40è aniversari de la recuperació del Cant de la Sibil·la a Santa Maria del Mar i a Catalunya

Enguany Amalia Cuena interpretarà la Sibil·la, acompanyada de la Capella de Música de Santa Maria del Mar

02 Des, 2024
Montse Punsoda

La nit de Nadal de 1984, a la Basílica de Santa Maria del Mar, Xavier Torra -cèlebre contratenor català- va encarnar la Sibil·la en la primera representació d’aquest drama litúrgic medieval a Catalunya en temps moderns. L’artífex d’aquesta recuperació va ser Enric Gispert, que més endavant acabaria sent Mestre de Capella de Santa Maria del Mar.

Enguany Amalia Cuena interpretarà la Sibil·la, acompanyada de la Capella de Música de Santa Maria del Mar (refundada el 2022, però amb constància de la seva existència des de 1532) sota la direcció de Joan Seguí, organista titular de la Basílica i impulsor de la refundació de la Capella. També hi participaran Francesc Sans amb la cornamusa i Titus Prats amb el timbal.

Per celebrar aquesta efemèride, la Capella de Música de Santa Maria del Mar també interpretarà fragments de les Prophetiae Sibyllarum d’Orlando di Lasso, una col·lecció de motets sobre les profecies de les dotze Sibil·les del món antic. El seu caràcter extremadament cromàtic, tonalment ambigu i la seva complexitat harmònica -sens dubte experimental en el context en què fou escrit- han convertit les Prophetiae Sibyllarum en rara avis digna d’estudi de la música renaixentista.

En acabar el Cant de la Sibil·la començarà la Missa del Gall, també amb la participació de la Capella de Música, que interpretarà obres de Händel, Charpentier, Schütz, Praetorius, Oltra i Busto, entre altres per acompanyar la litúrgia.

La representació del Cant de la Sibil·la començarà a dos quarts de vuit del vespre del 24 de desembre. L’entrada és lliure fins a completar l’aforament.

Des d’aquella nit de Nadal de 1984, cada any s’ha representat el Cant de la Sibil·la a Santa Maria del Mar i s’ha estès també arreu del territori català. Avui en dia es poden comptar per desenes.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

N’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols.

(Lc 6,12-19)