
Missa de cloenda del centenari del Col·legi Montserrat
La Basílica de la Sagrada Família ha celebrat aquest dimarts 29 de setembre la missa de cloenda del centenari del Col·legi Montserrat, fundat per la congregació de les Missioneres Filles de la…
Peio Sánchez proposa tres pel·lícules estrenades aquest mes d'agost: 'Oppenheimer', 'El primer día de mi vida' i 'El maestro jardinero'

Aquest estiu, des de la secció de cinema espiritual, el crític Mn. Peio Sánchez proposa tres pel·lícules que s’han estrenat a les cartelleres aquest mes d’agost: Oppenheimer, El primer dia de la meva vida i El mestre jardiner.
Es tracta del biopic de Julius Robert Oppenheimer, l’home que va elaborar la bomba atòmica.
La pel·lícula es desenvolupa en dos temps diferents els quals conflueixen en el dilema moral sobre la creació de la bomba atòmica. «El protagonista, davant el dilema moral de matar tantes persones, creu que la bomba pot acabar amb la guerra, però que és necessari regular les armes atòmiques perquè el món no s’acabi».
Peio Sánchez destaca d’aquesta última producció de Nolan, com es mou entre l’atrocitat, la por d’asseures sobre un polvorí i el descobriment que hi ha homes al poder sense escrúpols i d’altres que recobren l’ètica jutjant les mateixes passes que ells han fet». «La pel·lícula ens porta de la ma per endinsar-nos en aquest dilema moral».
Una vegada més el director, Paul Schrader entra de fons en l’interior de la persona per analitzar temes com el perdó, la culpa o la gràcia en les relacions i accions que es desenvolupen.
El protagonista, és un home amb un passat obscur que es dedica a tenir cura d’un jardí. Un jardí que com explica Peio Sànchez, cobra un significat doble, adquirint la bellesa i la foscor que es pot trobar en les mateixes relacions humanes.
La trama es desenvolupa a partir de la relació del jardiner i una jove a qui haurà de formar en l’ofici de la jardineria i amb qui establirà una amistat que els portarà a tots dos al coneixement interior i evolució personal. Com argumenta el crític, «tots dos, emprenen una relació de diferents matisos, entre la violència i la bellesa».
Després de tocar fons, quatre personatges es troben amb una persona que els donarà una segona oportunitat fent-los veure el veritable sentit de la vida.
El crític de cinema proposa aquest llargmetratge italià sobre el sentit de la vida. Tal com argumenta, en «una espècie de paràbola», i des de la pròpia vida de cada un dels personatges, analitza el perquè cal seguir vivint i les diverses varietats de futur que tothom pot optar». Convida a l’espectador a contemplar l’alegria de viure i les possibilitats d’allò que podem arribar a fer i ser capaços d’assolir.