La Catedral de Barcelona posa l’esperança al centre del pessebre d’aquest Nadal

La proposta s’emmarca en l’Any Jubilar convocat pel Papa Francesc per al 2025 sota el lema “Pelegrins de l’Esperança”

02 Des, 2024
Església de Barcelona

Aquest Nadal, el Claustre de la Catedral de Barcelona es transforma en un espai que convida a reflexionar sobre l’esperança a través d’un pessebre innovador i ple de simbolisme. La proposta s’emmarca en l’Any Jubilar convocat pel Papa Francesc per al 2025 sota el lema “Pelegrins de l’Esperança”, i uneix tradició i creativitat per transmetre un missatge universal.

Aquest pessebre singular recrea un itinerari enmig de la natura que interpel·la tant creients com no creients. «El propòsit és desgranar aquest concepte de manera que s’hi puguin veure reflectits tant creients com no creients», apunten des de la Catedral de Barcelona.

Nova escenografia entorn l’esperança

L’escenografia proposa un camí d’expectació i misteri mitjançant capes tèxtils penjades dels arbres del claustre, que amaguen parcialment l’escena del naixement. Aquesta escena central, coberta per un entramat de ferro i vímet, es revela progressivament al visitant, evocant ‘l’ansiosa espera’ davant la revelació del Fill de Déu. L’experiència es completa amb un subtil joc de llums i textos que conviden a la reflexió des de diferents perspectives.

El pessebre també aborda altres dimensions de l’esperança: la d’una mare que espera el naixement del seu fill, la il·lusió per assolir un objectiu desitjat o l’esperança que neix de la connexió amb la natura i el seu cicle de creixement.

Predomini de la natura

La natura, protagonista destacada d’aquest muntatge, busca conscienciar sobre l’ecologia i la cura de la creació. El paisatge vegetal del pessebre inclou espècies com les baies vermelles del grèvol, el fruit de la pebrotera de jardí, les flors blanques de l’el·lèbor, les espigues de del llentiscle, que combinen el verd amb el vermell i que acompanya l’escena del naixement de Jesús. Tot plegat es complementa amb vegetació mediterrània com la farigola, l’olivera, el marfull, la lavanda, l’orn, el marxívol o l’esparreguera.

El pessebre es podrà visitar fins al 12 de gener de 2025 amb els següents horaris: de dilluns a dissabte de 10 a 13.30 h i de 16.30 a 19.15 h; i diumenges i festius de 10 a 13 h i de 16.30 a 19.15 h.

 

 

Font: Catedral de Barcelona

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Si bé és a finals del segle XVII quan la Mare de Déu del Carme començà a ser la patrona dels mariners i pescadors, els orígens del seu culte cal anar-los a buscar ben amunt i lluny, a la muntanya, en aquell Carmel de Palestina del segle XII on un grup d’ermitans va voler seguir els passos del profeta Elies. Avui l’estol dels seus fills, els Carmelites, són convidats “a arribar feliçment a la muntanya que és Crist”.«Deixem-nos guiar per Maria, ella que és Mare, i sap com fer-ho» (Papa Francesc).«El Carmel és la més bella de les muntanyes de Terra Santa; per una banda, mira als seus peus totes les muntanyes de Galilea, i, per altra, albira la mar», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Aquest dilluns ha tingut lloc a Barcelona un sopar amb responsables de voluntaris del viatge apostòlic de papa Lleó XIV a Catalunya.L’ha presidit el cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, i hi ha participat també Mons. David Abadías, bisbe auxiliar de Barcelona.📸 A. Codinach ... See MoreSee Less
View on Facebook
El @Pontifex_es envia una carta d’agraïment a l’arxidiòcesi de Barcelona i demana «alçar la mirada» cap a Jesucrist.El @OmellaCardenal ha fet pública la carta aquest dissabte durant la missa d'acció de gràcies amb els voluntaris que van col·laborar en la visita apostòlica.📸Dr. Simón🔗 tinyurl.com/rz2uawz7 ... See MoreSee Less
View on Facebook
Conegut com a “Reprovat” (“rebutjat”), segons la tradició occidental, després de buscar el sobirà més poderós d’aquest món per a posar-se al seu servei, el trobà en forma d’un infant que volia travessar un riu. Ell, alt i fort, no va ser capaç de transportar-lo. Era l’Infant Jesús, el “creador del món” que li canvià el nom: Cristòfol (Christo-phorus), “el portador de Crist”. Patró dels automobilistes, el 10 de juliol del 1907 es fa la primera benedicció de cotxes a la capella de Sant Cristòfol del Regomir (Ciutat Vella) de Barcelona. «Molta gent porta una imatge de sant Cristòfol en el seu cotxe. Enmig de l’intens trànsit de la ciutat o per una autopista congestionada, mirant la imatge confiem arribar sans i estalvis a casa: qui condueix amb por és més propens a patir accidents. La confiança és més forta que la por, i ens fa estar més atents i ser més responsables en la conducció, amb el Crist que ens porta» (Anselm Grün, benedictí i psicòleg).«Pluja per Sant Cristòfol, bones figues de moro; pluja per Santa Anna, ja és tardana»☔, segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook

3 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
🙏 Prop d'un miler de fidels s'han reunit aquesta setmana a Santa Maria del Mar per pregar per la pau i l'esperança del poble veneçolà.El cardenal Joan Josep Omella al va presidir la missa, que va ser un signe de comunió, pregària i solidaritat amb tots els qui pateixen. 🇻🇪🤍🤲🏼 En l'homilia, Mons. Tomás Jesús Zárraga, bisbe emèrit de Veneçuela va agrair el «miracle de solidaritat» de tantes persones que continuen ajudant els qui #esglésiadebarcelona##pregàriae#Veneçuela##esperançaVeneçuela #Esperança ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Dona, per què plores? Qui busques?

(Jn 20,1.11-18)