
Marga Riera, autora de l’estampa de la Missa de Les Santes de Mataró
Ni la temperatura ni el calendari enganyen: s’acosten Les Santes. D’aquí a set setmanes serà 27 de juliol i el cor popular des de principis de maig que assaja, sota la batuta…
Enguany Amalia Cuena interpretarà la Sibil·la, acompanyada de la Capella de Música de Santa Maria del Mar

La nit de Nadal de 1984, a la Basílica de Santa Maria del Mar, Xavier Torra -cèlebre contratenor català- va encarnar la Sibil·la en la primera representació d’aquest drama litúrgic medieval a Catalunya en temps moderns. L’artífex d’aquesta recuperació va ser Enric Gispert, que més endavant acabaria sent Mestre de Capella de Santa Maria del Mar.
Enguany Amalia Cuena interpretarà la Sibil·la, acompanyada de la Capella de Música de Santa Maria del Mar (refundada el 2022, però amb constància de la seva existència des de 1532) sota la direcció de Joan Seguí, organista titular de la Basílica i impulsor de la refundació de la Capella. També hi participaran Francesc Sans amb la cornamusa i Titus Prats amb el timbal.
Per celebrar aquesta efemèride, la Capella de Música de Santa Maria del Mar també interpretarà fragments de les Prophetiae Sibyllarum d’Orlando di Lasso, una col·lecció de motets sobre les profecies de les dotze Sibil·les del món antic. El seu caràcter extremadament cromàtic, tonalment ambigu i la seva complexitat harmònica -sens dubte experimental en el context en què fou escrit- han convertit les Prophetiae Sibyllarum en rara avis digna d’estudi de la música renaixentista.
En acabar el Cant de la Sibil·la començarà la Missa del Gall, també amb la participació de la Capella de Música, que interpretarà obres de Händel, Charpentier, Schütz, Praetorius, Oltra i Busto, entre altres per acompanyar la litúrgia.
La representació del Cant de la Sibil·la començarà a dos quarts de vuit del vespre del 24 de desembre. L’entrada és lliure fins a completar l’aforament.
Des d’aquella nit de Nadal de 1984, cada any s’ha representat el Cant de la Sibil·la a Santa Maria del Mar i s’ha estès també arreu del territori català. Avui en dia es poden comptar per desenes.