Una pregària contra el tràfic de persones

Fotografies: Ramon Ripoll

Com ja és tradició, aquesta setmana, s’ha celebrat amb motiu de la festa de Santa Bakhita el Dia Internacional de pregària contra el tràfic d’éssers humans. Es tracta d’una iniciativa del Pontificis Consells per a la pastoral dels Migrants itinerants i per a la Justícia i la Pau, recolzada pel Papa Francesc des del principi del seu pontificat. A Barcelona, enguany, la trobada ha tingut lloc a la parròquia Santa Anna, on es van reunir els membres de la Delegació de Pastoral Social per reflexionar entorn aquesta problemàtica que amenaça la societat d’avui.

Pregària

“Comprometem-nos tots a adonar-nos de la dignitat que tenen aquestes persones, no malparleu d’elles, siguem compassius amb tot el dolor que porten a sobre…” Amb aquestes paraules, es pronunciava el responsable de la Pastoral Social, Mn. Josep M. Jubany, dirigint-se a tots els presents per a la pregària on van intervenir-hi, també, alguns dels presents. Tots ells van pregar plegats, comprometent-se a “mirar sempre aquestes persones amb la mirada d’empatia i fraternitat, – deia una de les assistents a l’acte- de manera que puguin rebre-la com un petó de Déu”.

En una rotllana i amb una melodia de fons, tots els presents van cantar plegats, per fer arribar aquesta pregària per aquells pateixen aquesta injustícia basada en l’engany, el frau, l’abús de poder o d’una situació de vulnerabilitat o, fins i tot, el segrest. Una injustícia on les “les persones passen a ser una mercaderia que es pot comprar i vendre”, tal com denunciava en una entrevista, Rosa Mª Cendónla, coordinadora de SICAR Cat ONG que ofereix atenció integral a les dones esclavitzades .

Qui era Bakhita?

Aquesta festa té lloc el dia de Santa Bakhita, que vol dir “afortunada”, i fa referencia a una dona africana que als 9 anys va ser segrestada al bosc. Tot i ser venuda cinc cops, patint tortures i humiliacions al llarg de la seva infància i adolescència, sempre va destacar per un especial carisma. marcat per la bondat i humilitat, que va impactar els mateixos segrestadors. Finalment, va trobar un patró que va acollir-la a casa com si fos de la família i va acabar ingressant a l’Institut de les Germanes de la Caritat de Venècia, conegut com a Germanes de Canossa. En aquell moment va descobrir que “Déu havia estat en el seu cor”. Va passar d’esclava a santa. Avui día es tot un símbol de devoció a l’Àfrica. 

El 17 de maig de 1992, Joan Pau II, la va beatificar i el 8 de febrer es va declarar dia oficial de culte.