La Conferència Episcopal Tarraconense prega per la pluja

Els deu bisbes amb seu a Catalunya animen a les seves comunitats diocesanes a demanar el do de la pluja en aquests temps d’emergència

02 Febr, 2024
Església de Barcelona

 Us deixem la nota de la Conferència Episcopal Tarraconense:

       Fa temps que no plou amb la suficient regularitat i quantitat, de tal manera que la sequera afecta moltes poblacions que han vist compromès o limitat l’ús de l’aigua per a la vida quotidiana, així com per a la indústria, la ramaderia o l’agricultura, fent-se dia a dia més àmplia la població que s’hi veu afectada. Aquesta situació ens fa més conscients del valor i de la necessitat de l’aigua, del do de l’aigua.De diverses maneres, a cada un dels nostres bisbats, hem animat els membres de les nostres comunitats diocesanes a demanar amb perseverança a Déu el do de la pluja que tant necessita la nostra societat.

De nou, convidem tots els cristians i cristianes a intensificar aquesta petició, tant en la pregària personal com en la comunitària, confiant que el Pare del cel donarà coses bones als qui les hi demanen (cf. Mt 7,11).

De la mateixa manera els invitem, així com a tots els membres de la societat, a valorar el do preciós de l’aigua i a fer-ne un ús responsable, com una expressió més del nostre compromís envers la conservació de la natura, portant endavant una veritable ecologia integral.

Aquesta dificultat, que ens ateny a tots, és una oportunitat per a viure més conscientment l’austeritat, el valor del sacrifici personal, la generositat i la solidaritat.

Pregària per la pluja

Atesa la conveniència de pregar en les nostres celebracions per obtenir del Senyor, ben aviat, la pluja necessària, que alleugi la falta d’aigua, tan necessària per a la vida i per a la netedat, us proposem alguns models.

En primer lloc, sempre que les rúbriques ho permetin, es pot celebar la Missa “Per demanar la pluja” (Missal Romà, p. 1123; Misal Romano, p. 1049; Missale Romanum, p. 1138).

Dilluns

 —   Perquè el Senyor ens concedeixi la pluja necessària per a regar abundosament els nostres camps i boscos i omplir els embassaments. Preguem.

 Dimarts

 —   Que una pluja abundosa regui els nostres camps i així ens puguem alegrar dels béns de la terra sense deixar d’estimar més encara els del cel. Preguem.

 Dimecres

 —   Que Déu nostre Senyor ens concedeixi una pluja abundosa i la bona anyada ens faci servir Déu amb alegria. Preguem.

 Dijous

 —   Que Déu vulgui concedir als nostres sembrats la pluja necessària. Preguem.

 Divendres

 —   Que el Senyor ens concedeixi pluges abundants, que ens proporcionin l’aigua que tant necessitem. Preguem.

 Dissabte

 —   Que el bon Déu es digni a concedir-nos una pluja abundant per regar i assaonar la faç de la terra. Preguem.

 Diumenge

 —   Que Déu nostre Senyor ens concedeixi una pluja abundant per salvar les collites i poder superar l’amenaça de la sequera. Preguem.

Trobareu altres pregàries al llibre “La pregària del fidels”, p. 195-196.

(Material elaborat per Mn. Joan Baburés,
Delegat de litúrgia del Bisbat de Girona i Secretari de la CIL)

 

Gabinet d’Informació de l’Església a Catalunya 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

N’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols.

(Lc 6,12-19)