JMJ: Missa d’acció de gràcies «Ser el llapis de Déu»

L'eucaristia s'ha celebrat conjuntament amb els joves de l'arxidiòcesi de Barcelona i el bisbat de Terrassa

05 Ag, 2023

Aquest matí, els joves de l’arxidiòcesi de Barcelona, juntament amb els del bisbat de Terrassa, han celebrat una missa d’acció de gràcies amb motiu d’aquests dies d’especial Gràcia, vivència i comunitat que han pogut viure. L’eucaristia ha estat presidida pel bisbe de Terrassa, Mons. Salvador Cristau, i concelebrada per l’arquebisbe de Barcelona, Card. Joan Josep Omella, juntament amb els bisbes auxiliars, Mons. David Abadías, Mons. Sergi Gordo i Mons. Javier Vilanova.

Els joves, qui sumats eren més de 2500 persones, han escoltat l’homilia que l’arquebisbe de Barcelona els ha dirigit, amb un to proper i animant. Els ha recordat la crida concreta que tots tenim a una vocació, una crida que ens podria semblar inesperada i sorprenent, «però és la que ha fet que, a dia d’avui, tots estiguem aquí [a la JMJ]». A continuació, ha expressat que tots els presents «som com un llapis» i seguidament, ha explicat la metàfora amb un seguit d’instruccions per poder ésser «el llapis de Déu»:

«1- Un llapis pot arribar a fer meravelles si es deixa guiar per la mà de Déu – recordant que ens hem de deixar portar amb confiança i oració.

2- Es pot experimentar el dolor en més d’una ocasió, com un llapis es pot sentir adolorit en el moment que li treuen punta. Tanmateix, hem de permetre que se’ns pugui «fer punta», encara que faci mal, per aprendre i créixer, sabent que el Senyor en farà un bé més gran.

3- Tindrem errors, però sempre els podrem esborrar amb una goma. Els catòlics tenim la confessió, que borra els nostres pecats per tal que hi puguem tornar a escriure.

4- En tot llapis, la part més important és la que no es veu: la mina. Així nosaltres, portem dins un tresor que no es veu, només el Senyor sap cadascú què porta dins seu.

5- Finalment, un llapis sempre deixa marca. Així doncs, tu, jove, per qualsevol superfície per on passis, si vas de la mà de Déu, deixaràs marca.»

El Cardenal ha acabat l’homilia animant-los a recordar que la societat els està esperant després de la JMJ, afirmant que «el món és a les seves mans, si es deixen guiar pel Senyor». La celebració eucarística ha marcat el punt i final a aquests dies que han conviscut a Cascais, i els joves, amb gran força, han fet un fort aplaudiment per tots els voluntaris que els han acompanyat i que, sense ells, no hagués estat possible tota l’organització.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)