La canonització d’Óscar Romero

El 24 de març de 1980, mentre celebrava l’Eucaristia -durant l’ofertori-, l’arquebisbe de San Salvador Óscar Arnulfo Romero va ser assassinat per un sicari. Romero tenia una gran sensibilitat envers els pobres i oprimits del seu país. Des del moment de la seva mort ha tingut una veneració popular d’abast mundial i actualment sembla que el procés de canonització es troba a prop de consumar-se. El cardenal Gregorio Rosa Chávez, bisbe auxiliar de San Salvador, amic de Romero, és el principal promotor d’aquesta causa.

La canonització és a prop?

Està tot a punt, pràcticament. El procés va molt bé; queda l’etapa final: el miracle. El Papa intervé per a la decisió final. El poble s’ha de preparar per a aquesta gràcia. Esperem molt aviat l’anunci de la seva canonització.

Vostè ha treballat dur perquè sigui així…

Realment, ara estic gaudint; la part dura va ser abans, quan estàvem contracorrent, amb una gran oposició. I és que Romero és un home incòmode. En la seva darrera homilia, quan va dir «cessi la repressió», va ser la seva sentència de mort. L’endemà el van matar. Provoca qüestions, però un cop convertits ens acull i ens passa com amb Jesucrist.

Com es viu actualment el seu testimoni a l’Església?

Quan Romero va ser beatificat vam tenir un terratrèmol espiritual. Molta gent va descobrir finalment que estava equivocada respecte a ell -se li havia fet molta propaganda en contra. Van saber llavors qui era, què va predicar… Estem en un moment molt bonic a nivell espiritual: cal anar-lo descobrint i buscant en ell una clau per al futur en un moment de tanta violència i de gran angoixa col·lectiva. A El Salvador, l’esperança no es veu per enlloc: ell és l’única llum que ens pot guiar en aquesta pau que tant necessitem.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 11 de febrer