura i membre de l’Associació Europea de les Dones per a la Recerca Teològica. La moderadora serà Montse Santolino periodista i responsable de comunicació de Lafede.cat.