La Catedral de Barcelona posa l’esperança al centre del pessebre d’aquest Nadal

La proposta s’emmarca en l’Any Jubilar convocat pel Papa Francesc per al 2025 sota el lema “Pelegrins de l’Esperança”

02 Des, 2024
Església de Barcelona

Aquest Nadal, el Claustre de la Catedral de Barcelona es transforma en un espai que convida a reflexionar sobre l’esperança a través d’un pessebre innovador i ple de simbolisme. La proposta s’emmarca en l’Any Jubilar convocat pel Papa Francesc per al 2025 sota el lema “Pelegrins de l’Esperança”, i uneix tradició i creativitat per transmetre un missatge universal.

Aquest pessebre singular recrea un itinerari enmig de la natura que interpel·la tant creients com no creients. «El propòsit és desgranar aquest concepte de manera que s’hi puguin veure reflectits tant creients com no creients», apunten des de la Catedral de Barcelona.

Nova escenografia entorn l’esperança

L’escenografia proposa un camí d’expectació i misteri mitjançant capes tèxtils penjades dels arbres del claustre, que amaguen parcialment l’escena del naixement. Aquesta escena central, coberta per un entramat de ferro i vímet, es revela progressivament al visitant, evocant ‘l’ansiosa espera’ davant la revelació del Fill de Déu. L’experiència es completa amb un subtil joc de llums i textos que conviden a la reflexió des de diferents perspectives.

El pessebre també aborda altres dimensions de l’esperança: la d’una mare que espera el naixement del seu fill, la il·lusió per assolir un objectiu desitjat o l’esperança que neix de la connexió amb la natura i el seu cicle de creixement.

Predomini de la natura

La natura, protagonista destacada d’aquest muntatge, busca conscienciar sobre l’ecologia i la cura de la creació. El paisatge vegetal del pessebre inclou espècies com les baies vermelles del grèvol, el fruit de la pebrotera de jardí, les flors blanques de l’el·lèbor, les espigues de del llentiscle, que combinen el verd amb el vermell i que acompanya l’escena del naixement de Jesús. Tot plegat es complementa amb vegetació mediterrània com la farigola, l’olivera, el marfull, la lavanda, l’orn, el marxívol o l’esparreguera.

El pessebre es podrà visitar fins al 12 de gener de 2025 amb els següents horaris: de dilluns a dissabte de 10 a 13.30 h i de 16.30 a 19.15 h; i diumenges i festius de 10 a 13 h i de 16.30 a 19.15 h.

 

 

Font: Catedral de Barcelona

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

N’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols.

(Lc 6,12-19)